EVERYBODY'S GOTTA LEARN SOMETIME. The Korgis

“Quan veig la meva vida i el que m’està passant no puc evitar que em vingui al cap la cançó de Blind Melon.” Mira, ja em va ve que hagi triat aquest grup. Perquè em fa pensar que l’única cosa cega que li conec és la seva coherència, per no afegir el nom d’algun dels apèndix del seu cos.

La cosa va anar així. Finalment el vaig persuadir perquè sortíssim. Es va canviar de camisa i de pantalons i va vestir la roba més guai que va trobar al seu armari. Vam decidir improvisar on aniríem a sopar. Vam triar un restaurant a l’atzar (no recordo el nom) a prop de la Plaça Reial. El lloc no estava malament: petit, poca llum, música suau i molt acollidor. Vam demanar un Cune de criança per beure, una amanida per compartir i de segon, tots dos entrecot. El vi no era res de l’altre món. Bé, en tot cas, correcte. La carn, en canvi, vaig trobar que estava molt ben feta, molt del meu gust.

Durant el sopar vaig intentar evitar parlar de la qüestió de la relació que el meu amic havia acabat. No obstant això, a mesura que anàvem omplint les nostres copes va esdevenir una missió impossible i inevitablement va tornar a donar-li voltes al fet que no entenia perquè ella havia se n’havia anat amb un altre tio, després d’un any de convivència. Li vaig recordar que la situació no era molt diferent de quan ell la va conèixer. Ella sortia amb un noi al qual va deixar pel meu amic. Senzillament ara la història es repetia malgrat que el meu amic havia passat de vencedor a vençut. Sé que no és un argument que li pogués servir de gaire ajuda. Més aviat al contrari, el podria acabar d'enfonsar. Però, mireu, estic convençut que els tractaments de xoc donen millors resultats i ajuden a acceptar més ràpidament el fet que allò s’ha acabat.

Així que avançàvem amb el menjar i amb el beure vaig poder dirigir la conversa cap allà on pensava que ens seria més útil. Cada cop que ell intentava tornar-hi amb el seu desamor, jo introduïa tòpics com ara, la feina, viatges, bàsquet, llibres, música o, com no, d’altres noies. I, com que el conec força bé, als postres, després d’haver donat compte d’una ampolla de vi, quan li preguntava què en pensava d’aquesta o d’aquella noia que sopaven al costat de la nostra taula, posava l’esquena ben dreta i es tocava els cabells per fer-se una mica l’interessant.

En un moment donat va passar la nostra cambrera per preguntar-nos si prendríem cafè. Ell va demanar-ne un de sol; jo, un de descafeïnat. La noia, bastant bufona, va prendre nota i, tot donant-nos l’esquena es va dirigir cap a la barra. El meu amic li va fer una repassada amb la vista de cap a peus i vaig pensar que això anava ben encaminat. Al cap de pocs minuts va tornar la noia amb la nostra comanda. Vaig observar com el meu amic li mirava l’escot i, instantàniament, vaig pensar que, almenys durant aquella nit, no se’n recordaria de la seva ex.

Mentre hi posàvem el sucre vaig sentir que sonava aquesta cançó i vaig creure que li anava al meu amic molt millor que la de Blind Melon


Change your heart, look around you. Change your heart, it will astound you. I need your loving like the sunshine. And everybody's gotta learn sometime. Everybody's gotta learn sometime. Everybody's gotta learn sometime. Change your heart, look around you Change your heart, it will astound you. I need your loving like the sunshine. And everybody's gotta learn sometime. Everybody's gotta learn sometime. Everybody's gotta learn sometime. Everybody's gotta learn sometime. Everybody's gotta learn sometime. Everybody's gotta learn sometime


Canvia el teu cor, mira al teu voltant. Canvia el teu cor, et sorprendràs. Necessito el teu carinyo com la llum del sol. Y tothom ha d’aprendre algun cop. Tothom ha d’aprendre algun cop. Tothom ha d’aprendre algun cop. Canvia el teu cor, mira al teu voltant. Canvia el teu cor, et sorprendràs. Necessito el teu carinyo com la llum del sol. Y tothom ha d’aprendre algun cop. Tothom ha d’aprendre algun cop. Tothom ha d’aprendre algun cop. Tothom ha d’aprendre algun cop. Tothom ha d’aprendre algun cop. Tothom ha d’aprendre algun cop.

(ESCOLTA-LA, I BON ANY!!!. CONTINUARÀ)

NO RAIN. Blind Melon

No sé si recordeu una història que vaig publicar durant diversos dies ja fa algunes setmanes. Sí, aquella en què algú es lamentava perquè s’havia acabat una relació sentimental i em va triar a mi per descarregar totes les seves frustracions. Alguns de vosaltres em vau indicar que no calia ser tan dur amb aquesta persona, que mereixia una mica més de simpatia i de comprensió. I justament perquè crec en aquests dos valors li havia de fer veure que era obvi que era una relació extinta. De res servia que li digués el que volia escoltar; de res servia que hi posés draps calents. Les males notícies, com abans millor i amb la finalitat d’intentar que reaccionés, vaig ser absolutament franc. Tinc la satisfacció que alguns altres vau trobar aquesta segona línia d’actuació l’adequada i vaig poder sentir com m'animàveu a seguir per aquest camí.

Mentre escrivia sobre la desventura que assaltava a aquest personatge em vaig guardar molt de donar pistes sobre el seu sexe. Si em preguntàveu qui era, us contestava que hi havia tants arguments per pensar que podia ser noi com una noia. Però malgrat els meus intents per no declarar el seu gènere, estic convençut que la gran majoria de vosaltres ja intuíeu que el ser desgraciat en qüestió és un noi. Hi ha qui, fins i tot, va trobar una petita relliscada meva en una de les entrades al bloc que ho així ho revelava.

Fins aquí, tot correcte. Ara que ja ha passat un temps em pregunto si, en algun moment, heu sentit curiositat per saber què va passar després. No gosaria dir que és una història acabada. És més, tinc dubtes tan seriosos al respecte que en absolut descarto que durant els propers dies el meu telèfon mòbil pugui tornar a sonar a qualsevol hora intempestiva. Però abans d’explicar-vos aquesta mena de desenllaç transitori, penso si el meu amic realment era conscient del que em va dir: “quan veig la meva vida i el que m’està passant no puc evitar que em vingui al cap la cançó de Blind Melon.”


All I can say is that my life is pretty plain and I like watching' the puddles gather rain. And all I can do is just pour some tea for two and speak my point of view, but it's not sane, it’s not sane. I just want some one to say to me I'll always be there when you wake. Ya know I'd like to keep my cheeks dry today, so stay with me and I'll have it made. And I don't understand why I sleep all day and I start to complain that there's no rain. And all I can do is read a book to stay awake and it rips my life away, but it's a great escape. Escape... Escape... Escape... All I can say is that my life is pretty plain ya don't like my point of view ya think I'm insane. It’s not sane......it's not sane.

Todo lo que puedo decir es que mi vida es bastante simple y me gusta observar los charcos que forma la lluvia. Y todo lo que puedo hacer es servir té para dos y decir lo que pienso. Pero no es de cuerdos, no es de cuerdos. Sólo quiero alguien que me diga: “siempre estaré allí cuando te despiertes”. Sabes que me gustaría mantener secas mis mejillas hoy. Así que quédate conmigo y haré que se cumpla. Y no comprendo por qué duermo todo el día, y me empiezo a quejar de que no llueve. Y todo lo que puedo hacer es leer un libro para estar despierto y mi vida de desgarra, aunque es una gran escapatoria. Escapo... Escapo... Escapo... Todo lo que puedo decir es que mi vida es bastante simple no te gusta mi punto de vista? crees que estoy loco? No es de cuerdos......no es de cuerdos.

(ESCOLTA-LA)

PRAYING FOR TIME. George Michael

Avui he sortit a esmorzar cap a les 10 del matí. He decidit anar al Sorriso. He creuat la Gran Via. A la cantonada amb Roger de Llúria hi havia un home que venia ‘kleenex’ i draps als conductors que s’aturen al semàfor. Quan passava davant seu m’ha ofert un paquet de mocadors de paper a canvi d’alguna moneda. He baixat el cap i he continuat. Tot arribant al Sorriso, una dona gran se m’ha posat al costat. Em demanava per poder menjar. No li he donat res. M’he ficat dins del bar i el que ha esmorzat he estat jo. Quan he acabat he posat camí a la feina. Tot arribant novament a la cruïlla on hi havia l’home que em va oferir ‘kleenex’ m’ha abordat un senyor gran: “No tindrà per a un cafè amb llet, sis plau”. Sense dir-li res he girat el cap de dreta a esquerra i m’he ficat a l’administració de loteria per comprar uns dècims que m’havien encarregat. Aquest sóc jo. Això sí, després m’agrada escampar a la menor oportunitat que sóc un tio d’esquerres, solidari, compromès amb el bla, bla, bla... Paparruchas! No sóc millor que aquells que tant critico: banquers, inversors i dirigents o multinacionals.


These are the days of the open hand. They will not be the last. Look around now: these are the days of the beggars and the choosers. This is the year of the hungry man whose place is in the past hand in hand with ignorance and legitimate excuses. The rich declare themselves poor and most of us are not sure if we have too much but we'll take our chances 'cause God's stopped keeping score. I guess somewhere along the way he must have let us all out to play, turned his back and all God's children crept out the back door. And it's hard to love, there's so much to hate, hanging on to hope when there is no hope to speak of. And the wounded skies above say it's much too much too late. Well maybe we should all be praying for time.

These are the days of the empty hand. Oh you hold on to what you can and charity is a coat you wear twice a year. This is the year of the guilty man. Your television takes a stand and you find that what was over there is over here. So you scream from behind your door say what's mine is mine and not yours. I may have too much but I'll take my chances 'cause God's stopped keeping score. And you cling to the things they sold you. Did you cover your eyes when they told you that he can't come back 'cause he has no children to come back for. It's hard to love there's so much to hate, hanging on to hope when there is no hope to speak of. And the wounded skies above say it's much too late. So maybe we should all be praying for time.


