UN' ALTRA VITA. Franco Battiato

Bé. Tornem a la feina després d’uns quants dies de descans. Un altre cop hem de patir les diverses molèsties derivades de la voràgine quotidiana: ficar-se a un vagó de metro que va ple com un ou; intentar creuar un carrer, que una moto et freni a un metre de ser atropellat i que, a sobre, el motorista t’aguanti una mirada desafiant; que un ciclista circuli a tota òstia per la vorera i que et demani pas tocant el timbre com un energumen (es consuma la dictadura dels vehicles de dues rodes); comprovar que parlar a crits (especialment aquells que ho fan amb el telèfon mòbil) continua sent un mal endèmic d’aquest país. Aquest vespre (avui que es dimecres), després d’entrenar estaré esgotat però, no obstant, sé que demà serà dijous i, per tant, ja faltarà menys perquè arribi un altre divendres a la tarda que passaré al Santana, en companyia dels amics amb els qui compartiré conversa i cerveses.


Certe notti per dormire mi metto a leggere, e invece avrei bisogno di attimi di silenzio. Certe volte anche con te, e sai che ti voglio bene, mi arrabbio inutilmente senza una vera ragione. Sulle strade al mattino il troppo traffico mi sfianca; mi innervosiscono i semafori e gli stop, e la sera ritorno con malesseri speciali. Non servono tranquillanti o terapie. Ci vuole un'altra vita.

Su divani, abbandonati a telecomandi in mano, storie di sottofondo Dallas e i Ricchi Piangono. Sulle strade la terza linea del metrò che avanza, e macchine parcheggiate in tripla fila, e la sera ritorno con la noia e la stanchezza. Non servono più eccitanti o ideologie ci vuole un'altra vita.


Certes nits, per dormir, em poso a llegir, i, em comptes d’això, necessitaria moments de silenci. De vegades, i saps que t’estimo, també m’enfado amb tu inútilment sense una veritable raó. Als carrers, pel matí, m’esgota l’excessiu trànsit; els semàfors i els stop em posen nerviós. I al vespre torno amb un malestar especial. No faig servir tranquil·litzants ni teràpies. Es vol una altra vida.

Als sofàs, abandonats, amb el comandament a distància a la mà, històries de baixos fons: ‘Dallas’ i ‘Los Ricos también lloran’. Als carrers, les obres de la Línia 3 del metro avancen. I cotxes aparcats en triple fila, i al vespre torno fastiguejat i cansat. No faig servir excitants o ideologies. Es vol una altra vida.

(ESCOLTA-LA)