POLIDEPORTIVO. La Habitación Roja

És curiós el títol d’aquesta cançó: Polideportivo. Em pregunto què tindria al cap el Jorge Martí quan la va compondre. Jo no hi trobo cap relació amb la lletra. Però en fi, potser això és el pop, ni més ni menys. De totes formes, a mi ja em va bé el títol perquè ahir, com cada dimecres, vaig entrenar amb els companys de Kortatu al Poliesportiu de Montigalà. Ara que la lliga s’ha acabat ja no tenim pressió i passem una bona estona. Personalment, cada cop em sento millor i ja que a segona divisió suposadament hi ha menys nivell podria ser que la temporada vinent jugués alguns minuts.
El cas és que els dies que entreno em costa molt a la nit agafar la son. Moltíssim. Aleshores començo a pensar i a pensar. Normalment no hi trec res de res d’aquestes cavil·lacions. No obstant, hi ha altres ocasions en què, com em va passar ahir, amb tanta reflexió m’ho acabo replantejant tot. I és quan m’adono de tantes i tantes coses que semblen que estiguin lligades i res més lluny de la realitat.
Avui m’han tornat a dir que sóc com una caixa forta i que no deixo que ningú miri què hi ha a dins. Vull dir, amb això, que aquesta és una de les coses que potser hauria de tractar d’enfocar des d’un altre punt de vista, tot i que em temo que serà una qüestió difícil de resoldre. De fet, no crec que tingui solució.
Si tornem a la cançó, sempre he pensat des de la primera vegada que la vaig escoltar, l’any 1999, que la podria haver escrit jo. L’enllaç no és gaire bo. És una actuació en viu i no fa justícia al tema. Us demanaria que, si podeu, escolteu la versió d’estudi.

LLETRA
Me he levantado algo cansado y aturdido. A tientas y a ciegas he preparado el desayuno. Un nuevo día empieza ya. Salgo de casa y como siempre tengo prisa. Pero mi vida, no es divertida es tan aburrida. No se quien soy ni a dónde voy, ni cuando la haré. Y he decidido no volver a salir. Si quieren encontrarme, tendrán que venir. A partir de ahora me quedaré en casa viendo atardecer, y anochecer y amanecer.
Estaré esperando que alguien me traiga una respuesta, pues estoy harto de encontrar porque es que nadie me contesta por qué la vida me ha engañado. La noche fue fría. Me gusta escribir en la ventana. Empieza un nuevo día y, como el cristal, mi vista está empañada. No veo nada claro, quizás esté equivocado. Pero he decidido no volver a salir. Si quieren encontrarme, tendrán que venir. A partir de ahora me quedaré en casa viendo atardecer, y anochecer y amanecer.
He decidido no volver a salir. Si quieren encontrarme, tendrán que venir. Estaré esperando una respuesta: por qué la vida me ha engañado? Soy un extraño, no me hagas daño...

(ESCOLTA-LA)