LOVE WILL TEAR US APART. Joy Division

Torno a la feina. Com alguns de vosaltres sabreu estava de vacances. Entre altres coses he passat sis dies a casa d’uns amics a Manchester amb excursió inclosa a Liverpool, ciutat que està molt a prop. Ha estat una experiència gratíssima. És per això que, a continuació vull esmentar a tota la gent i llocs que han ajudat a que per uns dies, em sentís una mica mancunian: en primer lloc, als meus companys de viatge, el Jaime i el Sebas, a l’Alex (aka Drupi), que ens ha acollit a casa seva i ens ha fet d’amfitrió perfecte i a la seva germana, Fina i el seu xicot, el Miguel (bateria de la banda Indigo Jones), els quals també ens van allotjar per dues nits (li vam prendre l’espai al gat Jerry). Als companys de l’Àlex: Carba, Markel, Juanjo, Ponte, Joao (provably) i Javi (quan es compra un bitllet d’avió s’ha de mirar la data, eh). Molt especialment a l’Iker i la seva espuela. A l’Eduardo, al Keyton (qui amb el dit gros del peu aixafat ens va portar amb el seu cotxe a casa), al Lorenzo, el seu bar i les seves instruccions (Ponte, a les 11.30 tanca el bar, però si hi ha espanyols, deixa’ls entrar; pues sí, vam estar fins a les tantes), la Inma (tenías razón, José Ruíz, Azorín era de Monóvar y no de Yecla; que te vaya genial allí dónde estés; un beso), la Indira (que rodona és Colòmbia), l’Alejandra (Viva Mèxico, cabrones, pero jo no sé ballar, cony); els encantadors Yoli, Sebastian (optional) i els seus fills Asier i Flor (Wha?); la Vanessa (sorry if ya think I’m kiddin’), el Liam i els seus amics skullys; ah, també al quartet mític: Menea, Pavoni, Tilli i Simionato (quina forma de córrer aquest últim, eh, Sebas?). A les companyies d’autobusos de Finglands i Terravision; a aquesta última, per haver canviat els horaris i fer que gairebé perdéssim l’avió: ens va anar de 5 minuts que no tanquessin el mostrador. També hi ha llocs on van caure algunes pintes, com ara, Big Hands, The Temple, The Cavern, The William Shakesperare Tavern, el Bar de Lorenzo (abans esmentat), o el Moho, un lloc increïble on van tancar amb tothom corejant les cançons de The Smiths o Joy Division, bandes locals.
En fi, i ja que ve al cas, pensant, pensant en quina podria ser la cançó d’avui, un amic m’ha suggerit aquesta: Love will tear us apart, de Joy Division, una de les bandes mancunian més llegendàries. Crec que l’elecció no podria haver estat més encertada. Salut.


When routine bites hard, and ambitions are low, and resentments ride high, but emotions won't grow, and we're changing our ways, taking different roads. Then love, love will tear us apart again. Love, love will tear us apart again. You cry out in your sleep. All my failings exposed and there's a taste in my mouth, as desperation takes hold. Just that something so good just can't function no more. But love, love will tear us apart again. Love, love will tear us apart again. Love, love will tear us apart again. Love, love will tear us apart again.

Quan la rutina mossega amb força, i les ambicions són mínimes, i el ressentiment cavalca alt, encara que les emocions no creixin, i canviem les nostres formes, prenent camins diferents. Aleshores l’amor, l’amor ens destrossarà un altre cop. L’amor ens destrossarà un altre cop. L’amor ens destrossarà un altre cop. Crides en el teu somni, totes les meves errades al descobert. I hi ha un regust a la meva boca, com la desesperació que s’aferra. És només que alguna cosa tan bona ja no pot funcionar més. Però l’amor, l’amor ens destrossarà un altre cop. L’amor ens destrossarà un altre cop. L’amor ens destrossarà un altre cop.

(ESCOLTA-LA)