HOMES I DONES DEL CAP DRET. Quimi Portet

Sempre que em fan un proposta per a ‘La Cançó del Dia’ només poso una condició: que aquell que la fa escrigui unes quantes ratlles sobre el per què de la composició, el que li suggereix o, senzillament, que expliqui una petita història encara que (a simple vista), no hi tingui res a veure amb la peça musical.

Avui he rebut una proposta sense acompanyament de text. En un primer moment pensava rebutjar-la però, com dir no a un tema d’en Quimi Portet?

M’he posat a pensar en la introducció “... sota una col, canta el poeta”, i m’ha vingut al cap una altra cançó d’un personatge, al qual coneixeu sense cap gènere de dubtes, el títol de la qual, precisament, és ‘Sota una col’, i diu així: “M’he comprat un bon dia, me’l gastaré amb un llonguet. Ara ensopego, però va i m’aixeco. Jugaré a xancla amb uns esclops. M’he rifat un bon dia, portaré un núvol al cap. Avui m’enamoro, és el meu dia. De nit, avui, pot sortir el sol. Tu i jo sols, sota una col. Tu i jo sols, rere el ressol. Ni prohibits ni guripes, ni la meva ombra em fa cas. Vull xuxeries, són clandestines, si em fan bufar els hi arrufo el nas. Segur que em peto les classes. L’àvia Maria té son. No s’està quieta, Sor Enriqueta; avui soleta s’empassa el sermó. Tu i jo sols, sota una col. Arrecerats rere el ressol.”

Doncs ja està. Que aquesta altra cançó serveixi d’introducció i, per tant, avui, pel preu d’una cançó en tindrem dues.

Salut!


LLETRA
D'esquena al mar i a la muntanya, completament al marge de l'activitat industrial, sota una col, canta el poeta:
Des d'una àrea de servei, la meva terra és com un parrac grapejat, un país vençut pel davant i pel darrere, d'atrotinada dignitat. Adéu turons amics, adéu rieres, boscos d'alzines i de roures i fagedes, muntanyes del meu cor, adéu estrelles, adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.

Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:
Sona una guitarra i el solet no vol sortir a veure la terra promesa com fa el seu darrer sospir. Hola pudors d'inferns brutes i abjectes, d'animals escorxats, sentor de sang i merda. Adéu olors d'abans: fenc, trepadella, d'espígol dolç i farigola a l'escudella. Adéu amor, bonica, la millor amiga, adéu rateta que escombrava l'escaleta. I allà a sota una col, canta el poeta: “homes i dones del cap dret, adéu per sempre”