DEL TEMPLE A LA TAVERNA. El Último de la Fila

Un somni que vaig tenir last-nite-The-Strokes:

Em desperto de cop. M’ha semblat escoltar el despertador. Em poso en moviment. Surto del llit, em vesteixo només amb el pantaló del xandall. Tiro cap al menjador per fer les meves 200 abdominals diàries. Abans de començar miro el rellotge. M’adono que són les 5.30 a.m. Em cago en tot; collons, m’he despertat justament una hora abans que sonés l’alarma. Merda. En fi, ja que encara tinc temps, torno a l’habitació. Em despullo. Em fico al sobre. Al cap d’un minut sóc una pedra. Dormo.

Ara sí, sona l’esnozer del meu Casio. Ho comprovo. Ara sí. Són les 6.30. Ho torno a verificar. Estic com estabornit. M’he despertat en mig d’un somni. Mentre en dirigeixo al menjador per fer les sèries d’abdominals intento tibar del fil del que somiava. Em costa. No tinc les idees molt clares. Tot és força confús. A veure: hi ha una oficina, una companya de feina, la meva cap i les finestres obertes; entra una gran quantitat de llum; l’ambient mola; tot sembla òptim; entra una altra noia que no conec de res; pregunta si hem sentit la notícia; surt a tot arreu; preguntem a què es refereix; ben emocionada contesta que Quimi Portet i Manolo García tornen a estar junts; on the road again; El Último de la Fila ara canta en català!

Ho sé. No té cap ni peus. O sí. Si tot té un significat, serà que és així. Jo no abasto a comprendre el per què dels personatges, ni de la seva manera d’actuar. Ni res de res. Si veig avui la meva germana, li preguntaré la seva opinió. Ella té una sensibilitat especial per interpretar aquestes coses. Almenys això crec.

LLETRA
No queda res aquí, res per fer. Res. Ni res per oferir que no tinguis ja. En el gronxador blau dels teus besos metàl•lics em vull abandonar com un animal. Amb la pell cremada pel sol, el salitre i l l’amor. Córrer i travessar mil vides grises de gent gris. Córrer i abandonar-ho tot. Córrer i delirar al teu costat petit amor i anar fins al final de tot.

I amb el cap tèrbol. Els sentits ben esmolats. Mig bojos. Del temple a la taverna, per entre les vinyes, el teu nom cridaré. I des d’aquell bosc blau dels teus cabells despentinats, entre el vapor de mel que et volta al despertar. Córrer i delirar al teu costat petit amor. Córrer i abandonar-ho tot. Córrer i travessar mil vides grises de gent gris. Anar fins al final de tot.