Ja que ha sortit en conversació diverses vegades en els últims dies, apareix molt oportunament aquest tema. Per a la part escoltada, he triat la versió que va fer Amaral per a un disc de tribut a l'esmetada banda gironina.Camins que ara s’esvaeixen, camins que hem de fer sols. Camins vora les estrelles, camins que ara no hi són. Van deixar-ho tot, el cor encès pel món. Per les parets de la mort sobre la pell. Eren dos ocells de foc sembrant tempestes; ara som dos fills del sol en aquest desert. Mai no és massa tard per tornar a començar, per sortir a buscar el teu tresor. Camins, somnis i promeses, camins que ja són nous. No és senzill saber cap a on has de marxar. Pren la direcció del teu cor. Mai no és massa tard per tornar a començar. Per sortir a buscar el teu tresor. Camins que ara s’esvaeixen, camins que has de fer sol. Camins vora les estrelles, camins que ja són nous.
(ESCOLTA-LA)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada