PEQUEÑO DESASTRE ANIMAL. Vetusta Morla

Una associació absurda de pensament caçats al vol, buscant el paral•lelisme amb la lletra d’aquesta cançó. Potser no és la millor. Sé que algun lector detesta el grup que la canta. També n’hi ha qui els ha descobert fa poc i els troba interessants. It’s up to you.

No busco a ningú. Bé potser si que ho he fet. Ho he fet. Aquest punyetero ‘facebook’ m’acaba impulsant a fer recerques increïbles. La qüestió és que, aquesta recerca no ha estat més que un exercici introspectiu d’autorecerca. I ja fa alguns dies que dura.
Aquest cap de setmana podria haver-lo passat a Madrid. Uns amics hi anaven i m’havien proposat compartir l’apartament que havien llogat en ple centre, justament al costat de la Puerta del Sol. Degut a diverses circumstàncies, al final no hi he anat, i ja està. No vull pensar-hi més.
Per a mi són uns dies en què dormo poc. Vaig a dormir tard, per una cosa o per una altra, i a l’endemà, necessito recuperar a còpia de migdiada. No sempre és possible, però ho intento. Una de les raons per les que he anat (gustosament) tard a dormir és per parlar sense parlar amb una persona molt especial. Aquest sistema implica imaginar la veu de la persona amb qui parles. Em mola fer aquest exercici. Després, durant els dies, aprofito qualsevol ocasió per refugiar-me en la lectura. Intento acabar el llibre de Dino Buzzati. I ja en tinc un altre a la tauleta de nit.
Em moc però no em moc. És un moviment invisible. Podria semblar una estàtua, però estic en velocitat de creuer i disposat a fer un mortal carpat, clavar la recepció i saludar al respetable públic. Serà l’única manera de apaivagar l’animal que porto dins.
Spiderman sempre ha estat el meu superheroi favorit. Seria genial poder esperimentar què se sent passejant per una gran ciutat llençant teranyines d’edifici en edifici. En comptes d’això, em trobo més a prop de Peter Parker que del defensor de la llei. Definitivament. Tots dos compartim les nostres misèries. També tots dos podem fer grans coses si ens ho proposem.
Potser també són dies en què he pensat o m’han fet pensar en coses del passat. De molts anys enrere. I el passat, passat és. No és una bona idea rememorar-lo i, per tant, he de fer-hi un petit esforç per centrar-me en el present. Tot i així, no he pogut evitar veure antigues fotos algunes de les quals m’han fet esboçar un petit somriure. Aleshores jo tenia més cabells i era força més ingenu.
Ja està. De moment. D’acord que segurament són pensaments inconnexos. He de prendre moltes decisions properament. Algunes són bons propòsits per al 2011, més estratègiques, si voleu. D’altres m’ajudaran a intentar alliberar-me d’algun dimoni amagat que sorgeix de tant en tant.

LLETRA
No he buscado a nadie, llevo días buscándome yo. No quiero pensar en Madrid ni en su reloj. Duermo por las tardes, por las noches me invento su voz. En las sombras me veo al revés, en los libros me encuentro mejor. Estatua de sal prepara tu salto mortal. No te puedo calmar, pequeño desastre animal. Pinto en los espejos personajes de ciencia ficción, que escapan a su otra mitad sin pedirle permiso a el creador. Y ensucio recuerdos cuando echo la vista hacia atrás. He mezclado en el mismo cajón mis historias, sus fotos y un plan. Estatua de sal prepara tu salto mortal. No te puedo esperar pequeño desastre animal. Estatua de sal prepara tu salto mortal. No te puedo esperar pequeño desastre animal. Hey tu de que vas vas? Dime si vas a saltar. Hoy no puedo esperar, ven pequeño desastre animal.