Éstos son los días de la mano abierta. No serán los últimos. Mira a tu alrededor ahora: son los días de los mendigos y los oportunistas. Éste es el año del hombre hambriento cuyo lugar está en el pasado mano a mano con ignorancia y excusas legítimas. Los ricos se autodeclaran pobres y la mayor parte de nosotros no estamos seguros de si tenemos demasiado pero aprovecharemos nuestras oportunidades porqué Dios dejó de vigilar. Creo que en algún sitio a lo largo del camino debe permitir que salgamos a jugar, volverá su espalda y todos los hijos de Dios saldrán arrastrándose por la puerta trasera. Y es duro amar, hay tanto que odiar ávidos de esperanza cuando no hay esperanza de qué hablar. Y arriba en los cielos heridos dicen que es demasiado tarde. Bueno, quizás todos deberíamos rezar por un tiempo.

Éstos son los días de la mano vacía. Oh resiste con lo que puedas y la caridad es un abrigo que llevas dos veces un año. Éste es el año del hombre culpable. Tu televisor ocupa su lugar y notas que lo que estaba allí, está aquí. Así que gritas desde detrás de tu puerta. Dices lo mío es mío y no vuestro. Puede que tenga demasiado pero aprovecharé mis oportunidades porqué Dios dejó de vigilar. Y dependes de las cosas que te venden. Te tapaste los ojos cuando te dijeron que Él no puede volver porqué no tiene niños por los que regresar. Y es duro amar, hay tanto que odiar. Colgado de la esperanza cuando no hay esperanza de qué hablar. Y arriba en los cielos heridos dicen que es demasiado tarde. Así que quizás todos deberíamos rezar por un tiempo.

(ESCOLTA-LA)

UN TROS DE FANG. Mishima

Una petició pendent, del passat 2 de desembre.

"Qui n'ha begut en tindrà set tota la vida."
Amb aquesta frase es promociona el darrer treball de Mishima “Set tota la vida” (2007) un dels millors exemples d’aquest excel·lent moment que viu el panorama musical català. Mishima és una banda barcelonina que va debutar l’any 1999 amb un disc en anglès que va tenir molt bona acollida per part de la crítica. Però no és fins que han gravat cançons en la seva llengua materna (tot i que David Caraben, el cantant, és fill de mare holandesa), quan han arribat a tenir més ressò mediàtic. I és que fan unes cançons delicades, romàntiques i directes que t’omplen d’una estranya tristesa. Com aquesta, “Un tros de fang”.


Tu no saps com em fas sentir com un ninot fora la caixa, tan petit i insignificant, a les teves mans un tros de fang. Tu no saps com em fas sentir com un idiota que compta el temps perdut entre un "ja ens veurem" i un "avui no puc". Tu no saps reconèixer en mi el que tinc d'or et sembla una llauna i jo m'arrugo i vaig oxidant-me. El que trobo dolç a tu t'amarga. I per allargar la tonteria, el què ens cremava avui està ofegant-me. I per allargar la tonteria, el què ens cremava avui està ofegant-me. Tu no saps com em fas sentir.

You don’t know how you make me feel like a puppet out of its box, so small and insignificant, a piece of clay in your hands. You don’t know how you make me feel like an idiot counting time I keep lossing between yours “I’ll see you” and yours “Not today”. You are not able to recognise the gold in me it looks like a can to you and I get wrinkles and rust. What I think is sweet tastes bitter to you. And to make things worse, I’m choking on what used to burns us out. You don’t know how you make me feel.


(ESCOLTA-LA)

HAY QUE VIVIR. Joan-Baptista Humet

El cor de Joan Baptista Humet ha dit prou aquesta matinada. El cantautor lluitava contra un càncer d’estómac que finalment ha apagat la melodia de la seva veu inconfusible. Nascut a Navarrés (Canal de Navarrés, País Valencià) el 4 de gener del 1950, però resident des de petit a Terrassa, Hu­met va marcar una època amb cançons melòdiques com Clara, Sólo soy un ser humano, Hay que vivir, Y tú disimulando i Que no soy yo. Fill d’un industrial tèxtil, el 1968 es va traslladar a Barcelona per estudiar enginyeria, però la influència de Joan Manuel Serrat i altres veus del moviment de la Nova Cançó el van portar de ple a la música. Intèrpret d’exquisida elegància, el 1970 va enregistrar el seu primer disc i el 1971 va aconseguir el primer èxit amb Gemma, una composició de gran tendresa que es convertiria en un clàssic de la música catalana. Humet introduïa amb els seus temes la primera part dels concerts de Lluís Llach. El 1975 va publicar el seu primer disc en castellà. A mitjans dels anys 80 es va retirar, però va tornar a gravar el 2004. “Ara la meva carrera comença a tenir sentit”, declarava Humet en la seva última entrevista, quan ja sabia que li quedaven unes setmanes de vida. Un grup d’amics li està preparant un gran homenatge per mitjans d’aquest mes (Diari AVUI, 1 de desembre de 2008). Bo seria que lleguíssim atentament entre línes la lletra d'aquesta cançó.


Habrá que hacernos a la idea que sube la marea y esto no da más de sí. Habrá que darnos por vencidos y echarnos al camino, que no hay nortes por aquí. Al sueño americano se le han ido las manos y ya no tiene nada que ofrecer; sólo esperar y ver si cede la gran bola de nieve que se levanta por doquier. ¡Hay que vivir, amigo mío! Antes que nada hay que vivir, y ya va haciendo frío. Hay que burlar ese futuro que empieza a hacerse muro en ti.

Habrá que componer de nuevo el pozo y el granero y aprender de nuevo a andar. Hacer del sol nuestro aliado, pintar el horno ajado y volver a respirar. Quitarle centinelas al parque y a la escuela, columpios y sonrisas volarán. Sentirse libre y suficiente al cierzo y al relente, mientras se va dorando el pan. ¡Hay que vivir, amigo mío! Antes que nada hay que vivir, y ya va haciendo frío. Hay que burlar ese futuro que empieza a hacerse muro en ti.

Habrá que demoler barreras, crear nuevas maneras y alzar otra verdad. Desempolvar viejas creencias que hablaban en esencia sobre la simplicidad. Darles a nuestros hijos el credo y el hechizo del alba y el rescoldo en el hogar. Y si aún nos queda algo de tiempo, poner la cara al viento y aventurarnos a soñar. ¡Hay que vivir, amigo mío! Antes que nada hay que vivir, y ya va haciendo frío. Hay que burlar ese futuro que empieza a hacerse muro en tí.

(ESCOLTA-LA)

TEMPS O RELLOTGE. Sanjosex

Gràcies a gent com Carles Sanjosé (àlies Sanjosex), el pop en català viu una etapa de nou esplendor. Després d’anys en què tot el que es feia aquí queia en el sac trencat del “rock català”, un seguit d’artistes han tornat a reivindicar la llengua catalana com a llenguatge a l’hora d’expressar-se musicalment. Sanjosex, Guillamino, Mazoni, Roger Mas, Mishima, Sanpedro, Refree… fan que no sentim pànic quan ens diuen “això és bo i canten en català”. (...) Empordanès de naixement (La Bisbal de l’Empordà) tot i que bé ho podria haver-ho fet als Estats Units d’Amèrica. D’aquí que els seus gustos musicals mirin directament a clàssics del folk-rock nord-americà, com ara Bob Dylan, Neil Young o Beck. Encara que també és impossible no tirar més cap a casa i buscar referències entre els grans d’aquí, com Pau Riba o Jaume Sisa. (...) El seu su últim disc, “Temps i Rellotge”, de moment està recollint les mateixes bones crítiques que va rebre el seu debut: “Viva!”. (Joan Rodríguez).
Jo vull afegir que, a més a més de llegir la lletra de la cançó i escoltar-la, no deixeu de veure el vídeoclip. Està molt ben fet i va ser escollit com el millor en el Festival REC de Tarragona.

Com un ganivet que talla tot un dia enter en trossets, com si el temps es pogués dividir com si res. És com dir que el temps és un rellotge. Ja fa massa temps que ens hem deixat endur pel ritme feixuc, ritme que no és vida ni present ni futura. Hi ha un soroll que viu entre nosaltres. Temps fa que vàrem deixar de jugar, que vàrem oblidar totes aquelles dreceres que porten a un país sense les presses. El ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure perduts! Sense paraules. Hem de trobar temps per estar molt més temps junts, sense comptar les hores passades, perduts entre abraçades.

Has de controlar aquests teus maleïts instints maternals. Estan destrossant la teva parella. Almenys fes-ho per ella. L’agenda que ens ajuda és qui ens dóna la mesura del temps. Hem de trobar moments per deixar fugir la nostre ment. Llocs sense cobertura. Temps fa que vam oblidar el camí que porta a aquell paradís on els nens són nens, i els grans han de renéixer. El ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure perduts! Muts! Sense esperances! Hem de trobar temps per estar molt més temps junts, sense comptar les hores passades, perduts entre abraçades.

(ESCOLTA-LA)

LA DONNA È MÒBILE (RIGOLETTO). Juan Pedro Florez

Real com la vida mateixa. Totalment d'acord. Poques coses més es poden dir. Aquesta també li agrada (almenys li agradava), però igual que no entenia que li agradés Lately, de Stevie Wonder, si que comprenc per què li agrada aquesta. A mi m’encanta. Per cert, vaja un crack Juan Pedro Florez. Veu cristalina i pràcticament ni es crispa quan fa el do de pit final. Sobrenatural!!!

La donna é mobile qual piuma al vento, muta d’accento è di pensiero. Sempre un'amabile leggiadro viso, in pianto o in riso, è menzognero. La donna é mobile Qual piuma al vento, muta d’accento è di pensier.
È sempre misero chi a lei s’affida, chi le confida mal cauto il cor! Pur mai non sentesi felice appieno chi su quel seno non liba amore! La donna é mobile qual piuma al vento, muta d’accento è di pensier.

La dona és voluble, com una ploma al vent, canvia de paraula i de pensament. És sempre un amable rostre graciós, que en el plor o en el riure és mentider. La dona és voluble, com una ploma al vent, canvia de paraula i de pensament.
Sempre és miserable aquell qui les desafia, qui, sense precaució els confia el cor. I mai se sent plenament feliç el qui en el seu calze no hi beu amor. La dona és voluble, com una ploma al vent, canvia de paraula i de pensament.

