ARRIVEDERCI ROMA. Renato Rascel

Una amiga ha passat l’últim cap de setmana a Roma. M’ha fet pensar en la primera vegada que, sent encara un adolescent, vaig visitar la capital d’Itàlia. Sento enyorança de la meva pàtria. Ja he parlat també en alguna altra ocasió dels meus records d’infantesa a Treviso. Per això, no puc deixar de sentir certa enveja per la meva amiga. Bé, en realitat me n’alegro molt per aquells que visiten el meu país, és un orgull. A més a més, malgrat la decadència per la qual transita Itàlia, tinc l’esperança que serà una situació passatgera i del tot reversible. Tots desitgem que recuperi ben aviat les seves ínclites fama i gloria d’un passat no gaire llunyà.

T'invidio turista che arrivi, t'imbevi de fori e de scavi, poi tutto d'un colpo te trovi Fontana de Trevi ch'e tutta per te! Ce sta 'na leggenda romana legata a 'sta vecchia fontana per cui se ce butti un soldino costringi il destino a fatte tornà. E mentre er soldo bacia er fontanone la tua canzone in fondo è questa qua! Arrivederci, Roma... Good bye...au revoir... Si ritrova a pranzo a Squarciarelli fettuccine e vino dei Castelli come ai tempi belli che Pinelli immortalò! Arrivederci, Roma... Good bye...au revoir... Si rivede a spasso in carozzella e ripenza a quella "ciumachella" ch'era tanto bella e che gli ha detto sempre "no!"

Stasera la vecchia fontana racconta la solita luna la storia vicina e lontana di quella inglesina col naso all'insù. Io qui, proprio qui l'ho incontrata... E qui...proprio qui l'ho baciata... Lei qui con la voce smarrita m'ha detto:"E' finita ritorno lassù!" Ma prima di partire l'inglesina buttò la monetina e sussurrò: Arrivederci, Roma... Good bye...au revoir... Voglio ritornare in via Margutta voglio rivedere la soffitta dove m'hai tenuta stretta stretta accanto a te! Arrivederci, Roma... Non so scordarti più... Porto in Inghilterra i tuoi tramonti porto a Londra Trinità dei monti, porto nel mio cuore i giuramenti e gli "I love you!" Arrivederci, Roma... Good bye...au revoir... Mentre l'inglesina s'allontana un ragazzinetto s'avvicina va nella fontana pesca un soldo se ne va! Arrivederci, Roma!

T’envejo turista que arribes, te impregnes del Foro i de les excavacions, després, de cop i volta, et trobes la Fontana di Trevi tota per a tu! Hi ha una llegenda romana lligada a aquesta font, per la qual, si hi tires una moneda fa que el destí et faci tornar. I, mentre la moneda besa la fonteta, la teva cançó en el fons està! Arrivederci, Roma... Good bye…au revoir… Es troba per al dinar a Squarciarelli: fetuccine i vi de Castelli, com en els bons temps, que va immortalitzar Pinelli! Arrivederci, Roma… Good bye…au revoir… Es recorda de passeig en cotxe de cavalls i torna a pensar en aquella “ciumachella” (és un epítet afectuós) que era tan bonica i que li ha dit sempre “no”!

Aquest vespre la vella font relata a la lluna de sempre la història propera i llunyana d’aquella noieta anglesa amb el nas arromangat. Jo, aquí mateix, l’he trobada…, i aquí mateix l’he besada... Ella aquí, amb la veu perduda m’ha dit: ”s’ha acabat, me’n torno!”. Però abans d’anar-se’n la noieta anglesa, va llençar la moneda i va susurrar : Arrivederci, Roma… Good bye…au revoir…Vull tornar al carrer Margutta, vull tornar a les golfes, on m’has tingut estreta, estreta al teu costat! Arrivederci, Roma…No t’oblidaré mai…Porto a Anglaterra els capvespres, porto a Londres Trinitàt dels Monts, porto en el meu cor els juraments i els “t’estimo”! Arrivederci, Roma… Good bye…au revoir… Mentre s’allunya la noieta anglesa, un jovenet s’apropa al costat de la font, agafa una moneda i se’n va! Arrivederci, Roma!

(ESCOLTA-LA)