VELES E VENTS. Raimon

Aquesta cançó, basada en un poema d’Ausiàs March, poeta valencià del segle XV, sens dubte el més important en llengua catalana de l'època medieval. Malgrat escriure tots els seus versos en valencià, March va estendre la seva influència a poetes coetanis, i fins i tot posteriors, de tota la península ibèrica. El poema explica la història d’un viatge des d’ Itàlia a València en busca de l’estimada. L’autor l’estima però no sap si el seu amor és correspost. En aquest periple corre grans perills i demanarà ajuda als vents per a arribar a terra. Els motius secundaris són elements com el mar, els peixos, la mort, la por... (alguns d’ells es tracten en estrofes no incloses aquí) i ell mateix. Aquests temes serveixen per a donar-li força al poema ja que la mar dóna un punt d'intensificació important així com la conversació que manté amb ell mateix debatent-se amb l'amor, la fortuna... L’estructura temàtica es pot considerar lineal ja que parla de diferents temes en diferents estrofes i té sentit si se n’elimina alguna. Encara que té relació entre les estrofes com en les estructures il·latives. L’efecte és anticlimàtic ja que el títol s’expressa en la primera estrofa i després no es torna a mencionar. La veu està en 1a persona perquè parla d’ell mateix, de la seva història, amb emocions negatives i un esperit de victòria que fa contrast. El dinamisme és negatiu ja que la seva història és trista. Ho expressa amb els seus substantius i adjectius. La tonalitat sentimental és d’incertesa i por, l’autor es veu lluitant contra el mar, amb les adversitats que s’està trobant pel camí, per acabar finalment amb la seva estimada i té por de trobar-se sol a la fi del camí.

LLETRA
Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d'ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn. Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn. Grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar, on són nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran. Amor de vós jo en sent més que no en sé, de què la part pitjor me'n romandrà; e de vós sap lo qui sens vós està. A joc de daus vos acompararé.
Jo tem la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és anul·lat: mas jo no creu que mon voler sobrat pusca esser per tal departiment. Jo sóc gelós de vostre escàs voler, que, jo morint, no meta mi en oblit. Sol est pensar me tol del món delit, car nós vivint, no creu se pusca fer: aprés ma mort, d'amar perdau poder, e sia tost en ira convertit. E, jo forçat d'aquest món ser eixit, tot lo meu mal serà vós no ver. Amor, de vós jo en sent més que no en sé, de què la part pitjor me'n romandrà, e de vós sap lo qui sens vós està: A joc de daus vos acompararé.

TRADUCCIÓ
Velas y vientos cumplan mi deseo, harán caminos por la mar dudosos. Contra el Mistral y el Poniente veo, Levante y el Xaloque muy furiosos, con Griego y Tramontana, que bien creo le ayudarán con ruegos amorosos, porque estos cinco soplen de manera, que vuelva yo do siempre estar quisiera. El mar hirviendo, como el agua al fuego, y su color veréis andar mudado, traerá cualquiera cosa sin sosiego, que sobre sí hallare, estando airado; los peces todos juntos irán luego lugar buscando oculto y encerrado, huyendo al mar que los crió y sustenta, en tierra saltarán sin otra cuenta. Amor, siento de vos más de lo que de vos sé, y en mí perdurará la peor parte de lo que siento; de vos sabe aquel quien sin vos está. Al juego de dados os compararé.

La muerte temo por no verme ausente, porque el amor por ella es anulado, y no se partirá, ni se consiente, que partir pueda de este amor sobrado; mas vuestro poco amor me mata, y siente el mío, que en morir seré olvidado: sólo este pensamiento me cautiva, mas no creo que será, si vos sois viva. En yo muriendo no ha de amar ninguno, y amor se queda en ira convertido, mas cuando morir quiera ¡qué importuno será el dolor de ausencia y cuán crecido! Amor, siento de vos más de lo que de vos sé, y en mí perdurará la peor parte de lo que siento; de vos sabe aquel quien sin vos está. Al juego de dados os compararé.

(ESCOLTA-LA)