Una delícia absoluta. Ja la podrien agafar com exemple molts que avui dia es consideren artistes quan en el fons no són més que autòmates o lloros que repeteixen el que senten a altres llocs, i que no tenen actitud alguna
"Noia de porcellana buscava una ànima dintre teu i això era com buscar papallones blanques damunt la neu.Noia de porcellanala teva entranya és plena de ventuna, brisa de maig amb pètals de rosa és aire innocent. Noia de porcellana tot el teu cos és un recipient a punt per ser omplert d’aigua i posar-hi un lliri quan ve el bon temps. Noia de porcellana buscava força en el teu parlar i això era com buscar papallones blaves damunt la mar. Noia de porcellana d’una mirada et van trencar un braçs; emblaves indignadac om una santa sense beats. Noia de porcellanatota ets tan fràgil que t’has tancat sota d’una campana que sona dolça i és de cristall. Noia de porcellana buscava llum en la teva pell i això era com buscar papallones d’aire allà on bufa el vent. Noia de porcellana tens la mirada ben transparent, la pell de cel·lofana i la carn translúcida i repel·lent. Noia de porcellana què vols que et donin no donant res; ets freda i inhumana i et preocupes de cinc a set."
(ESCOLTAR LA CANÇÓ)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada