I WANT TO KNOW WHAT LOVE IS. Foreigner

Ahir a la tarda estava a casa meva. Com que vaig recordar que necessitava fulles i escuma d’afaitar vaig decidir sortir per comprar aquests productes i de pas, fer una passejada. Devien ser més o menys les sis. Vaig començar a caminar carrer Sicília avall fins arribar a la Rambla de Sant Sebastià. Em va semblar que hi havia molta gent per l’hora que era. Vull dir que el dissabte passat va haver-hi el canvi horari i ara a quarts de set ja és fa fosc. Quan caminava a l’alçada del Rialtho vaig recordar que ben a prop, al carrer Sant Joaquim, hi ha una merceria. M’hi vaig apropar per buscar uns botons. N’he perdut un parell d’una camisa que m’agrada força. Vaig tenir sort i vaig trobar els botons que buscava. Els vaig pagar, vaig sortir de la botiga novament en direcció a la Rambla. Vaig tornar a passar per davant del Rialtho i aquesta vegada vaig pensar que era un bon moment i un bon lloc per fer un tallat. Vaig entrar-hi, vaig demanar i vaig agafar El Periódico. Vaig seure en una taula al costat d’una finestra que dona al carrer. Anava fullejant i bevent el tallat. De sobte vaig observar al carrer una noia que anava amb dues criatures. Ella no em va veure però jo la vaig reconèixer al punt perquè no ha canviat gaire. Es tractava d’una antiga companya d’institut de secundària: la Natàlia. A segon de BUP ella seia darrere meu. No es pot dir que fos una noia guapa, però a mi em semblava d’allò més atractiva. Era més aviat baixeta, 1,60, prima, cabell llis moreno, grans ulls foscos darrere unes ulleres de pasta negre i, sobretot, un somriure encantador.
La Natàlia m’agradava molt. Si havia de parlar amb ella no podia evitar que el pols se m’accelerés i el cor em bategués amb força. Em sufocava, les galtes se’m posaven vermelles i se m’encongia l’estomac. Em sentia estúpid i parlava quequejant. Mai no li vaig explicar tot això, però alguna cosa em diu que ella ho intuïa. Un dia, a finals de curs vam fer una sortida amb l’Institut al Museu de la Ciència. Una afortunada casualitat va fer que el professor ens posés en el mateix grup de treball. Això significava que hauríem d’estar pràcticament tota l’estona junts. I, ves per on, aquell dia no em vaig sentir gens neguitós perquè ella estigués al meu costat. Ben al contrari, em vaig sentir completament relaxat i vaig disfrutar amb la seva companyia i amb tot el que oferia el museu. Hauria estat un bon moment per explicar-li allò que normalment em passava quan la tenia a prop a l'institut. Però tampoc ho vaig fer.
El segon curs va acabar. No la vaig veure en tot l’estiu. Quan al setembre van començar les classes, vaig comprovar que no aniríem a la mateixa aula. A partir d’aquí ja no vam coincidir tant. Però un dia, vaig veure que anava amb un noi de la mà. Jo el coneixia de l’equip de bàsquet i sabia que era un bon paio. Aquest noi és, avui, el seu marit. De tant en tant me’ls trobo pel carrer amb els seus dos fills. Ens saludem, i seguim endavant cadascú pel seu camí. Però encara avui, després de tants i tants anys, si ens topem al carrer i em somriu no puc evitar sentir una pessigada a l’estomac.

I gotta take a little time, a little time to think things over. I better read between the lines in case I need it when I’m older. Now this mountain I must climb. Feels like a world upon my shoulders. I through the clouds I see love shine. It keeps me warm as life grows colder. In my life there’s been heartache and pain. I don’t know if I can face it again. Can’t stop now, I’ve traveled so far to change this lonely life. I wanna know what love is, I want you to show me. I wanna feel what love is, I know you can show me.
I’m gonna take a little time a little time to look around me. I’ve got nowhere left to hide. It looks like love has finally found me. In my life there’s been heartache and pain. I don’t know if I can face it again. I can’t stop now, I’ve traveled so far to change this lonely life. I wanna know what love is, I want you to show me. I wanna feel what love is, I know you can show me.


M’he de prendre una mica de temps, una mica de temps per pensar-ho. Llegeixo millor entre línies en cas que ho necessiti quan sigui vell. Ara he d’escalar aquesta muntanya. Sento un món sobre les meves espatlles. Veig l’amor brillar a través dels núvols. Fa que em mantingui càlid mentre la vida es fa més freda. A la meva vida hi ha hagut dolor en el cor. No sé si m’hi podré enfrontar un altre cop. No puc aturar-me ara, he viatjat molt lluny per canviar aquesta vida solitària. Vull saber que és l’amor, vull que m’ho mostris. Vull sentir que és l’amor, jo sé que pots mostrar-me’l.

Em prendré una mica de temps per mirar al meu voltant. No hi ha lloc on pugui amagar-me. Sembla que finalment l’amor m’hagi trobat. A la meva vida hi ha hagut dolor en el cor. No sé si m’hi podré enfrontar un altre cop. No puc aturar-me ara, he viatjat molt lluny per canviar aquesta vida solitària. Vull saber que és l’amor, vull que m’ho mostris. Vull sentir que és l’amor, jo sé que pots mostrar-me’l.

(ESCOLTA-LA)