(GAUDEIX-LA, ARA SÍ)

NON, JE NE REGRETTE RIEN. Edith Piaf

Vale. A veure si canviant la tàctica obtenim millors resultats. Per què no fas el favor de llegir-te la lletra d’aquesta cançó i te l’apliques a tu mateix. Ja veuràs que a poc a poc et sentiràs molt millor. Sempre cap endavant; mai cap endarrere, ni tan sols per agafar ‘carrerilla’. I amb el cap ben alt. I crec que ja ho deixaré estar, que per tot arreu ensumo que em faig massa pesat.

També aprofitaré per introduir la cançó d’avui: "Non, je ne regrette rien". És una cançó francesa composta en 1956, reconeguda i popularitzada per la cantant francesa Edith Piaf, el 10 de novembre de 1960. La seva lletra va ser escrita per Michel Vaucaire i la seva música per Charles Dumont. Piaf va dedicar la seva interpretació a la Legió Estrangera Francesa. En el moment en què es va publicar el tema, França es trobava en un conflicte militar, la Guerra de la Independència d’Algèria (1956-1962). Encara avui dia la cançó segueix sent molt popular i inclús es canta durant les parades militars.


Non, rien de rien. Non, je ne regrette rien. Ni le bien qu'on m'a fait, ni le mal. Tout ça m'est bien égal. Non, rien de rien. Non, je ne regrette rien. C'est payé, balayé, oublié. Je me fous du passé. Avec mes souvenirs. J'ai allumé le feu mes chagrins, mes plaisirs. Je n'ai plus besoin d'eux balayés mes amours avec leurs trémolos balayés pour toujours. Je repars à zéro. Non, rien de rien. Non, je ne regrette rien. Ni le bien qu'on m'a fait, ni le mal. Tout ça m'est bien égal. Non, rien de rien. Non, je ne regrette rien. Car ma vie, car mes joies. Aujourd'hui ça commence avec toi...

No, no em penedeixo de res. Ni el bé ni el mal que m’ha fet. Tot això m’és igual. No, res de res. No, no em penedeixo de res. Està pagat, escombrat, oblidat. Se me’n fot el passat. Amb els meus records vaig encendre el foc. Les meves tristeses, els meus plaers. Ja no tinc necessitat d’ells. Escombrats els meus amors amb les seves tremolors, escombrats per sempre més. Torno a començar de zero. No, no em penedeixo de res, Ni el bé ni el mal que m’han fet. Tot això m’és igual. No, res de res. No no em penedeixo de res, ja que la meva vida, lles meves alegries, avui comencen amb tu.

(ESCOLTA-LA)

QUE HAGA SOL, O QUE LLUEVA. Marc Parrot

D’acord. Sembla que fem un pas endavant i dos endarrere. Ens hem emborratxat en un bar de tapes, i què? On si no? Quin millor lloc que aquest? Semblava que reaccionaves però ja veig que no. Doncs mira, et diré una cosa, podries engegar-ho tot, agafar la maleta i anar-te’n de missió a l’Àfrica que segur que allà tindries motius per sentir de veritat la desgràcia. Que s’ha acabat, coño, pa’ que me entiendas. No cal que li demanis a Déu que estigui amb tu. Crec que serà suficient que estem alguns amics per fer-te costat, però me cagontot, deixa ja de plorar, òstia, puta i reacciona. Ah, i canvia’t de camisa i de pantalons. Posa’t la roba més vacilona que tinguis i surt al carrer a menjar-te el món, collons. I si vols, jo t’acompanyo.

Sabes, que yo aún estoy loco por ti. Ya ves, ni el cura cura mi locura esa vez. Ya sé que hay otros que saben perder. Pero yo, pienso que nunca lograré aprender. Quiero volver a besarte y hacerte el amor encima de la mesa del comedor. ¿Por qué te fuiste, cariño? Cambiaste mi destino por una ventana rota. Pues bien, las cosas no cambian aquí. Que haga sol o que llueva, no importa amor mío sin ti. Ahora sólo soy un extraño en el pueblo. Soy mi propia sombra, un perfecto desconocido para mis amigos. Y me emborracho en los bares de tapas. Soy la vergüenza de la familia. Pediré a Dios que esté conmigo, para ayudarme a encontrar el camino. Pues sólo pienso en besarte y hacerte el amor encima de la mesa del comedor. ¿Por qué te fuiste, cariño? Cambiaste mi destino por una ventana rota. Pues bien, las cosas no cambian aquí. Que haga sol o que llueva, no importa amor mío sin ti.

(PER ESCOLTAR LA CANÇÓ, PUNXA AQUI. ANIRÁS A LA PÀGINA WEB DE MARC PARROT. VES A DISCOGRAFIA; SELECCIONA EL PRIMER DISC, SÓLO PARA LOCOS I, FINALMENT, LA PRIMERA CANÇÓ D’AQUEST DISC)

QUIERO BEBER HASTA PERDER EL CONTROL. Los Secretos

Què passa, encara no ho acabes d’entendre? Doncs mira, jo crec que està bastant clar. Se n’ha anat, s’ha acabat. És absurd seguir donant-li voltes i voltes. No continuïs pensant si tornarà. Fes-te a la idea que no ho farà. No et martiritzis més. Ara bé, si el que vols és beure, no ho facis en solitari, ja vinc amb tu i si cal riurem i plorarem, però fes net. Comença de zero. Disculpa si ahir vaig estar una mica borde però has de tirar endavant. Vols emborratxar-te? Vinga, som-hi. Però fes-me un favor. Tracta d’oblidar aquesta història i torna a posar les teves cartes en joc. Encara hi ha moltíssimes partides per jugar. Same place, same hour.

Nunca he sentido igual una derrota que cuando ella me dijo: ‘se acabó’. Nunca creí tener mi vida rota, ahora estoy sólo y arrastro mi dolor. Y mientras en la calle está lloviendo, una tormenta hay en mi corazón. Dame otro vaso, aún estoy sereno, quiero beber hasta perder el control. Cuántas noches soñé que regresabas y en mis brazos llorabas por tu error, luego un ruido del bar me despertaba y el que lloraba entonces era yo. Y mientras ella está con otro tipo mis lágrimas se mezclan con alcohol, ella se fue. Por qué no me lo dijo? Y siento que mi vida fracasó. Y mientras en la calle está lloviendo, una tormenta hay en mi corazón. Dame otro vaso, aún estoy sereno, quiero beber hasta perder el control. Quiero beber hasta perder el control.

(ESCOLTA-LA)

FOR NO ONE. The Beatles

Encara no ho has pillat, eh, colega? No vas anar a classe de filosofia el dia que van explicar què era un sil·logisme, no? Em sembla que t’hauré de donar unes explicacions bàsiques, ràpides. O millor, que ho faci Paul McCartney, és a dir, The Beatles. La vida és dura, camarada. Es lo que hay. Oblida i pon de beber.

Your day breaks, your mind ache. You find that all her words of kindness linger on when she no longer needs you. She wakes up, she makes up. She takes her time and doesn't feel she has to hurry. She no longer needs you. And in her eyes you see nothing. No sign of love behind the tears. Cried for no one. A love that should have lasted years.
You want her, you need her and yet you don't believe her when she says her love is dead. You think she needs you. And in her eyes you see nothing. No sign of love behind the tears. Cried for no one. A love that should have lasted years.
You stay home, she goes out. She says that long ago she knew someone but now he's gone. She doesn't need him. Your day breaks, your mind aches. There will be times when all the things she said will fill your head. You won't forget her. And in her eyes you see nothing. No sign of love behind the tears. Cried for no one. A love that should have lasted years.


Despunta l’alba, et fa mal la ment. Notes que totes les seves paraules amables ja no importen quan ella no et necessita. Es desperta, es maquilla. Es pren el seu temps i no sembla que tingui pressa. Ella ja no et necessita. I en els seus ulls no hi veus res. Cap senyal d’amor darrere les llàgrimes vessades per ningú. Un amor que hauria d’haver durat anys.
La vols, la necessites. I tot i així la li creus quan diu que el seu amor no existeix. Penses que et necessita. I en els seus ulls no hi veus res. Cap senyal d’amor darrere les llàgrimes vessades per ningú. Un amor que hauria d’haver durat anys.
Tu et quedes a casa. Ella surt. Diu que fa molt temps va conèixer algú tot i que ja se’n va anar. No el necessita. Despunta l’alba, et fa mal la ment. Hi haurà vegades en què tot el que ella et deia t’omplirà el cap. No l’oblidaràs. I en els seus ulls no hi veus res. Cap senyal d’amor darrere les llàgrimes vessades per ningú. Un amor que hauria d’haver durat anys.

(ESCOLAT-LA)

LATELY. Stevie Wonder

Aquesta cançó li agrada molt a un bon amic meu. Mai no he sabut per què?

Lately, I have had this strangest feeling, with no vivid reasons here to find. Yet the thought of losing you's been hanging, ‘round my mind... Far more frequently you're wearing perfume, with you say, "No special place to go". But when I ask will you be coming back soon, you don't know, never know. Well, I'm a man of many wishes, I hope my premonition misses, but what I really feel, my eyes won't let me hide, cause they always start to cry; cause it's time could mean goodbye.

Lately I've been staring in the mirror, very slowly picking me apart, tryin' to tell myself I have no reason, with your heart. Just the other night while you were sleeping, I vaguely heard you whisper someone's name, but when I ask you of the thoughts you're keeping, you just say, nothing's changed. Well, I'm a man of many wishes, I hope my premonition misses, but what I really feel, my eyes won't let me hide, cause they always start to cry; cause it's time could mean goodbye.


Últimament he tingut aquesta estranya sensació, sense raons intenses que trobar. Malgrat que el pensament de perdre’t m’ha estat rondant pel cap. Molt més freqüentment et poses perfum, dius, “no vaig enlloc especial”. Però quan et pregunto si tornaràs aviat, no ho saps, mai no ho saps. És clar, sóc un home de molts desigs, tan de bo m’equivoqués en la meva premonició, però el que de debò sento, els ulls no m’ho deixen amagar, perquè sempre comencen a plorar; perquè dir que és l’hora, vol dir adéu.

Últimament he estat observant al mirall com molt lentament em separo, intentant dir-me a mi mateix que no tinc raó amb el teu cor. L’altra nit, metre dormies, vaig sentir-te xiuxiuejar el nom d’algú, però quan vaig preguntar-te pels pensaments que amagues, només dius que res no ha canviat. És clar, sóc un home de molts desigs, tan de bo m’equivoqués en la meva premonició, però el que de debò sento, els ulls no m’ho deixen amagar, perquè sempre comencen a plorar; perquè dir que és l’hora, vol dir adéu.

(ESCOLTA-LA)

SELF-ESTEEM. The Offspring

I wrote her off for the tenth time today and practiced all the things I would say. But she came over I lost my nerve. I took her back and made her dessert. Now I know I'm being used. That's okay man ‘cause I like the abuse. I know she's playing with me. That's okay ‘cause I've got no self esteem. We make plans to go out at night. I wait till 2 then I turn out the light. All this rejection's got me so low. If she keeps it up I just might tell her so. When she's saying that she wants only me, then I wonder why she sleeps with my friends. When she's saying that I'm like a disease, then I wonder how much more I can spend. Well I guess I should stick up for myself but I really think it's better this way. The more you suffer, the more it shows you really care Right? Now I'll relate this a little bit that happens more than I'd like to admit. Late at night she knocks on my door drunk again and looking to score. Now I know I should say no but that's kind of hard when she's ready to go. I may be dumb but I'm not a dweeb. I'm just a sucker with no self esteem. When she's saying that she wants only me, then I wonder why she sleeps with my friends. When she's saying that I'm like a disease, then I wonder how much more I can spend. Well I guess I should stick up for myself but I really think it's better this way. The more you suffer, the more it shows you really care Right?

Por décima vez hoy, la di por perdida e hice todas las cosas que dije que haría. Pero ella llegó, perdí el valor. La acepté otra vez y le hice el postre. Ahora sé que me está utilizando. Eso está bien, tío, porqué me gusta el abuso. Sé que está jugando conmigo. Eso está bien porque no tengo autoestima. Hacemos planes para salir por la noche. Espero hasta las 2 entonces apago la luz. Todo este rechazo me tiene deprimido. Si va a más tendré que decírselo. Cuando ella dice que me quiere solo a mí, entonces me pregunto porqué duerme con mis amigos. Cuando ella dice que soy como una enfermedad, entonces me pregunto cuanto más le puedo dedicar. Bueno, creo que debería defenderme pero realmente pienso que es mejor así: cuanto más sufres más parece que te importe de veras ¿No es así? Ahora explicaré esto un poco más que ocurre más a menudo de lo que me gustaría admitir. En plena noche ella llama a mi puerta otra vez borracha vez y tratando de acostarse conmigo. Ahora sé que debería decir NO pero eso es más bien difícil cuando ella ya está dispuesta a irse. Puede que yo sea estúpido pero no me chupo el dedo. Sólo soy un mamón sin autoestima.

(ESCOLTA-LA)

DANIELA. Niños Mutantes

Avui tampoc no pensava publicar cap entrada al bloc. Però mira, ves per on que rebo un correu totalment inesperat. Un excompany d’estudis, un amic del qual feia temps que no tenia notícies. M’he quedat parat quan m’ha dit que acostuma a visitar el meu bloc sempre que pot. No obstant això la gran sorpresa és com pot arribar a canviar la vida d’algú en poc temps. M’assabento que està casat i amb una criatura. Bé millor faré servir les seves pròpies paraules i ja ho entendreu: “En aquest temps han passat moltes coses i una d'elles és l'aparició d'aquest bitxo (el seu fill, Dragan). Em faria molta il·lusió i t'agrairia profundament si poguessis publicar aquesta cançó de Niños Mutantes, Daniela, a la salut del Dragan (la meva dona és d'origen Macedoni i el nom és d'aquella zona)”. La cançó li ve rodada. A més a més, d’una de les seves bandes favorites: Niños Mutantes. Moltes felicitats, company. Un plaer

Has llegado así, como una explosión, y ahora estás aquí en mi habitación. Te puedo coger y te puedo oler, oigo desde aquí tu respiración. Espérame para verte crecer, ya sabes que te voy a proteger. Eres una luz entre un millón y vas a brillar en el cielo gris, ese cielo que nos rodea y es como una estación para despegar. Espérame para verte crecer, ya sabes que te voy a proteger. No sabía que alguien como yo iba a estar así y has llegado tú.

(ESCOLTA-LA)

THE TIMES THEY ARE A-CHANGIN'. Bob Dylan

Òbviament, en un dia com avui, hem de felicitar el guanyador de les eleccions a president dels Estats Units de Nord-Amèrica. Espero, desitjo que coses que s’han promès, com ara, esperança, dignitat, tolerància, solidaritat, en definitiva canvi, puguin arribar a la gran majoria dels ciutadans d’aquesta gran nació. Tant de bo que, a partir de demà mateix es treballi de valent en fer servir tot el seu potencial per començar a construir un món millor on poder conviure-hi tothom en pau i harmonia. Per a la traducció de la cançó d’avui m’he ajudat d’una entrada en un bloc que us recomano: http://mcuest1.blogspot.com/.

Salut, amor i vida.


Come gather 'round people wherever you roam and admit that the waters around you have grown. And accept it that soon you'll be drenched to the bone. If your time to you is worth savin' then you better start swimmin' or you'll sink like a stone, for the times they are a-changin'.

Come writers and critics who prophesize with your pen, and keep your eyes wide, the chance won't come again and don't speak too soon for the wheel's still in spin. And there's no tellin' who that it's namin'. For the loser now will be later to win, for the times they are a-changin'.

Come senators, congressmen, please heed the call. Don't stand in the doorway, don't block up the hall for he that gets hurt will be he who has stalled. There's a battle outside and it is ragin'. It'll soon shake your windows and rattle your walls, for the times they are a-changin'.

Come mothers and fathers throughout the land and don't criticize what you can't understand. Your sons and your daughters are beyond your command. Your old road is rapidly agin'. Please get out of the new one if you can't lend your hand, for the times they are a-changin'.

The line it is drawn, the curse it is cast. The slow one now will later be fast as the present now will later be past. The order is rapidly fadin'. And the first one now will later be last, for the times they are a-changin'.


Venid agruparos a mi alrededor gentes que andáis errantes por doquier. Y admitid que han crecido las aguas que os rodean. Y aceptadlo pues pronto estaréis calados hasta los huesos. Si, según vosotros, vuestra época merece ser salvada, entonces mejor comenzad a nadar u os hundiréis como una piedra, porque los tiempos están cambiando.

Venid escritores y críticos que profetizáis con vuestras plumas y mantened vuestros ojos abiertos que no habrá otra oportunidad. Y no habléis demasiado pronto, pues la rueda todavía está girando y no dice a quien va a designar, ya que el perdedor ahora luego ganará, Porque los tiempos están cambiando.

Venid senadores, congresistas. Por favor, haced caso de la llamada. No os quedéis en la puerta de entrada, no bloqueéis el vestíbulo, pues se lastimará aquél que se haya atascado. Ahí fuera hay una batalla que brama, que pronto sacudirá vuestras ventanas y hará temblar vuestros muros, porque los tiempos están cambiando.

Venid madres y padres a lo largo y a lo ancho de la tierra, y no critiquéis lo que no podéis comprender. Vuestros hijos y vuestras hijas están fuera de vuestro control. Vuestro viejo camino está envejeciendo velozmente. Por favor, apartaos del nuevo si no podéis echar una mano, porque los tiempos están cambiando.

La línea está trazada, la maldición está echada. Los lentos de ahora más tarde serán los rápidos, igual que lo que ahora es presente luego será pasado. El orden se desvanece rápidamente, y los primeros de ahora más tarde serán los últimos, porque los tiempos están cambiando.

(ESCOLTA-LA)

CHI NON LAVORA, NON FA L'AMORE. Adriano Celentano

Avui no tenia clar quina devia ser la cançó. Tal i com ha anat la setmana, o, més aviat, tal i com està acabant la setmana... És per cridar i dir que ja n’hi ha prou de fer el tolai. Ara és un bon moment per aplicar el chascarrillo aquell, te’n recordes, Sebas: “De qué estás tan gordo?” “Tú ganaste”. O el que ve a ser el mateix, no penso discutir amb ningú. Em ve al cap: Good and bad I swear I’ve had them both. They’re overrated. But is it fun when you get hold of one (Halo, de Foo Fighters); Pero nunca escucho, nunca aprendo. No sé qué pasa que nunca me entero de nada (Nunca me entero de nada, Los Planetas); Non, rien de rien. Non, je ne regrette rien, ni le bien qu'on m'a fait, ni le mal. Tout ça m'est bien éga (Rien de rien, Edith Piaf) ; o, Yeah! I'm innocent, but the weight of the world is on my shoulders (Not the one, The Offspring). Pero que coño, en Itàlia hay una huelga de de estudiantes y me he de preocupar de lo que cojones esté pasando a mi alrededor. Pues dos tazas. Me quedo con Adriano Celentano : si no vaig vaga, em foten i si la faig tres quarts del mateix. El cas es que faci el que faci sempre acabo rebent. Em sembla que ja m'estic passant de gilipollas.


“Chi non lavora non fa l'amore!” Questo mi ha detto ieri mia moglie! A casa stanco ieri ritornai mi son seduto...niente c'era in tavola. Arrabbiata lei mi grida che ho scioperato due giorni su tre... Coi soldi che le dò non ce la fa più ed ha deciso che, lei fa lo sciopero contro di me! "Chi non lavora non fa l'amore!" Questo mi ha detto ieri mia moglie! Allora andai a lavorare mentre eran tutti a scioperare! E un grosso pugno in faccia mi arrivò, andai a piedi alla guardia medica! C'era lo sciopero anche dei tranvai...
Arrivo lì, ma il dottore non c'è! E' in sciopero anche lui! Che gioco è! Ma?! Ma come finirà...c'è il caos nella città. Non so più cosa far! Se non sciopero mi picchiano. Se sciopero mia moglie dice: "Chi non lavora non fa l'amore!" Dammi l'aumento signor padrone così vedrai che in casa tua e in ogni casa entra l'amore.

