POVERA PATRIA. Franco Battiato

Llegeixo a la premsa d’avui:
Al lamentable espectacle que des de fa unes quantes setmanes ofereix Itàlia amb el cas d'Eluana Englaro s'hi va sumar ahir amb decisió el primer ministre, Silvio Berlusconi, que ha fet servir el que pot ser l'últim recurs per evitar que la dona de 38 anys (en coma vegetatiu des de fa 17) sigui desconnectada de la sonda que la manté viva: un decret. La premsa italiana afirmava ahir que el document, redactat a corre-cuita perquè la desconnexió és imminent, serà aprovat avui al Consell de Ministres, tot i que després es va saber que qui hi té l'última paraula, el president Giorgio Napolitano, no està segur de la conveniència d'estampar-hi la seva firma. "Perplexitat": aquesta, diuen els mitjans de comunicació, va ser la reacció del president quan es va assabentar de les maquinacions del Govern.

Itàlia va fer ahir un altre pas de rosca a la pressió sobre els sense papers. El Senat va aprovar un projecte de llei sobre seguretat ciutadana que, entre altres mesures polèmiques, suprimeix la prohibició que els metges i el personal sanitari denunciïn els immigrants en situació irregular quan acudeixin a la seva consulta. Encara que la llei tornarà a la Cambra de Diputats, que tindrà l'última paraula, l'esmena impulsada per la Lliga Nord (integrada a la coalició conservadora que encapçala Silvio Berlusconi) va generar un clamor de rebuig a l'oposició, ONG i associacions mèdiques.

Metges indignats. Diverses organitzacions de metges (...) que consideren que (aquesta norma) vulnera aspectes bàsics per al bon exercici de la professió, com el codi deontològic i el secret professional. "El Senat ha ignorat el crit d'alarma dels metges, les infermeres i centenars d'associacions", va afirmar Kostas Moschochoritis, el director general a Itàlia de Metges Sense Fronteres. Aquesta i altres entitats han emprès una campanya sota el lema Som metges i infermers, no espies.Però encara n'hi va haver més. La Lliga Nord també va demanar i va obtenir l'aprovació al Senat d'una norma que autoritza les autoritats locals a crear les anomenades rondes, és a dir patrulles nocturnes de ciutadans que s'encarregaran de controlar els carrers. Les rondes, que ja han estat experimentades en algunes ciutats del nord del país, informaran la policia de situacions que considerin perilloses per a la seguretat pública, així com de persones "sospitoses".

...i em pregunto si encara es pot caure més baix. Fa molt temps que Berlusconi i la seva cort de bufons han perdut qualsevol petit fragment de dignitat però i la resta del país? Sincerament no comprenc com la gent no pren els carrers i es rebel·la contra aquesta colla de feixistes. Ja no sé si estan atemorits per la puta crisi o si la tele-escombreria els ha lobotomitzat. Fins fa molt poc jo seguia proclamant el meu orgull de sentir-me italià. Fins fa molt poc seguia pensant que aquesta situació de caos i decadència podria ser reversible. Ara ja començo a tenir seriosos dubtes. Més aviat sento vergonya. És inadmissible que la resta d’Europa no hi hagi criticat la detestable política repressiva de ‘il comendatore’ o, el que és el mateix: qui calla, atorga. D’acord que aquest governador indigne ha arribat al poder a través de les urnes. Hitler també ho va fer. D’altra banda, no comprenc aquesta broma de vocabulari asèptic que fan servir alguns mitjans de comunicació: “Perplexitat”. Què cony perplexitat? Repugnància i fàstic. És hora de començar a anomenar les coses pel seu nom. Estem tan acostumats a la infàmia que ens sembla que aquestes coses que passen siguin normals.

LLETRA:

Povera Patria! Schiacciata dagli abusi del potere, di gente infame, che non sa cos'è il pudore. Si credono potenti e gli va bene quello che fanno; e tutto gli appartiene. Tra i governanti, quanti perfetti e inutili buffoni! Questo paese è devastato dal dolore... ma non vi danno un po' di dispiacere quei corpi in terra senza più calore? Non cambierà, non cambierà. No cambierà, forse cambierà. Ma come scusare le iene negli stadi e quelle dei giornali? Nel fango affonda lo stivale dei maiali. Me ne vergogno un poco, e mi fa male vedere un uomo come un animale. Non cambierà, non cambierà. Sì che cambierà, vedrai che cambierà. Voglio sperare che il mondo torni a quote più normali, che possa contemplare il cielo e i fiori, che non si parli più di dittature, se avremo ancora un po' da vivere... La primavera intanto tarda ad arrivare.

Pobra pàtria! Abatuda pels abusos de poder, de gent indigna que no sap què és la decència. Es creuen poderosos i ja els va bé allò que fan; i tot els pertany. Entre els governants, quants perfectes i inútils bufons! Aquest país devastat pel dolor... Però no us fa una mica de pena aquests cossos estirats a terra sense vida? No canviarà, no canviarà. No canviarà, potser canviarà. Però com disculpar les hienes que hi ha als estadis o les de la premsa? S’enfonsen en el fang fins als genolls, com si fossin porcs. Me n’avergonyeixo un poc, i em dol veure un home com si fos un animal. No canviarà, no canviarà. Sí que canviarà, veuràs que canviarà. Vull esperar que el món torni a marges més normals, que pugui contemplar el cel i les flors, que no es parli més de dictadures, si tindrem encara una mica per viure... Mentrestant, la primavera triga a arribar.

(ESCOLTA-LA)