Pàgines

divendres, 21 de novembre del 2008

LA DONNA È MÒBILE (RIGOLETTO). Juan Pedro Florez

Real com la vida mateixa. Totalment d'acord. Poques coses més es poden dir. Aquesta també li agrada (almenys li agradava), però igual que no entenia que li agradés Lately, de Stevie Wonder, si que comprenc per què li agrada aquesta. A mi m’encanta. Per cert, vaja un crack Juan Pedro Florez. Veu cristalina i pràcticament ni es crispa quan fa el do de pit final. Sobrenatural!!!

La donna é mobile qual piuma al vento, muta d’accento è di pensiero. Sempre un'amabile leggiadro viso, in pianto o in riso, è menzognero. La donna é mobile Qual piuma al vento, muta d’accento è di pensier.
È sempre misero chi a lei s’affida, chi le confida mal cauto il cor! Pur mai non sentesi felice appieno chi su quel seno non liba amore! La donna é mobile qual piuma al vento, muta d’accento è di pensier.

La dona és voluble, com una ploma al vent, canvia de paraula i de pensament. És sempre un amable rostre graciós, que en el plor o en el riure és mentider. La dona és voluble, com una ploma al vent, canvia de paraula i de pensament.
Sempre és miserable aquell qui les desafia, qui, sense precaució els confia el cor. I mai se sent plenament feliç el qui en el seu calze no hi beu amor. La dona és voluble, com una ploma al vent, canvia de paraula i de pensament.

(GAUDEIX-LA, ARA SÍ)

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Gracias Quim, por esta canción...a mi me encanta!!!! :)...es más concluí mi estadía en "El Levante" escuchandola :), y esto casualmente fue ayer.

Tote ha dit...

Perdoneu, però no entenc tant d’entusiasme. Mai m’havia plantejat la traducció d’aquesta conegudíssima ària i la veritat és que m’ha decepcionat molt. Si els clàssics es valoren per la seva perdurabilitat en el temps, aquest passatge de Rigoletto no passa la més mínima anàlisi. No només pel tractament que es fa de la dona, ple de tòpics com a mínim poc afortunats, sinó pel fet de considerar el canvi de pensament com una característica femenina, ergo negativa . Perquè ha de considerar-se negatiu canviar de pensament, o fins i tot de paraula?. En el canvi està la possibilitat de rectificar, d’adaptar-se, d’evolucionar, d’avançar. Per sort la donna è mòbile, i l’home també.

Unknown ha dit...

Tote acepto tu posición sobre la canción, pero de mi parte yo no veo en la canción una característica negativa que la mujer cambie...como vos decis, por suerte cambia y el hombre tambien (si entendi bien el catalan :)...salut.

Tote ha dit...

Yo sí que creo que dice que la mujer es voluble e inconstante porque cambia de opinión siempre y por lo tanto no te puedes fiar nunca de ella. Aquí es que se hizo muy popular esta canción con un anuncio en la TV de cuchillas de afeitar, creo recordar (algo me habrá influido).
Por cierto que me gustó mucho un tango que se publicó un día por aquí. Si fue sugerencia tuya, aprovecho para decírtelo.