IN ITALIA. Fabri Fibra

Fabri Fibra és un rapper italà, el nom autèntic del qual és Fabrizio Tarducci. L’any 2006 Fabri (31) va esdevenir un autèntic fenomen mediàtic a Itàlia. Va generar una gran polèmica amb les lletres de les seves cançons. Entre les reaccions més fures hi va haver la d’un jutge que va llançar un advertiment a les ràdios i les xarxes de TV musicals perquè no retransmetessin algunes produccions del músic. Particularment un tema, Cuore di Latta (Cor d’estany), que, sempre segons el magistrat, banalitza el crim i propaga la manca de respecte. Uns missatges que podrien tenir un efecte potencialment dolent per als joves. Aquest caràcter busca-raons i la seva actitud de dir sempre allò que pensa sense pèls a la llengua i sense por de ser criticat ha portat Fabri a l’enfrontament amb altres artistes. Aquesta és la Itàlia d’avui. Quan va començar la decadència?

Corrien els primers dies de maig del 1978. Estic segur que era un dilluns al vespre. El meu pare va tornar de la seva feina. Només obrir la porta de casa ens va sorprendre amb una porposta d’allò més atractiva. Ens va preguntar què ens semblaria passar el cap de setmana a Bologna. A més a més de transformar-se en una ciutat preciosa a la primavera el dissabte es jugaria allà el que, sens dubte, en aquells moments era el millor partit de bàsquet que es podia veure a Itàlia: la Virtus (equip local) contra el Pallacanestro Cantú, o el que venia a ser el mateix, Roberto Brunamonti contra Pierluigi Marzorati. M’atreviria a dir que la parella de bases més important que ha donat el país transalpí en els últims 40 anys. A més a més, l’esquadra de Cantú es presentava amb un joveníssim Antonello Riva qui ja començava a ser conegut com un anotador letal.

Al 1978 jo tenia 9 anys i ja havia heretat del meu pare l’amor per aquest esport . Recordo molt gratament que a Treviso (el lloc on vivíem aleshores) sempre que podíem anàvem a veure partits del club de la ciutat malgrat que la formació encara militava a la Sèrie C. Així que quan al vespre va aparèixer el meu pare amb aquell suggeriment em va fer una il·lusió bàrbara. A la nit vaig anar al llit pensant en la futura experiència del cap de setmana. Finalment em vaig adormir somiant que jugava amb les estrelles del moment, jugadors llegendaris: Dino Meneghin, Roberto Premier, Domenico Zampollini, Romeo Sacchetti, Mike d’Antoni, Fluvio Polosello o Hector, el Pichi, Campana.

A l’endemà em vaig despertar sol. Em va estranyar que no ho fes la mare de manera que no estava segur si era l’hora de llevar-me per anar a escola. Em va semblar sentir veus que venien de la cuina. Vaig aixecar-me i m’hi vaig encaminar un xic neguitós. Vaig entrar a la cuina sense fer soroll. Els pares escoltaven amb atenció i amb evidents gestos de preocupació les notícies que donava la ràdio. No van adonar-se de la meva presència. Vaig estar tan a prop d’ells que vaig poder constatar que estaven pàl·lids. Jo cada cop estava més nerviós. No sabia què fer. Vaig empassar-me la saliva i vaig atrevir-me a preguntar-los què passava. No s’esperaven que jo aparegués allà. Tots dos es van mirar a la cara. Va haver-hi una pausa que em va semblar interminable. Per fi el pare em va agafar de l’espatlla i em va dir que havien trobat el cos sense vida del primer ministre, Aldo Moro. L’havien assassinat.

Ningú no va tenir dubtes sobre l’autoria de l’acció: les Brigades Roges, el grup terrorista que l’havia segrestat el 16 de març. No obstant això, posteriors teories peregrines van especular amb una conspiració (l’enèsima) planejada per Henry Kissinger i la Cia, els quals eren radicalment contraris al pensament d’Aldo Moro qui es mostrava partidari de pactar amb el PCI l’entrada dels comunistes en el Govern de la República per superar l’enorme crisi econòmica que sacsejava Itàlia. Una iniciativa que s’anomenaria 'Compromesso storico'.

I ja està. Aquell 9 de maig de 1978 ens va canviar la vida. Jo no sabia encara ben bé per què. Però una cosa estava clara: el món que m’envoltava semblava haver caigut en una fosca depressió. El cap de setmana següent no va haver-hi bàsquet, ni Brunamonti, ni Marzorati, ni Riva. El que sí que va haver és la decisió dels pares de fer les maletes, tornar a Barcelona i deixar Itàlia per sempre. Amb la mort d’Aldo Moro una bona part del millor d’aquell país també se n’havia anat.

Van passar els anys i l’economia va repuntar però la situació política i social va empitjorar. Noves normes establertes sota el fantasma de la por van obrir un procés d’involució que ha culminat amb l’ascens dels imbècils al poder, el màxim exponent dels quals és ‘il Cavagliere’, Silvio Berlusconi. S’ha fet acompanyar de la seva cort de bufons. Tot plegat, els dirigents amb el perfil més mediocre de la història moderna d’Itàlia. Els mafiosos i altres organitzacions facineroses es freguen les mans i són, avui dia, els qui controlen una societat que viu hipnotitzada pels raigs catòdics. Madona Sanitissima Televisione. Revertirà aquesta situació?


Ci sono cose che nessuno ti dirà. Ci sono cose che nessuno ti darà. sei nato e morto qua nato e morto qua, nato nel paese delle mezze verità. Dove fuggi? In Italia pistole in macchine. In Italia machiavelli e foscolo; in Italia i campioni del mondo. Sono in Italia. Benvenuto; in Italia fatti una vacanza al mare; in Italia meglio non farsi operare; in Italia non andare all’ospedale; in Italia la bella vita; in Italia le grandi serate e i gala; in Italia fai affari con la mala; in Italia il vicino che ti spara, in Italia.
Ci sono cose che nessuno ti dirà. Ci sono cose che nessuno ti darà. sei nato e morto qua nato e morto qua, nato nel paese delle mezze verità. Dove fuggi? In Italia i veri mafiosi sono; in Italia i più pericolosi sono; in Italia le ragazze nella strada; in Italia mangi pasta fatta in casa; in Italia poi ti entrano i ladri in casa; in Italia non trovi un lavoro fisso; in Italia ma baci il crocifisso; in Italia i monumenti; in Italia le chiese con i dipinti; in Italia gente con dei sentimenti; in Italia la campagna e i rapimenti, in Italia.
Ci sono cose che nessuno ti dirà. Ci sono cose che nessuno ti darà. sei nato e morto qua nato e morto qua, nato nel paese delle mezze verità. Dove fuggi? In Italia le ragazze corteggiate; in Italia le donne fotografate; in Italia le modelle ricattate; in Italia impara l’arte; in Italia gente che legge le carte; in Italia assassini mai scoperti; in Italia volti persi e voti certi; in Italia. Ci sono cose che nessuno ti dirà. Ci sono cose che nessuno ti darà. sei nato e morto qua nato e morto qua, nato nel paese delle mezze verità. Dove fuggi?


Hi ha coses que ningú no et dirà. Hi ha coses que ningú no et donarà. Has nascut i has mort aquí. Has nascut i has mort aquí. Vas néixer al país de les mitges veritats. On fugiràs? Pistoles en els cotxes, a Itàlia. Maquiavel i Foscolo a Itàlia. Els campions del món, a Itàlia. Benvingut. Fes-te unes vacances al mar, a Itàlia. És millor no deixar-se operar, a Itàlia. No anar-hi a l’hospital, a Itàlia. La bella vida, a Itàlia. Les grans nits de gala, a Itàlia. Fes negocis amb els dolents, a Itàlia. El veí que et dispara, a Itàlia. A Itàlia, a Itàlia.
Hi ha coses que ningú no et dirà. Hi ha coses que ningú no et donarà. Has nascut i has mort aquí. Has nascut i has mort aquí. Vas néixer al país de les mitges veritats. On fugiràs? Els veritables mafiosos són a Itàlia. Els més perillosos són a Itàlia. Les noies al carrer, a Itàlia. Menges pasta casolana, a Itàlia. Després t’entren els lladres a casa, a Itàlia. No trobes una feina fixa, a Itàlia. Però beses el crucifix, a Itàlia. Els monuments, a Itàlia. Les esglésies decorades amb frescos, a Itàlia. Gent amb sentiments, a Itàlia. El camp i els segrestos, a Itàlia, a Itàlia.
Hi ha coses que ningú no et dirà. Hi ha coses que ningú no et donarà. Has nascut i has mort aquí. Has nascut i has mort aquí. Vas néixer al país de les mitges veritats. On fugiràs? Les noies cortejades, a Itàlia. Les dones fotografiades, a Itàlia. Les models extorsionades, a Itàlia. Aprèn l’art, a Itàlia. Gent que llegeix les cartes, a Itàlia. Assassins mai descoberts, a Itàlia. Enfrontaments perduts i vots certs, a Itàlia, a Itàlia. Hi ha coses que ningú no et dirà. Hi ha coses que ningú no et donarà. Has nascut i has mort aquí. Has nascut i has mort aquí. Vas néixer al país de les mitges veritats. On fugiràs?

(ESCOLTA-LA)