Una petició pendent, del passat 2 de desembre.
"Qui n'ha begut en tindrà set tota la vida."Amb aquesta frase es promociona el darrer treball de Mishima “Set tota la vida” (2007) un dels millors exemples d’aquest excel·lent moment que viu el panorama musical català. Mishima és una banda barcelonina que va debutar l’any 1999 amb un disc en anglès que va tenir molt bona acollida per part de la crítica. Però no és fins que han gravat cançons en la seva llengua materna (tot i que David Caraben, el cantant, és fill de mare holandesa), quan han arribat a tenir més ressò mediàtic. I és que fan unes cançons delicades, romàntiques i directes que t’omplen d’una estranya tristesa. Com aquesta, “Un tros de fang”.
Tu no saps com em fas sentir com un ninot fora la caixa, tan petit i insignificant, a les teves mans un tros de fang. Tu no saps com em fas sentir com un idiota que compta el temps perdut entre un "ja ens veurem" i un "avui no puc". Tu no saps reconèixer en mi el que tinc d'or et sembla una llauna i jo m'arrugo i vaig oxidant-me. El que trobo dolç a tu t'amarga. I per allargar la tonteria, el què ens cremava avui està ofegant-me. I per allargar la tonteria, el què ens cremava avui està ofegant-me. Tu no saps com em fas sentir.
You don’t know how you make me feel like a puppet out of its box, so small and insignificant, a piece of clay in your hands. You don’t know how you make me feel like an idiot counting time I keep lossing between yours “I’ll see you” and yours “Not today”. You are not able to recognise the gold in me it looks like a can to you and I get wrinkles and rust. What I think is sweet tastes bitter to you. And to make things worse, I’m choking on what used to burns us out. You don’t know how you make me feel.
(ESCOLTA-LA)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada