Pàgines

dimecres, 18 de febrer del 2009

HERO. Chad Krueger & Josey Scott

Ahir a la tarda, estava a la feina treballant. No em trobava gaire bé. Arrossego un refredat que em provoca, de tant en tant que se’m posi el cap (i sobretot el nas) com un bombo. Cap a les sis va marxar la visita que tenia el meu cap. Va acompanyar-li fins a l’ascensor i, de tornada, va seure al meu costat, a la cadira de la meva companya. Va començar a xerrar. Al principi, qüestions de lleis i qüestions de feina. Però a poc a poc vaig veure que es relaxava. Els temes de conversa van canviar. Vam començar a parlar de coses més banals, gens transcendents. Vam estar prop de 40 minuts. Potser penseu que això és normal. En absolut. Tenint en compte que, en cinc anys que porto amb ell potser és el segon cop que em passa. En fi, suposo que han estat dies molt moguts.
A dos quarts i 10 de 7. Vaig dir-li que havia de marxar. Vaig plegar veles i vaig baixar per l’ascensor. Mentre baixava vaig comprovar si tenia missatges al mòbil. Què en sóc de despistat. L’havia desconnectar per dinar tranquil i no havia recordat tornar-lo a engegar.
Ho vaig fer. Vaig comprovar que tenia dues trucades perdudes d’un amic. Vaig aconseguir parlar amb ell. Em va dir que estava al FNAC i em va proposar que si jo encara estava a Barcelona, podríem veure’ns i fer una cervesa. Li vaig dir que sí però que abans havia de passar per La Casa de la Estilogràfica perquè m’arreglessin una ploma que em van regalar i que està espatllada.
Després de solucionar aquest problema va arribar el meu amic i vam anar al Michael Payne, a la Plaça Urquinaona. Últimament hi vaig molt a aquest lloc. Vam demanar dues pintes de Guinness i vam xerrar, principalment, del partit que vam perdre el dissabte passat. Mentre parlàvem ha sonat aquesta cançó i m'ha fet comprendre que més que villans, som herois. Després d’acabar-nos la pinta, hem plegat. No era un dia per liar-nos. Només era dimarts. Hem anat al metro i cadascú a tirat cap a casa seva. Hem quedat que ens veuríem dimecres a l’entrenament o dijous per mirar algun partit de la Copa del Rei de bàsquet.
Quan he arribat a casa, m’he posat a fer el sopar. El dilluns havia bullit unes verdures per fer una crema i havia guardat el caldo. L’he fet servir per fer una sopa amb fideus i arròs. Estava deliciósa.


LLETRA:

I am so high. I can hear heaven. I am so high. I can hear heaven. No heaven, no heaven don’t hear me. And they say that a hero can save us. I’m not gonna stand here and wait. I'll hold onto the wings of the eagles. Watch as they all fly away.
Someone told me love will all save us. But how can that be, look what love gave us. A world full of killing, and blood-spilling. That world never came. And they say that a hero can save us. I’m not gonna stand here and wait. I'll hold onto the wings of the eagles. Watch as they all fly away.
Now that the world isn’t ending, its love that Im sending to you. It isn’t the love of a hero, and that’s why I fear it won’t do. And they say that a hero can save us. I’m not gonna stand here and wait. I'll hold onto the wings of the eagles. Watch as they all fly away.

TRADUCCIÓ:

Estoy muy alto, puedo oír el cielo. Estoy muy alto, puedo oír el cielo. No! Pero el cielo, el cielo, no me escucha. Y ellos dicen que un héroe podrá salvarnos. No voy a quedarme aquí y esperar. Me agarraré a las alas de las águilas. Miraré como vuelan lejos.
Alguien me dijo que el amor nos salvaría a todos. ¿Pero cómo puede ser?, mira lo que nos dio el amor. Un mundo lleno de muertes y sangre derramada. Ese mundo nunca llegó. Y ellos dicen que un héroe podrá salvarnos. No voy a quedarme aquí y esperar. Me agarraré a las alas de las águilas. Miraré como vuelan lejos.
Ahora que el mundo no se acaba, es amor lo que te envío. No es el amor de un héroe, y es por eso por lo que temo que no llegue a serlo. Y ellos dicen que un héroe podrá salvarnos. No voy a quedarme aquí y esperar. Me agarraré a las alas de las águilas. Miraré como vuelan lejos.

(ESCOLTA-LA)