“Quien no trabaja, no hace el amor”. Es lo que me dijo ayer mi mujer. Ayer volví a casa cansado. Me habia sentado... no había nada sobre la mesa. Enrabiada me grita que he hecho huelga dos días de tres... Con el sueldo que le doy no puede hacer más. Y ha decidido que, ella hace huelga contra mi! “Quien no trabaja, no hace el amor”. Es lo que me dijo ayer mi mujer. Entonces me fui a trabajar mientras todos hacían huelga! Y un gran puño me llegó a la cara. Fui a pie al medico de guardia! También había huelga de tranvías... Llegué allí, pero no estaba el doctor: él también está en huelga! Pero que juego es este?! Cómo acabará... el caos está en la ciudad. No sé qué cosa hacer! Si no hago huelga me pegan. Si hago huelga mi mujer dice: “Quien no trabaja, no hace el amor!” Déme un aumento, señor patrón, así verá que tanto en su casa como en todas las casas entrará el amor.

(ESCOLTA-LA)

DIGUE'M QUE M'ESTIMES. Els Pets

Una petició d’última hora. Salut

“Condons adulterats” era el suggestiu nom amb que eren coneguts Els Pets al petit poble de Constantí abans de saltar a la fama amb el seu autoanomenat “rock agrícola”. La seva música, dotada d'un gran eclecticisme, amb influències que van del "pop anglès" al "soul americà", i sobre tot les seves lletres compromeses, provocadores i dotades d'un gran sentit de l'humor, fan que en cada moment de les nostres quotidianitats ens pugui venir al cap alguna de les seves cançons per acabar d’emmarcar alguna escena, del tot surealista, amb el seu toc de gràcia. Perquè no. “Digue’m que m’estimes” avui he sortit de casa taral·larejant aquesta cançó. A mi em transmet un bon rollet al cos i un perquè no1 al cap. Condons adulterats o amor adulterat, tan se val, tot compta, això si, indispensable el sentit de l’humor.


Digue'm que m'estimes encara que sigui un somni, digue'm que em desitges i et prometo que et creuré. Digue'm que m'enyores i que no et passen les hores, digue'm que em somies cada nit des de fa temps. Saps que sé molt bé que un altre t'omple la vida i que no pot ser, que no vols mirar el passat; i ara que he tornat no pretenc trobar-te sola, tan sols tenir-te un cop més al costat. Digue'm que m'estimes, omple'm el cos de mentides només et demano un dia i demà ja hauré marxat. Sols amb tu podria suportar la melangia i guarir-me la ferida que m'ha quedat. Digue'm que m'estimes encara que no t'ho creguis, digue'm que em desitges i després me n'aniré. Digue'm que m'enyores i et sap greu quan te n'adones, digue'm que em somies enganya'm encara més. Saps que marxaré i no em tornaràs a veure, aquest cop pot ser l'últim que m'abraçaràs; i en aquest instant recordarem la nostra història, aquell amor que amb el temps s'ha esborrat. Digue'm que m'estimes omple'm el cos de mentides, només et demano un dia i demà ja hauré marxat. Sols amb tu podria suportar la melangia i guarir-me la ferida que m'ha quedat.

(ESCOLTA-LA)

YESTERDAY ONCE MORE. Red Kross

The Carpenters va ser un duo format pels germans Richard i Karen Carpenter. Va resultar un dels fenòmens musicals més comercials a la dècada dels 70. La seva música, lleugera i relaxada va esdevenir un pop de fàcil consum per audiències madures. Van aconseguir arribar a una gran quantitat de públic gràcies a les seves melodies llustroses, els arranjament de qualitat del Richard i la veu cristalina de la Karen. En la seva època van ser maltractats per la crítica per la seva presumpta nyonyeria comercial. Amb el single ‘Close to you’ van aconseguir el seu primer número 1 a les llistes d’èxits. A partir d’aleshores es van convertir en estrelles del ‘mainstream’ americà. No obstant això, en el camí d’aquest duo no tot van ser llums i aplaudiments. Els dos germans sofrien una crisi que va esclatar el 1975. Van haver de cancel·lar una gira per Europa. Richard era addicte a diverses drogues i va ser internat en una clínica de rehabilitació. Karen patia de cansament psíquic i nerviós i, a més a més, se li va diagnosticar anorexia. Aquesta malaltia li va causar la mort el 4 de febrer de 1983, als 32 anys. Amb el pas dels anys, als 90, van ser reivindicats per gent tan allunyada de la seva sonoritat com ara, The Cranberries, Sheryl Crow, Sonic Youth o Red Kross (la cançó que ens porta avui), alguns dels participants en un disc de tribut anomenat ‘If I were a Carpenter’.


When I was young I'd listen to the radio waitin' for my favorite songs. When they played I'd sing along. It made me smile. Those were such happy times and not so long ago. How I wondered where they'd gone. But they're back again just like a long lost friend all the songs I loved so well. Every Sha-la-la-la, every Wo-o-wo-o, still shines. Every shing-a-ling-a-ling that they're startin' to sing's so fine. When they get to the part, where he's breakin' her heart It can really make me cry just like before. It's yesterday once more.

Lookin' back on how it was in years gone by and the good times that I had makes today seem rather sad. So much has changed. It was songs of love that I would sing to then and I'd memorize each word. Those old melodies still sound so good to me as they melt the years away. Every Sha-la-la-la, every Wo-o-wo-o, still shines. Every shing-a-ling-a-ling that they're startin' to sing's so fine. All my best memories come back clearly to me. Some can even make me cry just like before. It's yesterday once more.


Cuando era joven oía la radio esperando mis canciones favoritas. Cuando las ponían yo las cantaba. Eso me hacia sonreír. Fueron momentos muy felices y no hace mucho tiempo. Me pregunto cómo y adónde se habrán ido. Pero han vuelto otra, vez como un viejo amigo perdido, todas las canciones que tanto me encantaban. Cada Sha-la-la-la, cada wo-o-wo-o aún brillan. Cada shing-a-ling-a-ling que empiezan a cantar tan bien. Cuando llegan a la parte en que él rompe su corazón en verdad pueden hacerme llorar igual que antes. Es el ayer una vez más.

Recordando cómo era en los años que pasaron y los buenos momentos que tuve, hace que hoy parezcan muy tristes. Cómo ha cambiado! Eran canciones de amor que cantaba en aquel entonces. Memorizaba todas las letras. Esas viejas melodías aun me suenan bien cuando funden los años pasados. Cada Sha-la-la-la, cada wo-o-wo-o aún brillan. Cada shing-a-ling-a-ling que empiezan a cantar tan bien. Todos mis mejores recuerdos me vuelven de forma clara. Algunos incluso pueden hacerme llorar igual que antes. Es el ayer una vez más…

(ESCOLTA-LA)

I WANT TO KNOW WHAT LOVE IS. Foreigner

Ahir a la tarda estava a casa meva. Com que vaig recordar que necessitava fulles i escuma d’afaitar vaig decidir sortir per comprar aquests productes i de pas, fer una passejada. Devien ser més o menys les sis. Vaig començar a caminar carrer Sicília avall fins arribar a la Rambla de Sant Sebastià. Em va semblar que hi havia molta gent per l’hora que era. Vull dir que el dissabte passat va haver-hi el canvi horari i ara a quarts de set ja és fa fosc. Quan caminava a l’alçada del Rialtho vaig recordar que ben a prop, al carrer Sant Joaquim, hi ha una merceria. M’hi vaig apropar per buscar uns botons. N’he perdut un parell d’una camisa que m’agrada força. Vaig tenir sort i vaig trobar els botons que buscava. Els vaig pagar, vaig sortir de la botiga novament en direcció a la Rambla. Vaig tornar a passar per davant del Rialtho i aquesta vegada vaig pensar que era un bon moment i un bon lloc per fer un tallat. Vaig entrar-hi, vaig demanar i vaig agafar El Periódico. Vaig seure en una taula al costat d’una finestra que dona al carrer. Anava fullejant i bevent el tallat. De sobte vaig observar al carrer una noia que anava amb dues criatures. Ella no em va veure però jo la vaig reconèixer al punt perquè no ha canviat gaire. Es tractava d’una antiga companya d’institut de secundària: la Natàlia. A segon de BUP ella seia darrere meu. No es pot dir que fos una noia guapa, però a mi em semblava d’allò més atractiva. Era més aviat baixeta, 1,60, prima, cabell llis moreno, grans ulls foscos darrere unes ulleres de pasta negre i, sobretot, un somriure encantador.
La Natàlia m’agradava molt. Si havia de parlar amb ella no podia evitar que el pols se m’accelerés i el cor em bategués amb força. Em sufocava, les galtes se’m posaven vermelles i se m’encongia l’estomac. Em sentia estúpid i parlava quequejant. Mai no li vaig explicar tot això, però alguna cosa em diu que ella ho intuïa. Un dia, a finals de curs vam fer una sortida amb l’Institut al Museu de la Ciència. Una afortunada casualitat va fer que el professor ens posés en el mateix grup de treball. Això significava que hauríem d’estar pràcticament tota l’estona junts. I, ves per on, aquell dia no em vaig sentir gens neguitós perquè ella estigués al meu costat. Ben al contrari, em vaig sentir completament relaxat i vaig disfrutar amb la seva companyia i amb tot el que oferia el museu. Hauria estat un bon moment per explicar-li allò que normalment em passava quan la tenia a prop a l'institut. Però tampoc ho vaig fer.
El segon curs va acabar. No la vaig veure en tot l’estiu. Quan al setembre van començar les classes, vaig comprovar que no aniríem a la mateixa aula. A partir d’aquí ja no vam coincidir tant. Però un dia, vaig veure que anava amb un noi de la mà. Jo el coneixia de l’equip de bàsquet i sabia que era un bon paio. Aquest noi és, avui, el seu marit. De tant en tant me’ls trobo pel carrer amb els seus dos fills. Ens saludem, i seguim endavant cadascú pel seu camí. Però encara avui, després de tants i tants anys, si ens topem al carrer i em somriu no puc evitar sentir una pessigada a l’estomac.

I gotta take a little time, a little time to think things over. I better read between the lines in case I need it when I’m older. Now this mountain I must climb. Feels like a world upon my shoulders. I through the clouds I see love shine. It keeps me warm as life grows colder. In my life there’s been heartache and pain. I don’t know if I can face it again. Can’t stop now, I’ve traveled so far to change this lonely life. I wanna know what love is, I want you to show me. I wanna feel what love is, I know you can show me.
I’m gonna take a little time a little time to look around me. I’ve got nowhere left to hide. It looks like love has finally found me. In my life there’s been heartache and pain. I don’t know if I can face it again. I can’t stop now, I’ve traveled so far to change this lonely life. I wanna know what love is, I want you to show me. I wanna feel what love is, I know you can show me.


M’he de prendre una mica de temps, una mica de temps per pensar-ho. Llegeixo millor entre línies en cas que ho necessiti quan sigui vell. Ara he d’escalar aquesta muntanya. Sento un món sobre les meves espatlles. Veig l’amor brillar a través dels núvols. Fa que em mantingui càlid mentre la vida es fa més freda. A la meva vida hi ha hagut dolor en el cor. No sé si m’hi podré enfrontar un altre cop. No puc aturar-me ara, he viatjat molt lluny per canviar aquesta vida solitària. Vull saber que és l’amor, vull que m’ho mostris. Vull sentir que és l’amor, jo sé que pots mostrar-me’l.

Em prendré una mica de temps per mirar al meu voltant. No hi ha lloc on pugui amagar-me. Sembla que finalment l’amor m’hagi trobat. A la meva vida hi ha hagut dolor en el cor. No sé si m’hi podré enfrontar un altre cop. No puc aturar-me ara, he viatjat molt lluny per canviar aquesta vida solitària. Vull saber que és l’amor, vull que m’ho mostris. Vull sentir que és l’amor, jo sé que pots mostrar-me’l.

(ESCOLTA-LA)

IF YOU TOLERATE THIS, THEN YOUR CHILDREN WILL BE NEXT. Manic Street Preachers

Avui atenem una petició. Un gran grup i una gran cançó.

Últimamente en las noticias vuelve a aparecer, como un viejo fantasma, la guerra civil española, y su resucitada "memoria histórica". El caso es que, cuando se habla de la guerra civil, y sobre todo de sus víctimas, me suele venir a la cabeza una canción de unos galeses, los Manic Street Preachers "If you tolerate this, your children will be next" (que, por cierto, tiene como curiosidad constar en libro Guiness de los records como el single que ha llegado al #1 con el título más largo). El título de la canción procede de un póster propagandístico, utilizado por el bando republicano para recibir apoyo internacional. En el cartel se presentaba la fotografía de un niño asesinado por el bando nacional durante los bombardeos. La fotografía venía acompañada de un texto que decía "The 'military' practice of the rebels" ("Las prácticas militares de los rebeldes" refiriéndose a los bombardeos masivos a las ciudades republicanas), "If you tolerate this, your children will be next" (Si toleráis esto, vuestros hijos serán los siguientes). Por desgracia para los ingleses, el cartel fue premonitorio: no demasiados años después, eran los propios británicos los masacrados por las "bombas volantes" de la Alemania nazi.


The future teaches you to be alone. The present to be afraid and cold. So if I can shoot rabbits then I can shoot fascists. Bullets for your brain today but we'll forget it all again. Monuments put from pen to paper turns me into a gutless wonder. And if you tolerate this, then your children will be next. And if you tolerate this, then your children will be next, will be next, will be next, will be next.

Gravity keeps my head down or is it maybe shame at being so young and being so vain. Holes in your head today but I'm a pacifist. I've walked La Ramblas but not with real intent. And if you tolerate this, then your children will be next. And if you tolerate this, then your children will be next, will be next, will be next, will be next.

And on the street tonight an old man plays with newspaper cuttings of his glory days. And if you tolerate this, then your children will be next. And if you tolerate this, then your children will be next, will be next, will be next, will be next.


El futur t’ensenya a estar sol; el present, a ser fred i poruc. Així que si puc disparar a conills aleshores puc disparar a feixistes. Bales per al teu cervell avui però ho tornarem a oblidar. Els monuments ho posen de la ploma al paper, em tornen una meravella de covard. I si toleres això, aleshores els teus fills seran els següents. I si toleres això, aleshores els teus fills seran els següents, els següents, els següents, els següents.

La gravetat em fa abaixar el cap o, que potser és vergonya per ser tan jove i tan vanitós? Forats al teu cap avui però sóc un pacifista. He passejat per Les Rambles, però no con un intent autèntic. I si toleres això, aleshores els teus fills seran els següents. I si toleres això, aleshores els teus fills seran els següents, els següents, els següents, els següents.

I aquesta nit, al carrer, un home vell juga amb retalls de diaris dels seus dies de glòria. I si toleres això, aleshores els teus fills seran els següents. I si toleres això, aleshores els teus fills seran els següents, els següents, els següents, els següents.

(ESCOLTA-LA)

MESOPOTAMIA. Franco Battiato

Ahir vaig entrenar de forma horrorosa. No és que normalment emuli Marco Belinelli, Andrea Gracis o Massimo Iacopini, en absolut. El cas és que més o menys sempre acabo satisfet. Però ahir les veia quadrades. Hi havia tirs que ni tocava el cèrcol. Bé, el que en diríem perfectament patètic. A la mitja hora d’entrenament vaig pensar que ja n’hi havia prou i vaig optar per deixar-ho. Aquest matí quan m’he llevat ja veia que no estaria d’humor. M’he ficat al metro i anava a tope. No és que m’agradi seure, però tampoc no suporto que la gent se’t posi a mig pam. A la parada del Clot ha baixat força gent i el vagó ha quedat menys atapeït. Aleshores, no sé ben bé per què, m’ha vingut al cap el primer cop que hi vaig muntar. Crec que devia tenir 10 anys perquè va ser poc després que tornéssim d’Itàlia. Allà on vivíem, a Treviso, només hi havia autobusos així que per a mi va ser tota una experiència. Vam baixar a Plaça Catalunya i vam anar caminant fins a la Catedral. Un cop a dins vam passar al claustre on vam veure ‘l’ou com balla’. Ara sé que era Corpus Christi. Recordo que va ser un dia estupendo. El meu primer dia a Barcelona. Quan he arribat a la feina, ja estava de millor humor.

Lo sai che più si invecchia più affiorano ricordi lontanissimi come se fosse ieri. Mi vedo a volte in braccio a mia madre e sento ancora i teneri commenti di mio padre. I pranzi, le domeniche dai nonni, le voglie e le esplosioni irrazionali; i primi passi, gioie e dispiaceri. La prima goccia bianca che spavento, e che piacere strano, e un innamoramento senza senso per legge naturale a quell'età. I primi accordi su di un organo da chiesa in sacrestia ed un dogmatico rispetto verso le istituzioni. Che cosa resterà di me? Del transito terrestre? Di tutte le impressioni che ho avuto in questa vita?

Mi piacciono le scelte radicali, la morte consapevole che si autoimpose Socrate, e la scomparsa misteriosa e unica di Majorana, la vita cinica ed interessante di Landolfi, opposto ma vicino a un monaco birmano o la misantropia celeste in Benedetti Michelangeli.

Anch'io a guardarmi bene vivo da millenni e vengo dritto dalla civiltà più alta dei Sumeri, dall'arte cuneiforme degli Scribi e dormo spesso dentro un sacco a pelo perché non voglio perdere i contatti con la terra. La valle tra i due fiumi della Mesopotamia che vide alle sue rive Isacco di Ninive. Che cosa resterà di noi? Del transito terrestre? Di tutte le impressioni che abbiamo in questa vita?


Ho saps que com més envellim més afloren records llunyaníssims com si fos ahir. De vegades em veig en els braços de la mare i sento encara els tendres comentaris del pare. Els dinars, els diumenges amb els avis, els desigs i l’explosió irracional, els primers passos, alegries i penes. La primera gota blanca, quin ensurt! I quin estrany plaer, i un enamorament sense sentit per llei natural a aquella edat. Els primers acords d’un orgue d’església a la sagristia i un dogmàtic respecte a les institucions. Què és el que quedarà de mi? De la vida terrenal? De totes les impressions que he tingut en aquesta vida?

M’agraden les eleccions radicals, la mort conscient que es va autoimposar Sòcrates, i la desaparició misteriosa i única de Majorana, la vida cínica i interessant de Landolfi, oposat però proper a un monjo birmà, o la misantropia celestial en Benedetti Michelangeli.

Jo si em miro bé visc des de fa mil·lennis i vinc directe de l’alta cultura dels Sumeris, de l’art cuneïforme dels Escribes i dormo sovint nu dins un sac perquè no vull perdre el contacte amb la Terra. La vall a través dels dos rius de Mesopotàmia que va veure a les seves riberes Isaac de Ninive. Què és el que quedarà de mi? De la vida terrenal? De totes les impressions que he tingut en aquesta vida?

(ESCOLTA-LA)

MAN ON THE MOON. R.E.M.

Llegeixo avui al Periódico de Catalunya la següent notícia:
La primera missió de l'Índia a la Lluna comença el compte enrere. L'Índia va iniciar ahir el compte enrere per al llançament de la seva primera missió a la Lluna. Dimecres a la matinada, a les 2.50 segons l'horari espanyol, l'Agència Índia d'Investigació Espacial (ISRO) posarà en òrbita des d'una base pròxima a la ciutat de Chennai la sonda no tripulada Chandrayaan 1, que entre altres coses pretén comprovar si hi ha aigua al satèl.lit terrestre. Per fer-ho compta amb diversos instruments, inclòs un radar d'obertura sintètica creat per la Universitat Johns Hopkins dels EUA que permetrà obtenir imatges de precisió dels pols. El llançament del Chandrayaan 1 és la prova de foc del programa espacial indi i es produeix precisament un any després que l'altra gran potència asiàtica, la Xina, enviés al seu torn una primera missió lunar. Optimista sobre l'èxit del Chandrayaan 1, l'IRSO no descarta enviar en el futur una missió tripulada al satèl.lit terrestre, tot i que no abans de l'any 2025 (Maribel Izcue).
Russia, Estats Units, la Xina i ara l’Índia. El que no diu la notícia es que Santako té el seu propi programa espacial i aviat acabaran la seva instrucció els primers Santakonautes els quals estan preparats per conquerir l’última frontera: l’espai.

