“Quan veig la meva vida i el que m’està passant no puc evitar que em vingui al cap la cançó de Blind Melon.” Mira, ja em va ve que hagi triat aquest grup. Perquè em fa pensar que l’única cosa cega que li conec és la seva coherència, per no afegir el nom d’algun dels apèndix del seu cos.La cosa va anar així. Finalment el vaig persuadir perquè sortíssim. Es va canviar de camisa i de pantalons i va vestir la roba més guai que va trobar al seu armari. Vam decidir improvisar on aniríem a sopar. Vam triar un restaurant a l’atzar (no recordo el nom) a prop de la Plaça Reial. El lloc no estava malament: petit, poca llum, música suau i molt acollidor. Vam demanar un Cune de criança per beure, una amanida per compartir i de segon, tots dos entrecot. El vi no era res de l’altre món. Bé, en tot cas, correcte. La carn, en canvi, vaig trobar que estava molt ben feta, molt del meu gust.
Durant el sopar vaig intentar evitar parlar de la qüestió de la relació que el meu amic havia acabat. No obstant això, a mesura que anàvem omplint les nostres copes va esdevenir una missió impossible i inevitablement va tornar a donar-li voltes al fet que no entenia perquè ella havia se n’havia anat amb un altre tio, després d’un any de convivència. Li vaig recordar que la situació no era molt diferent de quan ell la va conèixer. Ella sortia amb un noi al qual va deixar pel meu amic. Senzillament ara la història es repetia malgrat que el meu amic havia passat de vencedor a vençut. Sé que no és un argument que li pogués servir de gaire ajuda. Més aviat al contrari, el podria acabar d'enfonsar. Però, mireu, estic convençut que els tractaments de xoc donen millors resultats i ajuden a acceptar més ràpidament el fet que allò s’ha acabat.
Així que avançàvem amb el menjar i amb el beure vaig poder dirigir la conversa cap allà on pensava que ens seria més útil. Cada cop que ell intentava tornar-hi amb el seu desamor, jo introduïa tòpics com ara, la feina, viatges, bàsquet, llibres, música o, com no, d’altres noies. I, com que el conec força bé, als postres, després d’haver donat compte d’una ampolla de vi, quan li preguntava què en pensava d’aquesta o d’aquella noia que sopaven al costat de la nostra taula, posava l’esquena ben dreta i es tocava els cabells per fer-se una mica l’interessant.
En un moment donat va passar la nostra cambrera per preguntar-nos si prendríem cafè. Ell va demanar-ne un de sol; jo, un de descafeïnat. La noia, bastant bufona, va prendre nota i, tot donant-nos l’esquena es va dirigir cap a la barra. El meu amic li va fer una repassada amb la vista de cap a peus i vaig pensar que això anava ben encaminat. Al cap de pocs minuts va tornar la noia amb la nostra comanda. Vaig observar com el meu amic li mirava l’escot i, instantàniament, vaig pensar que, almenys durant aquella nit, no se’n recordaria de la seva ex.
Mentre hi posàvem el sucre vaig sentir que sonava aquesta cançó i vaig creure que li anava al meu amic molt millor que la de Blind Melon
Change your heart, look around you. Change your heart, it will astound you. I need your loving like the sunshine. And everybody's gotta learn sometime. Everybody's gotta learn sometime. Everybody's gotta learn sometime. Change your heart, look around you Change your heart, it will astound you. I need your loving like the sunshine. And everybody's gotta learn sometime. Everybody's gotta learn sometime. Everybody's gotta learn sometime. Everybody's gotta learn sometime. Everybody's gotta learn sometime. Everybody's gotta learn sometime
Canvia el teu cor, mira al teu voltant. Canvia el teu cor, et sorprendràs. Necessito el teu carinyo com la llum del sol. Y tothom ha d’aprendre algun cop. Tothom ha d’aprendre algun cop. Tothom ha d’aprendre algun cop. Canvia el teu cor, mira al teu voltant. Canvia el teu cor, et sorprendràs. Necessito el teu carinyo com la llum del sol. Y tothom ha d’aprendre algun cop. Tothom ha d’aprendre algun cop. Tothom ha d’aprendre algun cop. Tothom ha d’aprendre algun cop. Tothom ha d’aprendre algun cop. Tothom ha d’aprendre algun cop.
(ESCOLTA-LA, I BON ANY!!!. CONTINUARÀ)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada