AP-7. Òscar Briz

Una petició: El mes de gener vaig tenir la oportunitat d’anar a València amb l’Euromed. Si agafes el directe que surt a les 7:00 de l’estació de Sants, a les 10 del matí ja estàs al centre de València. És un viatge molt agradable. No havia estat més que un cop, i de molt petita, amb la qual cosa vaig comprovar que no recordava res. Amb unes poques hores pots fer una visita per tot el casc antic, simplement passejant pels carrers i places, observant la recent restauració i recuperació de tota la ciutat vella. Precisament l’emblemàtica plaça rodona estava tancada per obres. Recordo anar escoltant l’Òscar Briz, cantant valencià que conec des de fa un parell d’anys i que justament acabava de treure el seu darrer àlbum, “Asincronia”. M’agrada aquest cantant. La seva música té influències diverses que utilitza sense cap complex i les seves lletres són tranquil·les, madures i properes. En aquesta cançó ens descriu el viatge en direcció contrària, de València a Barcelona, per la concorreguda Ap-7. Des d’Ausiàs March han passat més de cinc segles i és evident la relació entre les dues ciutats. Segurament més estreta del que ens pensem, malgrat les repetides maniobres de la dreta més espanyolista i reaccionària obstinada en buscar diferències i enemistats entre els dos pobles. Òscar, jo també penso com tu: que cada cop el lligam es fa més fort i que tenim molta, molta sort. Gràcies per la cançó.


LLETRA
Marxe sobre rodes
Creue llomes junt platges
Des de l’horitzó el sol del matí
S’escampa sobre un cel diví
Núvols m’acompanyen cap al nord
El vent no bufa fort
Potser hi haurà sort

Entre sendes, masos i camins
Creixen garrofers i pins
Les sulsides dels barrancs
Evoquen temps de pluja i fangs
Creue el delta de l’Ebre cantant
Les aus van emigrant
Les hores van passant
Van passat

Només mire el que em convé mirar
Als dos costats de l’Ap7
La Mediterrània és el meu llar
Es troba al llarg de l’Ap7

Allà baix un Eromed
Es perd dins uns túnel estret
Passe Tarragona
A una hora de Barcelona
El Pont del Diable em mostra el llom
Com per fer-me recordar
Tot el que ja no som

Les vinyes verdes del Penedès
Em fan pensar en França
El paisatge encara és bell
Com el d’una antiga estampa
Cada cop que que viatge cap al nord
El lligam es fa més fort
I trobe que tinc sort
Tinc molta sort

Només mire el que em convé mirar
Als dos costats de l’Ap7
La Mediterrània és el meu llar
Es troba al llarg de l’Ap7

(ESCOLTA-LA)