CORRIENTES CIRCULARES EN EL TIEMPO. Los Planetas

El rock espacial i distorsionat entra per primera vegada a l'Auditori i ho fa de la mà del grup que més ha fet per popularitzar-lo a Espanya i dotar-lo d'una sonoritat pròpia: Los Planetas. No obstant, el que es farà avui (21.00 hores) no és un concert seu, sinó una desfilada de grups que reinterpreten les seves cançons en un espectacle coral de títol solemne: La llegenda de Los Planetas. En l'alineació hi ha grups de diversos orígens: l'asturià Nacho Vegas, els aragonesos Tachenko, els barcelonins Manos de Topo... No hi falten bandes granadines de la família; si Lagartija Nick són els seus germans grans, Lori Meyers serien els seus germans petits. I tampoc companys de viatge: Clovis és l'actual duo de Fino Oyonarte, productor de Super 8. Altres bandes convocades són Fantasma 3 i Pumuky. Se sap que cada grup abordarà dues cançons de Los Planetas, però es manté en secret quines seran. L'únic que sembla clar és que Enrique Morente cantarà Tendrá que haber un camino, com va fer al final de La leyenda del espacio. Encara que les entrades es van esgotar fa dies, avui es posarà a la venda en taquilla un últim bloc de seients. També es preveu que la gravació del concert es publiqui amb el número de desembre de la revista Rockdelux. La llegenda de Los Planetas vol ser un reconeixement en vida a un grup que ha transformat el pop-rock espanyol. Un fet que no només es constata cada vegada que toquen en un festival d'estiu (són els únics capaços de doblegar les estrelles estrangeres) o publiquen disc (l'experimental La leyenda del espacio ha venut 24.000 còpies), sinó que també es reflecteix en l'admiració que els han mostrat altres bandes al llarg dels anys. La Buena Vida va compondre Los planetas, amb uns versos que evoquen el magnètic misteri de la seva música. Sr. Chinarro va versionar Qué puedo hacer i Astrud i Fangoria van fer la seva versió de De viaje (De viaje por la ruta del bakalao). Hi ha grups batejats amb el títol d'una cançó seva (Aeropuerto, De Viaje). En el recopilatori de bandes noves del festival Contemporánea hi abunden els èmuls planetaris i fins i tot a l'Argentina, on no s'han editat els seus discos, hi ha bandes influïdes per ells. Jota en recomana una: Él mató a un policía motorizado (Extret de El Periódico de Catalunya - Nando Cruz).

Una vez, si mal no recuerdo me tenías en la punta de los dedos. Las secuelas de los viejos días que estarán conmigo el resto de mi vida. Me quedé dormido un momento y los valles se cambiaron por desiertos, por obra y gracia de: el que controla el firmamento, el que decide que me he perdido en corrientes circulares en el tiempo; el que transforma los diamantes en quejidos y lamentos, el que se encarga de que salgas y que yo me quede dentro.

Asustado, sintiéndome enfermo como una temporada en el infierno. Intentando ver una salida, y encontrando más problemas todavía. Todo esto que jamás podré comprender, lo que obtuve a cambio de intentar hacerlo bien, si sólo es para mí, quiero mi parte de lo bueno. Quiero que estés aquí, quiero tenerte dando vueltas a mi lado todo el tiempo, en nueve orbitas concéntricas y yo estar en el centro. Será mucho pedir, pero es lo menos que merezco.

(ESCOLTA-LA)