Pàgines

dimecres, 29 d’octubre del 2008

YESTERDAY ONCE MORE. Red Kross

The Carpenters va ser un duo format pels germans Richard i Karen Carpenter. Va resultar un dels fenòmens musicals més comercials a la dècada dels 70. La seva música, lleugera i relaxada va esdevenir un pop de fàcil consum per audiències madures. Van aconseguir arribar a una gran quantitat de públic gràcies a les seves melodies llustroses, els arranjament de qualitat del Richard i la veu cristalina de la Karen. En la seva època van ser maltractats per la crítica per la seva presumpta nyonyeria comercial. Amb el single ‘Close to you’ van aconseguir el seu primer número 1 a les llistes d’èxits. A partir d’aleshores es van convertir en estrelles del ‘mainstream’ americà. No obstant això, en el camí d’aquest duo no tot van ser llums i aplaudiments. Els dos germans sofrien una crisi que va esclatar el 1975. Van haver de cancel·lar una gira per Europa. Richard era addicte a diverses drogues i va ser internat en una clínica de rehabilitació. Karen patia de cansament psíquic i nerviós i, a més a més, se li va diagnosticar anorexia. Aquesta malaltia li va causar la mort el 4 de febrer de 1983, als 32 anys. Amb el pas dels anys, als 90, van ser reivindicats per gent tan allunyada de la seva sonoritat com ara, The Cranberries, Sheryl Crow, Sonic Youth o Red Kross (la cançó que ens porta avui), alguns dels participants en un disc de tribut anomenat ‘If I were a Carpenter’.


When I was young I'd listen to the radio waitin' for my favorite songs. When they played I'd sing along. It made me smile. Those were such happy times and not so long ago. How I wondered where they'd gone. But they're back again just like a long lost friend all the songs I loved so well. Every Sha-la-la-la, every Wo-o-wo-o, still shines. Every shing-a-ling-a-ling that they're startin' to sing's so fine. When they get to the part, where he's breakin' her heart It can really make me cry just like before. It's yesterday once more.

Lookin' back on how it was in years gone by and the good times that I had makes today seem rather sad. So much has changed. It was songs of love that I would sing to then and I'd memorize each word. Those old melodies still sound so good to me as they melt the years away. Every Sha-la-la-la, every Wo-o-wo-o, still shines. Every shing-a-ling-a-ling that they're startin' to sing's so fine. All my best memories come back clearly to me. Some can even make me cry just like before. It's yesterday once more.


Cuando era joven oía la radio esperando mis canciones favoritas. Cuando las ponían yo las cantaba. Eso me hacia sonreír. Fueron momentos muy felices y no hace mucho tiempo. Me pregunto cómo y adónde se habrán ido. Pero han vuelto otra, vez como un viejo amigo perdido, todas las canciones que tanto me encantaban. Cada Sha-la-la-la, cada wo-o-wo-o aún brillan. Cada shing-a-ling-a-ling que empiezan a cantar tan bien. Cuando llegan a la parte en que él rompe su corazón en verdad pueden hacerme llorar igual que antes. Es el ayer una vez más.

Recordando cómo era en los años que pasaron y los buenos momentos que tuve, hace que hoy parezcan muy tristes. Cómo ha cambiado! Eran canciones de amor que cantaba en aquel entonces. Memorizaba todas las letras. Esas viejas melodías aun me suenan bien cuando funden los años pasados. Cada Sha-la-la-la, cada wo-o-wo-o aún brillan. Cada shing-a-ling-a-ling que empiezan a cantar tan bien. Todos mis mejores recuerdos me vuelven de forma clara. Algunos incluso pueden hacerme llorar igual que antes. Es el ayer una vez más…


(ESCOLTA-LA)