Pàgines

dilluns, 4 de febrer del 2008

DISNEYLANDIA. Los Burros

"Sí, siempre decías quédate y al final, tú volviste a la calle. Cuero negro y ganas de beber sin saber, en qué barrio quedarte. Disneylandia, no existe ya para ti. No hay dinero, no. No saliste nunca de aquí. Siempre igual, siempre estás igual. Siempre igual.
Vueltas en la cama sin parar, no está mal. Sólo, duermo más ancho. Nadie viene nunca. ¿Dónde están...? No han llamado más. No me echarán de menos. Siempre quise largarme, no estar aquí. Tú decías: por mi vete, déjame en paz. Déjame, vete de una vez, déjame.
Yo rompía el tiempo sin saber ni qué hacer, ni a qué carta quedarme. Dios ...!! La de problemas que me da, pero no está mal. Si tú te vas me muero. Me decías: por la noche a dónde iré... Cuando vuelvas, sí, cuando vuelvas te mataré! ¿Dónde está, dónde puede estar...?dónde está? ¿Dónde está? ¿Dónde puede estar...?"


(VEURE EL VIDEO)

2 comentaris:

Tote ha dit...

Quant de temps sense escoltar aquesta cançó¡¡ Ja no la recordava. I després vam ser, o ja ho erem, uns incondicionals del Último.

Kasei Green ha dit...

Celebro que t'agradi. Aquesta i Portugal, són de les que més m'agraden d'aquella època. Salut