Pàgines

divendres, 28 de novembre del 2008

TEMPS O RELLOTGE. Sanjosex

Gràcies a gent com Carles Sanjosé (àlies Sanjosex), el pop en català viu una etapa de nou esplendor. Després d’anys en què tot el que es feia aquí queia en el sac trencat del “rock català”, un seguit d’artistes han tornat a reivindicar la llengua catalana com a llenguatge a l’hora d’expressar-se musicalment. Sanjosex, Guillamino, Mazoni, Roger Mas, Mishima, Sanpedro, Refree… fan que no sentim pànic quan ens diuen “això és bo i canten en català”. (...) Empordanès de naixement (La Bisbal de l’Empordà) tot i que bé ho podria haver-ho fet als Estats Units d’Amèrica. D’aquí que els seus gustos musicals mirin directament a clàssics del folk-rock nord-americà, com ara Bob Dylan, Neil Young o Beck. Encara que també és impossible no tirar més cap a casa i buscar referències entre els grans d’aquí, com Pau Riba o Jaume Sisa. (...) El seu su últim disc, “Temps i Rellotge”, de moment està recollint les mateixes bones crítiques que va rebre el seu debut: “Viva!”. (Joan Rodríguez).
Jo vull afegir que, a més a més de llegir la lletra de la cançó i escoltar-la, no deixeu de veure el vídeoclip. Està molt ben fet i va ser escollit com el millor en el Festival REC de Tarragona.

Com un ganivet que talla tot un dia enter en trossets, com si el temps es pogués dividir com si res. És com dir que el temps és un rellotge. Ja fa massa temps que ens hem deixat endur pel ritme feixuc, ritme que no és vida ni present ni futura. Hi ha un soroll que viu entre nosaltres. Temps fa que vàrem deixar de jugar, que vàrem oblidar totes aquelles dreceres que porten a un país sense les presses. El ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure perduts! Sense paraules. Hem de trobar temps per estar molt més temps junts, sense comptar les hores passades, perduts entre abraçades.

Has de controlar aquests teus maleïts instints maternals. Estan destrossant la teva parella. Almenys fes-ho per ella. L’agenda que ens ajuda és qui ens dóna la mesura del temps. Hem de trobar moments per deixar fugir la nostre ment. Llocs sense cobertura. Temps fa que vam oblidar el camí que porta a aquell paradís on els nens són nens, i els grans han de renéixer. El ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure perduts! Muts! Sense esperances! Hem de trobar temps per estar molt més temps junts, sense comptar les hores passades, perduts entre abraçades.

(ESCOLTA-LA)

divendres, 21 de novembre del 2008

LA DONNA È MÒBILE (RIGOLETTO). Juan Pedro Florez

Real com la vida mateixa. Totalment d'acord. Poques coses més es poden dir. Aquesta també li agrada (almenys li agradava), però igual que no entenia que li agradés Lately, de Stevie Wonder, si que comprenc per què li agrada aquesta. A mi m’encanta. Per cert, vaja un crack Juan Pedro Florez. Veu cristalina i pràcticament ni es crispa quan fa el do de pit final. Sobrenatural!!!

La donna é mobile qual piuma al vento, muta d’accento è di pensiero. Sempre un'amabile leggiadro viso, in pianto o in riso, è menzognero. La donna é mobile Qual piuma al vento, muta d’accento è di pensier.
È sempre misero chi a lei s’affida, chi le confida mal cauto il cor! Pur mai non sentesi felice appieno chi su quel seno non liba amore! La donna é mobile qual piuma al vento, muta d’accento è di pensier.

La dona és voluble, com una ploma al vent, canvia de paraula i de pensament. És sempre un amable rostre graciós, que en el plor o en el riure és mentider. La dona és voluble, com una ploma al vent, canvia de paraula i de pensament.
Sempre és miserable aquell qui les desafia, qui, sense precaució els confia el cor. I mai se sent plenament feliç el qui en el seu calze no hi beu amor. La dona és voluble, com una ploma al vent, canvia de paraula i de pensament.

(GAUDEIX-LA, ARA SÍ)

dimecres, 19 de novembre del 2008

NON, JE NE REGRETTE RIEN. Edith Piaf

Vale. A veure si canviant la tàctica obtenim millors resultats. Per què no fas el favor de llegir-te la lletra d’aquesta cançó i te l’apliques a tu mateix. Ja veuràs que a poc a poc et sentiràs molt millor. Sempre cap endavant; mai cap endarrere, ni tan sols per agafar ‘carrerilla’. I amb el cap ben alt. I crec que ja ho deixaré estar, que per tot arreu ensumo que em faig massa pesat.

També aprofitaré per introduir la cançó d’avui: "Non, je ne regrette rien". És una cançó francesa composta en 1956, reconeguda i popularitzada per la cantant francesa Edith Piaf, el 10 de novembre de 1960. La seva lletra va ser escrita per Michel Vaucaire i la seva música per Charles Dumont. Piaf va dedicar la seva interpretació a la Legió Estrangera Francesa. En el moment en què es va publicar el tema, França es trobava en un conflicte militar, la Guerra de la Independència d’Algèria (1956-1962). Encara avui dia la cançó segueix sent molt popular i inclús es canta durant les parades militars.


Non, rien de rien. Non, je ne regrette rien. Ni le bien qu'on m'a fait, ni le mal. Tout ça m'est bien égal. Non, rien de rien. Non, je ne regrette rien. C'est payé, balayé, oublié. Je me fous du passé. Avec mes souvenirs. J'ai allumé le feu mes chagrins, mes plaisirs. Je n'ai plus besoin d'eux balayés mes amours avec leurs trémolos balayés pour toujours. Je repars à zéro. Non, rien de rien. Non, je ne regrette rien. Ni le bien qu'on m'a fait, ni le mal. Tout ça m'est bien égal. Non, rien de rien. Non, je ne regrette rien. Car ma vie, car mes joies. Aujourd'hui ça commence avec toi...

No, no em penedeixo de res. Ni el bé ni el mal que m’ha fet. Tot això m’és igual. No, res de res. No, no em penedeixo de res. Està pagat, escombrat, oblidat. Se me’n fot el passat. Amb els meus records vaig encendre el foc. Les meves tristeses, els meus plaers. Ja no tinc necessitat d’ells. Escombrats els meus amors amb les seves tremolors, escombrats per sempre més. Torno a començar de zero. No, no em penedeixo de res, Ni el bé ni el mal que m’han fet. Tot això m’és igual. No, res de res. No no em penedeixo de res, ja que la meva vida, lles meves alegries, avui comencen amb tu.

(ESCOLTA-LA)

dimarts, 18 de novembre del 2008

QUE HAGA SOL, O QUE LLUEVA. Marc Parrot

D’acord. Sembla que fem un pas endavant i dos endarrere. Ens hem emborratxat en un bar de tapes, i què? On si no? Quin millor lloc que aquest? Semblava que reaccionaves però ja veig que no. Doncs mira, et diré una cosa, podries engegar-ho tot, agafar la maleta i anar-te’n de missió a l’Àfrica que segur que allà tindries motius per sentir de veritat la desgràcia. Que s’ha acabat, coño, pa’ que me entiendas. No cal que li demanis a Déu que estigui amb tu. Crec que serà suficient que estem alguns amics per fer-te costat, però me cagontot, deixa ja de plorar, òstia, puta i reacciona. Ah, i canvia’t de camisa i de pantalons. Posa’t la roba més vacilona que tinguis i surt al carrer a menjar-te el món, collons. I si vols, jo t’acompanyo.

