Aquele beijo que te dei nunca, nunca mais esquecerei. A noite linda de luar Lua testemunha tão vulgar. Lembro de você e fico triste até me dá vontade de chorar, de lembrar que o amor não mais existe. Não mais existe mas eu sempre hei de te amar. Lembro de você e fico triste até me dá vontade de chorar de lembrar que o amor não mais existe. Não mais existe mas eu sempre hei de te amar. Aquele beijo nunca mais esquecerei. O beijo que te dei. Lembro de você e fico triste até me dá vontade de chorar de lembrar que o amor não mais existe. Não mais existe mas eu sempre hei de te amar. Lembro de você e fico triste até me dá vontade de chorar de lembrar que o amor não mais existe. Não mais existe mas eu sempre hei de te amar. Aquele beijo nunca mais esquecerei. O beijo que te dei. Nunca mais esquecerei o beijo que te dei.
Aquell petó que vaig fer-te mai més l’oblidaré. La nit maca de llum de lluna, testimoni tan vulgar. Me’n recordo de tu i em poso trist, fins i tot em venen ganes de plorar, tot recordant que l’amor ja no existeix. Ja no existeix però jo sempre t’estimaré. Me’n recordo de tu i em poso trist, fins i tot em venen ganes de plorar, tot recordant que l’amor ja no existeix. Ja no existeix però jo sempre t’estimaré. Aquell petó mai més l’oblidaré, el petó que vaig fer-te. Me’n recordo de tu i em poso trist, fins i tot em venen ganes de plorar, tot recordant que l’amor ja no existeix. Ja no existeix però jo sempre t’estimaré. Me’n recordo de tu i em poso trist, fins i tot em venen ganes de plorar, tot recordant que l’amor ja no existeix. Ja no existeix però jo sempre t’estimaré. Aquell petó mai més l’oblidaré, el petó que vaig fer-te. Mai més l’oblidaré el petó que vaig fer-te.
(ESCOLTA-LA)
Aquell petó que vaig fer-te mai més l’oblidaré. La nit maca de llum de lluna, testimoni tan vulgar. Me’n recordo de tu i em poso trist, fins i tot em venen ganes de plorar, tot recordant que l’amor ja no existeix. Ja no existeix però jo sempre t’estimaré. Me’n recordo de tu i em poso trist, fins i tot em venen ganes de plorar, tot recordant que l’amor ja no existeix. Ja no existeix però jo sempre t’estimaré. Aquell petó mai més l’oblidaré, el petó que vaig fer-te. Me’n recordo de tu i em poso trist, fins i tot em venen ganes de plorar, tot recordant que l’amor ja no existeix. Ja no existeix però jo sempre t’estimaré. Me’n recordo de tu i em poso trist, fins i tot em venen ganes de plorar, tot recordant que l’amor ja no existeix. Ja no existeix però jo sempre t’estimaré. Aquell petó mai més l’oblidaré, el petó que vaig fer-te. Mai més l’oblidaré el petó que vaig fer-te.
(ESCOLTA-LA)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada