Rarament arribo tard a la feina. Gairebé sempre fitxo abans de les vuit, de manera que aprofito per baixar a l’office i lligar un suc dels que normalment guardo a la nevera. Pinya, taronja, préssec? Avui, taronja. Mentre me’l prenc llegeixo algunes pàgines de ‘La Cartuja de Parma’, de Stendhal. Quin personatge, aquest Fabrizio del Dongo! Quan acabo de beure el suc vaig a recepció i recullo els diaris: La Vanguardia, El País, Avui, Expansión, La Gaceta i Cinco Días. Cada dia igual. Em fico a l’ascensor i pujo cap al meu despatx. Badallo. El mirall em diu: ‘talla’t els cabells que estaràs més guapo i polit’, és a dir, la mateixa cançó que algunes companyes. Afortunadament, són només quatre pisos i no tinc ocasió de ratllar-me. Quan surto i es tanquen les portes darrere meu ja no penso que necessito anar al barber. Vaig a la meva taula, engego l’ordinador i miro la Gran Via des de la finestra. Avui farà un dia esplèndid. Torno a la taula i veig que el calendari diu que som a 23 de juliol: Santa Brígida. Joder, els dies, les setmanes, els mesos em passen volant. Encara tinc molt recent el record de prendre el raïm de cap d’any amb el meu germà, però el cas és que demà serà 24 de juliol, Santa Cristina.A veces quiero estar así, a veces sólo quiero huir, a veces pienso que tan sólo ha sido un sueño y que aún estas aquí, aún estas aquí. Si no puedo cambiar tu forma de pensar, si aún piensas igual entonces nadie lo conseguirá. No lo conseguirá. Y si aún no confías en mí, y si aún no confías en mí, no podrás confiar en nadie más. Y cómo puedes explicar algo que no has hecho jamás. A veces pienso que tan sólo ha sido un sueño, y que todo sigue igual, todo sigue igual. Si no puedo cambiar tu forma de pensar, si aún piensas igual entonces nadie lo conseguirá, no lo conseguirá. Y si aún no confías en mí, y si aún no confías en mí, no podrás confiar en nadie más. A veces pienso que es tan sólo un sueño, a veces pienso que es tan sólo un sueño.
(ESCOLTA-LA)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada