Una petició. És que només es pot prendre de catxondeo. Com diu el de l’APM: “Lo millor és agafar-s’ho de conya”
Ahir vaig tenir una associació d’idees. Una petita broma. No t’ho prenguis al peu de la lletra, eh. Jo ho he fet per riure’m una mica. Del grup, no sé si el coneixes, jo encara no m’he format cap opinió. Per cert, no et perdis el vídeo. També té tela.
“Que le den por culo a tus amigos, pasa de ellos y ven conmigo...”. No heu tingut alguna vegada moltes ganes de dir-li això a algú?. Potser no en sentit literal, ni amb ràbia o mala intenció, ni més alt, ni tan clar. Però la veritat és que quan volem acaparar l’atenció d’algú, podem arribar a ser molt i molt egoistes.
Com sempre passa, des de que l’altre dia vaig saber de l’existència d’aquest grup, no paro de veure referències seves per tot arreu. I és que Los Punsetes acaben de publicar el seu segon àlbum. Francament, serà millor que reprodueixi part d’una ressenya que vaig llegir sobre ells:
“Tenen l’estampa hieràtica de Parálisis Permanente i l’olfacte per tallar gemmes noise-pop de Los Planetas. Són cinc que estan a la trentena, equidistants de la facció sinistra de la movida madrilenya i l’indie dels 90. En realitat, Los Punsetes són els nostres Ramones. Poden sonar intimidants i magnètics, secs i sagaços, dolços i cantelluts. I si un grup et clava rampes tan contagioses només et poden venir dues coses: cremar-los la furgoneta o fer-te íntim amic seu. Un quintet que recorda que “els cervatells no valoren la teva conversa” i que “el treball farà que et tornis un gandul”, que proposa “que els donin per cul als teus amics” i en presenta altres que tenen com a “verdader ofici donar-ho tot pel vici” ho té tot per convertir-se en puntal de la dècada present. Espanya necessitaria que es posés de moda un grup així”(...). Nando Cruz. El Periodico, 14/03/2010.
LLETRA
Que le den por culo a tus amigos. Pasa de ellos y ven conmigo. Tu trabajo me toca las pelotas. Conmigo ya tienes de sobra. Así será mejor, tu y yo, los dos. No dejes que se estropee, cuídalo. Que le den por culo a tus amigos.
Ahir vaig tenir una associació d’idees. Una petita broma. No t’ho prenguis al peu de la lletra, eh. Jo ho he fet per riure’m una mica. Del grup, no sé si el coneixes, jo encara no m’he format cap opinió. Per cert, no et perdis el vídeo. També té tela.
“Que le den por culo a tus amigos, pasa de ellos y ven conmigo...”. No heu tingut alguna vegada moltes ganes de dir-li això a algú?. Potser no en sentit literal, ni amb ràbia o mala intenció, ni més alt, ni tan clar. Però la veritat és que quan volem acaparar l’atenció d’algú, podem arribar a ser molt i molt egoistes.
Com sempre passa, des de que l’altre dia vaig saber de l’existència d’aquest grup, no paro de veure referències seves per tot arreu. I és que Los Punsetes acaben de publicar el seu segon àlbum. Francament, serà millor que reprodueixi part d’una ressenya que vaig llegir sobre ells:
“Tenen l’estampa hieràtica de Parálisis Permanente i l’olfacte per tallar gemmes noise-pop de Los Planetas. Són cinc que estan a la trentena, equidistants de la facció sinistra de la movida madrilenya i l’indie dels 90. En realitat, Los Punsetes són els nostres Ramones. Poden sonar intimidants i magnètics, secs i sagaços, dolços i cantelluts. I si un grup et clava rampes tan contagioses només et poden venir dues coses: cremar-los la furgoneta o fer-te íntim amic seu. Un quintet que recorda que “els cervatells no valoren la teva conversa” i que “el treball farà que et tornis un gandul”, que proposa “que els donin per cul als teus amics” i en presenta altres que tenen com a “verdader ofici donar-ho tot pel vici” ho té tot per convertir-se en puntal de la dècada present. Espanya necessitaria que es posés de moda un grup així”(...). Nando Cruz. El Periodico, 14/03/2010.
LLETRA
Que le den por culo a tus amigos. Pasa de ellos y ven conmigo. Tu trabajo me toca las pelotas. Conmigo ya tienes de sobra. Así será mejor, tu y yo, los dos. No dejes que se estropee, cuídalo. Que le den por culo a tus amigos.
1 comentari:
Sí, més d'una vegada de dos i de tres. A banda que... i perdó, no vull molestar, ni semblar més grollera del que sóc, ni que em censuris, carinyo, però de sempre, de sempre, m'ha vingut de gust poder-li dir a algú, cridant, i amb to despectiu: Chúpame la polla, imbécil!
En fi, res, coses.
Petó, guapu!
Publica un comentari a l'entrada