El dimecres, després d’entrenar, vaig anar amb uns amics al concert que oferia el Gerard Quintana a Badalona, al costat de l’Estació. Hi havia una atmosfera molt especial. Em va semblar que els músics dels quals s’acompanyava eren realment bons i aconseguien que totes les cançons entressin bé. Menció especial al guitarrista, Jordi Busquets, un autèntic crack. Aquest tema és un dels darrers que van sonar. Però no us enganyeu: el concert es basava en el seu últim treball i per tant no estava envoltat de la melangia pròpia d’una banda històrica com els Sopa de Cabra.
La va trobar, a una sala mig buida buscant un somni, fugint del dolor, entrant pels ulls, va sentir mil espurnes. Aquella història va canviar-li el món. Va perdre-ho tot, la partida i la vida. Cada ciutat li esmicolava el cor. Només el far del sud, ell es mira, segueix la flama que res no es mou. I empeny el sol, tan bruna, tan forta i prohibida i es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu. Et donaria amor si poguessis tornar-me’n. Et donaria amor si ens poguéssim mirar. Et donaria el món si poguessis parlar-me. Ho donaria tot si et pogués estimar.
Tantes nits va pagar per tenir-la. Tantes excuses per anar tot sol. Però cada cop amb un plor la perdia. La llum s’apaga quan la sort es pon. I el seu record s’estimba en ciutats adormides, i somnia fins l’alba el seu far sense vida, trist. Et donaria amor si poguessis tornar-me’n. Et donaria amor si ens poguéssim mirar. Et donaria el món si poguessis parlar-me. Ho donaria tot si et pogués estimar.
Tremolant, a poc a poc surt del cine: sessió de nit, avui ja és l’últim dia. S’endu el cartell, arriba a casa i l’espia. L’habitació es transforma en un món nou. I li escriu cent mil cartes, la busca i viatja, i el seu centre s’escapa, perd l’ordre i la casa. I apaga el sol, tan bruna, tan feble i prohibida. i s’enfonsa en les ombres, el seu cos un somriure viu. Et donaria amor si poguessis tornar-me’n. Et donaria amor si pogués evitar. Et donaria el món si poguessis parlar-me. Ho donaria tot si et pogués estimar. Et donaria amor, et donaria el món si poguessis mirar. Et donaria amor si volguessis quedar-te. Ho donaria tot si et pogués estimar.
(ESCOLTA-LA)
La va trobar, a una sala mig buida buscant un somni, fugint del dolor, entrant pels ulls, va sentir mil espurnes. Aquella història va canviar-li el món. Va perdre-ho tot, la partida i la vida. Cada ciutat li esmicolava el cor. Només el far del sud, ell es mira, segueix la flama que res no es mou. I empeny el sol, tan bruna, tan forta i prohibida i es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu. Et donaria amor si poguessis tornar-me’n. Et donaria amor si ens poguéssim mirar. Et donaria el món si poguessis parlar-me. Ho donaria tot si et pogués estimar.
Tantes nits va pagar per tenir-la. Tantes excuses per anar tot sol. Però cada cop amb un plor la perdia. La llum s’apaga quan la sort es pon. I el seu record s’estimba en ciutats adormides, i somnia fins l’alba el seu far sense vida, trist. Et donaria amor si poguessis tornar-me’n. Et donaria amor si ens poguéssim mirar. Et donaria el món si poguessis parlar-me. Ho donaria tot si et pogués estimar.
Tremolant, a poc a poc surt del cine: sessió de nit, avui ja és l’últim dia. S’endu el cartell, arriba a casa i l’espia. L’habitació es transforma en un món nou. I li escriu cent mil cartes, la busca i viatja, i el seu centre s’escapa, perd l’ordre i la casa. I apaga el sol, tan bruna, tan feble i prohibida. i s’enfonsa en les ombres, el seu cos un somriure viu. Et donaria amor si poguessis tornar-me’n. Et donaria amor si pogués evitar. Et donaria el món si poguessis parlar-me. Ho donaria tot si et pogués estimar. Et donaria amor, et donaria el món si poguessis mirar. Et donaria amor si volguessis quedar-te. Ho donaria tot si et pogués estimar.
(ESCOLTA-LA)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada