Avui atenem una petició. Un gran grup i una gran cançó.
Últimamente en las noticias vuelve a aparecer, como un viejo fantasma, la guerra civil española, y su resucitada "memoria histórica". El caso es que, cuando se habla de la guerra civil, y sobre todo de sus víctimas, me suele venir a la cabeza una canción de unos galeses, los Manic Street Preachers "If you tolerate this, your children will be next" (que, por cierto, tiene como curiosidad constar en libro Guiness de los records como el single que ha llegado al #1 con el título más largo). El título de la canción procede de un póster propagandístico, utilizado por el bando republicano para recibir apoyo internacional. En el cartel se presentaba la fotografía de un niño asesinado por el bando nacional durante los bombardeos. La fotografía venía acompañada de un texto que decía "The 'military' practice of the rebels" ("Las prácticas militares de los rebeldes" refiriéndose a los bombardeos masivos a las ciudades republicanas), "If you tolerate this, your children will be next" (Si toleráis esto, vuestros hijos serán los siguientes). Por desgracia para los ingleses, el cartel fue premonitorio: no demasiados años después, eran los propios británicos los masacrados por las "bombas volantes" de la Alemania nazi.
The future teaches you to be alone. The present to be afraid and cold. So if I can shoot rabbits then I can shoot fascists. Bullets for your brain today but we'll forget it all again. Monuments put from pen to paper turns me into a gutless wonder. And if you tolerate this, then your children will be next. And if you tolerate this, then your children will be next, will be next, will be next, will be next.
Gravity keeps my head down or is it maybe shame at being so young and being so vain. Holes in your head today but I'm a pacifist. I've walked La Ramblas but not with real intent. And if you tolerate this, then your children will be next. And if you tolerate this, then your children will be next, will be next, will be next, will be next.
And on the street tonight an old man plays with newspaper cuttings of his glory days. And if you tolerate this, then your children will be next. And if you tolerate this, then your children will be next, will be next, will be next, will be next.
El futur t’ensenya a estar sol; el present, a ser fred i poruc. Així que si puc disparar a conills aleshores puc disparar a feixistes. Bales per al teu cervell avui però ho tornarem a oblidar. Els monuments ho posen de la ploma al paper, em tornen una meravella de covard. I si toleres això, aleshores els teus fills seran els següents. I si toleres això, aleshores els teus fills seran els següents, els següents, els següents, els següents.
La gravetat em fa abaixar el cap o, que potser és vergonya per ser tan jove i tan vanitós? Forats al teu cap avui però sóc un pacifista. He passejat per Les Rambles, però no con un intent autèntic. I si toleres això, aleshores els teus fills seran els següents. I si toleres això, aleshores els teus fills seran els següents, els següents, els següents, els següents.
I aquesta nit, al carrer, un home vell juga amb retalls de diaris dels seus dies de glòria. I si toleres això, aleshores els teus fills seran els següents. I si toleres això, aleshores els teus fills seran els següents, els següents, els següents, els següents.
(ESCOLTA-LA)
Últimamente en las noticias vuelve a aparecer, como un viejo fantasma, la guerra civil española, y su resucitada "memoria histórica". El caso es que, cuando se habla de la guerra civil, y sobre todo de sus víctimas, me suele venir a la cabeza una canción de unos galeses, los Manic Street Preachers "If you tolerate this, your children will be next" (que, por cierto, tiene como curiosidad constar en libro Guiness de los records como el single que ha llegado al #1 con el título más largo). El título de la canción procede de un póster propagandístico, utilizado por el bando republicano para recibir apoyo internacional. En el cartel se presentaba la fotografía de un niño asesinado por el bando nacional durante los bombardeos. La fotografía venía acompañada de un texto que decía "The 'military' practice of the rebels" ("Las prácticas militares de los rebeldes" refiriéndose a los bombardeos masivos a las ciudades republicanas), "If you tolerate this, your children will be next" (Si toleráis esto, vuestros hijos serán los siguientes). Por desgracia para los ingleses, el cartel fue premonitorio: no demasiados años después, eran los propios británicos los masacrados por las "bombas volantes" de la Alemania nazi.
The future teaches you to be alone. The present to be afraid and cold. So if I can shoot rabbits then I can shoot fascists. Bullets for your brain today but we'll forget it all again. Monuments put from pen to paper turns me into a gutless wonder. And if you tolerate this, then your children will be next. And if you tolerate this, then your children will be next, will be next, will be next, will be next.
Gravity keeps my head down or is it maybe shame at being so young and being so vain. Holes in your head today but I'm a pacifist. I've walked La Ramblas but not with real intent. And if you tolerate this, then your children will be next. And if you tolerate this, then your children will be next, will be next, will be next, will be next.
And on the street tonight an old man plays with newspaper cuttings of his glory days. And if you tolerate this, then your children will be next. And if you tolerate this, then your children will be next, will be next, will be next, will be next.
El futur t’ensenya a estar sol; el present, a ser fred i poruc. Així que si puc disparar a conills aleshores puc disparar a feixistes. Bales per al teu cervell avui però ho tornarem a oblidar. Els monuments ho posen de la ploma al paper, em tornen una meravella de covard. I si toleres això, aleshores els teus fills seran els següents. I si toleres això, aleshores els teus fills seran els següents, els següents, els següents, els següents.
La gravetat em fa abaixar el cap o, que potser és vergonya per ser tan jove i tan vanitós? Forats al teu cap avui però sóc un pacifista. He passejat per Les Rambles, però no con un intent autèntic. I si toleres això, aleshores els teus fills seran els següents. I si toleres això, aleshores els teus fills seran els següents, els següents, els següents, els següents.
I aquesta nit, al carrer, un home vell juga amb retalls de diaris dels seus dies de glòria. I si toleres això, aleshores els teus fills seran els següents. I si toleres això, aleshores els teus fills seran els següents, els següents, els següents, els següents.
(ESCOLTA-LA)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada