No, no estic de broma. M’agraden els ‘corridos de México’. N’hi ha que són veritables tragèdies, històries d’amor, de tirans, d’alliberació. Tot el que de romàntic té una revolució. El divendres vaig anar a sopar amb uns amics a un restaurant mexicà del centre de Badalona. Com que aquell mateix dia havia estat el meu sant vaig arrencar a cantar-me a mi mateix (amb veu discreta), amb l’ajuda ocasional i inestimable d’un dels comensals: “estas son las mañanitas que cantaba el Rey David...” La resta dels amics no s’ho podien creure i contemplaven el recital amb els ulls ben oberts, no sé si per la sorpresa, o per la forta ració de picant que tot just acabaven d’ingerir. Meditava sobre la conveniència que aquesta fos la cançó d'avui, però després de veure ahir a la TV 'Gringo Viejo', qualsevol tipus de dubte va quedar esvaït. El cas és que la pel·licula especula sobre els últims dies de l’escriptor i periodista nord-americà, Ambrose Bierce. El 1913, Bierce, ja septuagenari, va creuar a través de El Paso, la frontera cap a Mèxic i es va unir l’exèrcit de Pancho Villa en qualitat d’observador. En una de les seves darreres cartes, dirigida a un amic íntim li deia això:
Adéu — si sents que he estat col·locat contra un mur de pedra mexicà i m’han afusellat fins a convertir-me en pedaços, sis plau, entén que jo penso que aquesta és una manera molt bona de sortir d’aquesta vida. Supera l’ancianitat, la malaltia, o la caiguda per les escales del celler. Ser un gringo a México, ¡ah, això sí és eutanàsia!
De piedra ha de ser la cama, de piedra la cabecera. La mujer que a mi me quiera, me ha de querer ya de veras. Ay, ay, ay, corazón! porque no amas. Subí a la sala del crimen, le pregunte al presidente, que si es delito quererte,que me sentencien a muerte. Ay, ay, ay, corazón! porque no amas. El día que a mi me maten, que sea de a cinco balazos y estar cerquita de ti para morir en tus brazos. Ay, ay, ay, corazón! porque no amas. Por caja quiero un sarape, por cruz mis dobles cananas, y escriban sobre mi tumba: mi último adiós con mis balas. Ay, ay, ay, corazón! porque no amas.
(ESCOLTA-LA)
Adéu — si sents que he estat col·locat contra un mur de pedra mexicà i m’han afusellat fins a convertir-me en pedaços, sis plau, entén que jo penso que aquesta és una manera molt bona de sortir d’aquesta vida. Supera l’ancianitat, la malaltia, o la caiguda per les escales del celler. Ser un gringo a México, ¡ah, això sí és eutanàsia!
De piedra ha de ser la cama, de piedra la cabecera. La mujer que a mi me quiera, me ha de querer ya de veras. Ay, ay, ay, corazón! porque no amas. Subí a la sala del crimen, le pregunte al presidente, que si es delito quererte,que me sentencien a muerte. Ay, ay, ay, corazón! porque no amas. El día que a mi me maten, que sea de a cinco balazos y estar cerquita de ti para morir en tus brazos. Ay, ay, ay, corazón! porque no amas. Por caja quiero un sarape, por cruz mis dobles cananas, y escriban sobre mi tumba: mi último adiós con mis balas. Ay, ay, ay, corazón! porque no amas.
(ESCOLTA-LA)