Mott the Hoople and the game of Life. Yeah, yeah, yeah, yeah. Andy Kaufman in the wrestling match. Yeah, yeah, yeah, yeah. Monopoly, Twenty one, checkers, and chess. Yeah, yeah, yeah, yeah. Mister Fred Blassie in a breakfast mess. Yeah, yeah, yeah, yeah. Let's play Twister, let's play Risk. Yeah, yeah, yeah, yeah. See you in heaven if you make the list. Yeah, yeah, yeah, yeah. Hey, Andy did you hear about this one? Tell me, are you locked in the punch? Hey Andy are you goofing on Elvis? Hey, baby. Are we losing touch? If you believed they put a man on the moon, man on the moon. If you believe there's nothing up my sleeve, then nothing is cool.

Moses went walking with the staff of wood. Yeah, yeah, yeah, yeah. Newton got beaned by the apple good. Yeah, yeah, yeah, yeah. Egypt was troubled by the horrible asp. Yeah, yeah, yeah, yeah. Mister Charles Darwin had the gall to ask. Yeah, yeah, yeah, yeah. Hey Andy did you hear about this one? Tell me, are you locked in the punch? Hey, Andy are you goofing on Elvis? Hey, baby. Are you having fun? If you believed they put a man on the moon, man on the moon. If you believe there's nothing up my sleeve, then nothing is cool.

Here's a little agit for the never-believer. Yeah, yeah, yeah, yeah. Here's a little ghost for the offering. Yeah, yeah, yeah, yeah. Here's a truck stop instead of Saint Peter's. Yeah, yeah, yeah, yeah. Mister Andy Kaufman's gone wrestling [wrestling bears]. Yeah, yeah, yeah, yeah. Hey Andy did you hear about this one? Tell me, are you locked in the punch? Hey Andy are you goofing on Elvis, hey baby, are we losing touch? If you believed they put a man on the moon, man on the moon. If you believe there's nothing up my sleeve, then nothing is cool.


Mott el Hoople y el juego de Vida. Sí, sí, sí, sí. Andy Kaufman en el combate de lucha libre. Sí, sí, sí, sí. Monopoly, Veintiuno, Damas, y Ajedrez. Sí, sí, sí, sí. Señor Fred Blassie con un desayuno extraño Sí, sí, sí, sí. Juguemos al Twist, juguemos al Risk. Sí, sí, sí, sí. Nos vemos en el cielo si haces la lista. Sí, sí, sí, sí. Hey Andy, te has enterado de ésta? Cuéntame, estás en plena riña? Hey Andy, estás mofándote de a Elvis? Hey, nena. Estamos perdiendo el contacto? Si creíste que pondrían a un hombre en la luna, hombre en la luna. Si crees que no hay nada en mi manga, entonces nada es guay.

Moisés se fue caminando con un bastón de madera. Sí, sí, sí, sí. Newton fue golpeado en la cabeza conseguido por el don de la manzana. Sí, sí, sí, sí. Egipto estaba agitado por el áspid horrible. Sí, sí, sí, sí. El señor Charles Darwin tenía el descaro de preguntar. Sí, sí, sí, sí. Hey Andy, te has enterado de ésta? Cuéntame, estás en plena riña? Hey Andy, te estás mofando de Elvis? Hey, nena, lo estás pasando bien? Si creíste que pondrían a un hombre en la luna, hombre en la luna. Si crees que no hay nada en mi manga, entonces nada es guay.

Aquí hay un pequeño manifiesto para los incrédulos. Sí, sí, sí, sí. Aquí hay un pequeño espíritu para la ofrenda. Sí, sí, sí, sí. Aquí hay una parada de camión en lugar de la iglesia de San Pedro. Sí, sí, sí, sí. El señor Andy Kaufmann tiene un combate (un combate de osos). Sí, sí, sí, sí. Hey Andy, te has enterado de ésta? Cuéntame, estás en plena la riña? Hey Andy, te estás mofando de Elvis? Hey, nena, estamos perdiendo contacto? Si creías que pondrían a un hombre en la luna, hombre en la luna. Si creíste que pondrían a un hombre en la luna, hombre en la luna. Si crees que no hay nada en mi manga, entonces nada es guay.

(ESCOLTA-LA)

ALL WE ARE. Warlock

Avui, divendres, tenim una nova petició. Tot i que tenia pensat publicar una altra cançó he cregut que també aquest és un tema força adequat. Segur que us agrada. Salut i bon cap de setmana. Ah, i molta sort als amics del Kortatu BC, que aquest dissabte inicien la competició de bàsquet; tant de bó que sigui amb una victòria.

Rubia, alemana, con cuerpo y carácter. No, no estoy hablando de cerveza (ni del Sebas...). Es Doro Pesch, la voz y mito femenino del heavy. Este es uno de sus himnos y corresponde a su etapa de cuando era la vocalista de Warlock. Después el grupo se fue deshaciendo y al quedar sólo ella de la primera formación dejó su nombre como huella inconfundible DORO. La canción se titula "All we are" y puede decirse que funciona muy bien para hacer piña (que más o menos es de lo que habla). Espero que os guste, y aún más, que la disfrutéis.


All we are, All we are, we are, We are all, all we need, All we are, All we are, we are, We are all, all we need. There's beauty in the heart of the beast. Fear behind the eyes of the thief. I know you know we're all incomplete. Let's get together and let's get some relief. Stronger than a mountain of steel, faster than hell on wheels. We've got, we've got all the power we need. Let's build a playground on this old battlefield. Now we're stronger. We no longer want you bringin' us down. We've got the magic, so we're gonna spread the magic around yeah! Now we're stronger. We no longer want you pushin' us. All we are, we are all, all we need.

Tot el que som, tot el que som, som, tots som, tot el que necessitem, tot el que som, tot el que som , som, tots som tot el que necessitem. Hi ha bellesa en el cor de la bèstia. Por darrere els ulls del lladre. Sé que saps que tothom som imcomplets. Unim-nos i tinguem alleugem-nos. Més fort que una muntanya d’acer, més ràpid que l’infern sobre rodes. Tenim, tenim tot el poder que necessitem. Construïm un parc en aquest antic camp de batalla. Ara som més forts. Ja no volem que et tornis a ensorrar. Tenim la màgia així que anem a desplegar la màgia per tot arreu, sí! Ara som més forts. Ja no volem que ens tornin a empènyer. Tot el que som, som tots, tot el que necessitem.

(ESCOLTA-LA)

CORRIENTES CIRCULARES EN EL TIEMPO. Los Planetas

El rock espacial i distorsionat entra per primera vegada a l'Auditori i ho fa de la mà del grup que més ha fet per popularitzar-lo a Espanya i dotar-lo d'una sonoritat pròpia: Los Planetas. No obstant, el que es farà avui (21.00 hores) no és un concert seu, sinó una desfilada de grups que reinterpreten les seves cançons en un espectacle coral de títol solemne: La llegenda de Los Planetas. En l'alineació hi ha grups de diversos orígens: l'asturià Nacho Vegas, els aragonesos Tachenko, els barcelonins Manos de Topo... No hi falten bandes granadines de la família; si Lagartija Nick són els seus germans grans, Lori Meyers serien els seus germans petits. I tampoc companys de viatge: Clovis és l'actual duo de Fino Oyonarte, productor de Super 8. Altres bandes convocades són Fantasma 3 i Pumuky. Se sap que cada grup abordarà dues cançons de Los Planetas, però es manté en secret quines seran. L'únic que sembla clar és que Enrique Morente cantarà Tendrá que haber un camino, com va fer al final de La leyenda del espacio. Encara que les entrades es van esgotar fa dies, avui es posarà a la venda en taquilla un últim bloc de seients. També es preveu que la gravació del concert es publiqui amb el número de desembre de la revista Rockdelux. La llegenda de Los Planetas vol ser un reconeixement en vida a un grup que ha transformat el pop-rock espanyol. Un fet que no només es constata cada vegada que toquen en un festival d'estiu (són els únics capaços de doblegar les estrelles estrangeres) o publiquen disc (l'experimental La leyenda del espacio ha venut 24.000 còpies), sinó que també es reflecteix en l'admiració que els han mostrat altres bandes al llarg dels anys. La Buena Vida va compondre Los planetas, amb uns versos que evoquen el magnètic misteri de la seva música. Sr. Chinarro va versionar Qué puedo hacer i Astrud i Fangoria van fer la seva versió de De viaje (De viaje por la ruta del bakalao). Hi ha grups batejats amb el títol d'una cançó seva (Aeropuerto, De Viaje). En el recopilatori de bandes noves del festival Contemporánea hi abunden els èmuls planetaris i fins i tot a l'Argentina, on no s'han editat els seus discos, hi ha bandes influïdes per ells. Jota en recomana una: Él mató a un policía motorizado (Extret de El Periódico de Catalunya - Nando Cruz).

Una vez, si mal no recuerdo me tenías en la punta de los dedos. Las secuelas de los viejos días que estarán conmigo el resto de mi vida. Me quedé dormido un momento y los valles se cambiaron por desiertos, por obra y gracia de: el que controla el firmamento, el que decide que me he perdido en corrientes circulares en el tiempo; el que transforma los diamantes en quejidos y lamentos, el que se encarga de que salgas y que yo me quede dentro.

Asustado, sintiéndome enfermo como una temporada en el infierno. Intentando ver una salida, y encontrando más problemas todavía. Todo esto que jamás podré comprender, lo que obtuve a cambio de intentar hacerlo bien, si sólo es para mí, quiero mi parte de lo bueno. Quiero que estés aquí, quiero tenerte dando vueltas a mi lado todo el tiempo, en nueve orbitas concéntricas y yo estar en el centro. Será mucho pedir, pero es lo menos que merezco.

(ESCOLTA-LA)

SOMEWHERE ONLY WE KNOW. Keane

Ahir tampoc no em podia adormir. Volltes i voltes al cap. I avui m’ha costat tant llevar-me. Tinc un dia en què em vindria de gust estar sol i no parlar. Però no, això és impossible. Són les 10.20. Surto a esmorzar. Vaig aquí a prop, al Davinci. La cambrera em saluda; sempre somriu; és encantadora: Hola, qué tal? Cuanto tiempo. Sí, he estado de vacaciones. Has ido a algún sitio. Sí, he pasado unos días en Manchester y Liverpool. Ah, qué bien que suena; que te pongo? Café con leche y croisant. Està clar que no arrisco. A la ràdio, Jerry Lee Lewis canta l’última estrofa de Great Balls of Fire. M’assec i començo a llegir El Salze Cec i la Dona Adormida, d’Haruki Murakami. Em costa concentrar-me. Hi ha diverses converses al meu voltant que no puc evitar escoltar. A la meva dreta dos joves, una noia i un noi, parlen de feina: Trabajo doble es tiempo perdido; lo necesito para mañana; a mi ella me dijo que iba a llamar pero es media mañana y no viene; la Ley de Murphy; Yo así no puedo estar con Carol. No suele leer a conciencia. Yo lo hago. Cuando mandaste los e-mails estabas enojada. No. Sí lo estabas. ¿Por qué? S’aixequen i van cap a la barra a pagar. En aquell moment sona Message in a bottle, The Police. Mentrestant arriba una altra parella. Seuen davant meu. S’agafen de les mans. Sembla que estiguin enamorats. Demanen. En una altra taula, al fons, en diagonal a la meva esquerra hi ha tres dones d’edat indeterminada. Bé diria que al voltant dels quaranta: No me pienso gastar un duro para las fotos (Cómo hemos cambiado, de Presuntos Implicados; uff). Segueixen parlant, no tinc ni idea de què, però parlen en veu alta les tres alhora. Cinco pueblos más al Norte; ni aquí ni en Barcelona ni en ningún lado; en un sitio estratégico. Yo estaba atontada, triste y me tiro el café por encima. Quin avorriment de conversa, i com criden! Entra un señor vestit de forma elegant: bon dia, el mando de la máquina del tabaco, por favor? Sí un segundo. Ya está. Gracias, adéu. Mentre tot això succeeix la parella d’enamorats no han deixat d’agafar-se les mans sinó per beure el cafè que han demanat. El que més em xoca és que el noi s’ha aixecat dos o tres cops per abraçar a la noia i fer-li petons. Ella sembla amoïnada per alguna cosa. No parlen. Només es miren. És suficient. Vaig a pagar a la barra; és hora de marxar. Sona Somewhere Only We Know, de Keane. No podia ser més oportuna.

I walked across an empty land. I knew the pathway like the back of my hand. I felt the Earth beneath my feet sat by the river and it made me complete. Oh simple thing where have you gone? I'm getting old and I need something to rely on. So tell me when you're gonna let me in? I'm getting tired and I need somewhere to begin. I came across a fallen tree. I felt the branches of it looking at me. Is this the place we used to love? Is this the place that I've been dreaming of? Oh simple thing where have you gone? I'm getting old and I need something to rely on. So tell me when you're gonna let me in? I'm getting tired and I need somewhere to begin. And if you have a minute why don't we go? Talk about it somewhere only we know? This could be the end of everything, so why don't we go, somewhere only we know? Oh simple thing where have you gone? I'm getting old and I need something to rely on. So tell me when you're gonna let me in. I'm getting tired and I need somewhere to begin. So if you have a minute why don't we go? Talk about it somewhere only we know? This could be the end of everything, so why don't we go, so why don't we go. This could be the end of everything. So why don't we go somewhere only we know?

Caminé a través de una tierra vacía. Conocía el sendero como la palma de mi mano. Sentí la Tierra bajo mis pies, me senté junto al río y me sentí completo. Oh! cosa simple ¿A dónde has ido? Me hago viejo y necesito alguien en quien confiar. Así que dime cuando me vas a dejar entrar. Me agoto y necesito un lugar donde empezar. Me topé con un árbol caído. Sentí sus ramas que me miraban. ¿Es este el lugar que solíamos amar? ¿Es este el lugar con el que he estado soñando? Oh cosa simple, ¿a dónde has ido? Me hago viejo y necesito alguien en quien confiar. Así que dime cuándo me vas a dejar entrar. Me agoto y necesito un lugar donde empezar. Y si tienes un minuto, ¿por qué no vamos a hablar de esto a un lugar que sólo nosotros conocemos? Este podría ser el final de todo. Entonces, ¿por qué no vamos a un lugar que sólo nosotros conocemos? Oh cosa simple ¿A dónde has ido? Me hago viejo y necesito alguien en quien confiar. Así que dime cuándo me vas a dejar entrar. Me agoto y necesito un lugar donde empezar. Así que si tienes un minuto, ¿por qué no vamos a hablar de esto a un lugar que sólo nosotros conocemos? Este podría ser el final de todo. Entonces, ¿por qué no vamos a un lugar que sólo nosotros conocemos? Este podría ser el final de todo. Entonces, ¿por qué no vamos al lugar que sólo nosotros conocemos?

(ESCOLTA-LA)

CUANDO ZARPA EL AMOR. Camela

Un nou suggeriment digne, ja no d'un divendres, sinó d'un dia qualsevol. Personalment, crec que és una injustícia que estiguin tan poc valorats. Salut.

Camela ha sufrido el mismo ostracismo que soportaron los pioneros de la rumba hace ya veinticinco años. Si había papel de tres categorías para hacer las portadas de los discos, ellos se llevaban el de peor calidad. Si había un policloruro de vinilo fino y satinado, ese era para las figuras del pop. Y el granuloso, para la rumba. Hasta que se comparaban las cifras de ventas y aquellos discos relegados en la promoción, en las radios y las televisiones, eran los que de verdad llegaban a la gente. Todo cambió cuando los Chunguitos cantaron en el Rock-Ola, el santuario de la movida, y además escoltados por Alaska y sus compañeros de avanzadilla contracultural. La clausura de los Juegos Olímpicos de Barcelona, con la exhibición de la rumba catalana ante cientos de millones de telespectadores de todo el mundo sacó por fin del silencio oficial a este tipo de música vigorosa, vital y auténtica. Luego llegó Camela con su tecnorumba y volvieron los olvidos y los silencios oficiales. Ninguna cadena de radio-fórmula musical les programaba. Iban a las televisiones de tapadillo y allí, -lo denunciaron alguna vez-, les dejaban solos y abandonados en el camerino hasta que llegaba la hora de salir al escenario. Y entonces se producía el milagro: el público enloquecía con sus canciones y les encumbraba al número uno. Al principio ni aparecían en las listas de ventas, porque se decía, -siempre hay que buscar una disculpa-, que sus ventas se producían fuera del circuito habitual –incluso se llamaba 'circuito oficial"-, y que por lo tanto no contabilizaban en las encuestas.Camela siguieron fieles a si mismos, tocando rumba con toque tecno para la gente de la calle y compartiendo sus éxitos y sus ilusiones con los amigos de siempre. Pero ya está bien ya es hora que se les valore como lo que son, historia de la musica española. Reconozcamos de una vez que sí, joder, nos gusta Camela y hagamos que reciban el respeto que merecen. El video de la canción de hoy ha sido realizado por Juan Antonio Bayona, director de "El orfanato" y es muy bueno, como ellos.

Hace ya algún tiempo que vivo sin ti, y aún no me acostumbro ¿por qué voy a mentir? Juntos acordamos mejor separarnos. Hoy sé que no puedo seguir así. Intenté olvidarte y no lo conseguí, lleno de recuerdos, todos hablan de ti. La casa vacía ni luz ni alegría, estoy muerto en vida si no estás aquí. Dime que sientes lo mismo que yo, Dime que me quieres, dímelo... ¡Cuando zarpa el amor! Navega a ciegas es quien lleva el timón y cuando sube la marea al corazón sabe que el viento sopla a su favor; no podemos hacer nada por cambiar el rumbo que marcó para los dos. ¡Cuando zarpa el amor! No sabes lo difícil que ha llegado a ser estar sin tu cariño, sin poderte tener ¡Cuánto eché de menos mi niña tus besos! De ti ya nunca me separaré. Aún llevas la alianza que te regalé y en tus ojos brilla la ilusión otra vez. Siento escalofríos cuando estoy contigo, acerca tus manos y acaríciame. Dime que sientes lo mismo que yo, dime que me quieres, dímelo... ¡Cuando zarpa el amor! Navega a ciegas es quien lleva el timón y cuando sube la marea al corazón sabe que el viento sopla a su favor; no podemos hacer nada por cambiar el rumbo que marcó para los dos. ¡ Cuando zarpa el amor! Navega a ciegas.....

(ESCOLTA-LA)

HEMICRANEAL. Estopa

Aquí tenim un nou suggeriment. Seguiu així que a mi m’estalvieu feina.

Només escrivia per demanar-te una cançó (i mira com m'he liat a xerrar...). La petició, si et sembla bé, és 'hemicraneal' d'Estopa. Tot i que és del seu 1r àlbum, jo no l'havia sentit fins ara que l'han recuperat en el seu darrer disc. Tinc ganes d'escoltar-lo complet. Diuen que les 12 cançons que conté son 12 estats d'ànim diferents, encara que a mi el que potser m'agrada més d'aquesta gent (que no escolto sovint però sempre hi ha alguna cançó d'ells que em fa especial gràcia), és l'estil rock-rumbero i les lletres 'granujillas' dels temes. En escoltar-la vaig pensar que aquesta era una cançó perfecta per a la tardor, i així la vaig fer servir. Mentre la sentia la meva ment anava assimilant el canvi d'estació i donava la benvinguda a la tardor.

Deja que la lluvia acaricie tus párpados y que la humedad se clave en tu piel, deja que esta noche tus pies anden descalzos, no los pares si empiezan a correr. Deja que el deseo por una vez se cumpla, deja que el silencio te susurre otra vez, deja que tu ausencia en una depresión se hunda, deja que el niño que llevas dentro vuelva a nacer. Deja que la gente pase a ambos lados sin tocarte y que el neón de la noche se clave en tu sien, deja que la duda que hay en tu mente no pregunte y que no se clave, que ni siquiera hable y que se muera solo por esta vez. Deja que los coches te salpiquen cuando pasen, que mojen tu risa, con tu puta prisa antes de morder esa manzana envenenada por un jodido martes, que se pregunten que haces en la calle, que no se den cuenta de ese detalle. Que esto es un paseo como los de antes, el que nadie se busca, nadie quiere encontrarse, que todo se vuelca en un vaso vacío, que no hay más nostalgia que la de perderse. Si duele un recuerdo, te cura el olvido, si duele la cabeza, con Hemicraneal vale. Si buscas ayuda, chungo, esta noche estoy solo conmigo.

(ESCOLTA-LA)