Sabes, que yo aún estoy loco por ti. Ya ves, ni el cura cura mi locura esa vez. Ya sé que hay otros que saben perder. Pero yo, pienso que nunca lograré aprender. Quiero volver a besarte y hacerte el amor encima de la mesa del comedor. ¿Por qué te fuiste, cariño? Cambiaste mi destino por una ventana rota. Pues bien, las cosas no cambian aquí. Que haga sol o que llueva, no importa amor mío sin ti. Ahora sólo soy un extraño en el pueblo. Soy mi propia sombra, un perfecto desconocido para mis amigos. Y me emborracho en los bares de tapas. Soy la vergüenza de la familia. Pediré a Dios que esté conmigo, para ayudarme a encontrar el camino. Pues sólo pienso en besarte y hacerte el amor encima de la mesa del comedor. ¿Por qué te fuiste, cariño? Cambiaste mi destino por una ventana rota. Pues bien, las cosas no cambian aquí. Que haga sol o que llueva, no importa amor mío sin ti.

(PER ESCOLTAR LA CANÇÓ, PUNXA AQUI. ANIRÁS A LA PÀGINA WEB DE MARC PARROT. VES A DISCOGRAFIA; SELECCIONA EL PRIMER DISC, SÓLO PARA LOCOS I, FINALMENT, LA PRIMERA CANÇÓ D’AQUEST DISC)

divendres, 14 de novembre del 2008

QUIERO BEBER HASTA PERDER EL CONTROL. Los Secretos

Què passa, encara no ho acabes d’entendre? Doncs mira, jo crec que està bastant clar. Se n’ha anat, s’ha acabat. És absurd seguir donant-li voltes i voltes. No continuïs pensant si tornarà. Fes-te a la idea que no ho farà. No et martiritzis més. Ara bé, si el que vols és beure, no ho facis en solitari, ja vinc amb tu i si cal riurem i plorarem, però fes net. Comença de zero. Disculpa si ahir vaig estar una mica borde però has de tirar endavant. Vols emborratxar-te? Vinga, som-hi. Però fes-me un favor. Tracta d’oblidar aquesta història i torna a posar les teves cartes en joc. Encara hi ha moltíssimes partides per jugar. Same place, same hour.

Nunca he sentido igual una derrota que cuando ella me dijo: ‘se acabó’. Nunca creí tener mi vida rota, ahora estoy sólo y arrastro mi dolor. Y mientras en la calle está lloviendo, una tormenta hay en mi corazón. Dame otro vaso, aún estoy sereno, quiero beber hasta perder el control. Cuántas noches soñé que regresabas y en mis brazos llorabas por tu error, luego un ruido del bar me despertaba y el que lloraba entonces era yo. Y mientras ella está con otro tipo mis lágrimas se mezclan con alcohol, ella se fue. Por qué no me lo dijo? Y siento que mi vida fracasó. Y mientras en la calle está lloviendo, una tormenta hay en mi corazón. Dame otro vaso, aún estoy sereno, quiero beber hasta perder el control. Quiero beber hasta perder el control.

(ESCOLTA-LA)

dijous, 13 de novembre del 2008

FOR NO ONE. The Beatles

Encara no ho has pillat, eh, colega? No vas anar a classe de filosofia el dia que van explicar què era un sil·logisme, no? Em sembla que t’hauré de donar unes explicacions bàsiques, ràpides. O millor, que ho faci Paul McCartney, és a dir, The Beatles. La vida és dura, camarada. Es lo que hay. Oblida i pon de beber.

Your day breaks, your mind ache. You find that all her words of kindness linger on when she no longer needs you. She wakes up, she makes up. She takes her time and doesn't feel she has to hurry. She no longer needs you. And in her eyes you see nothing. No sign of love behind the tears. Cried for no one. A love that should have lasted years.
You want her, you need her and yet you don't believe her when she says her love is dead. You think she needs you. And in her eyes you see nothing. No sign of love behind the tears. Cried for no one. A love that should have lasted years.
You stay home, she goes out. She says that long ago she knew someone but now he's gone. She doesn't need him. Your day breaks, your mind aches. There will be times when all the things she said will fill your head. You won't forget her. And in her eyes you see nothing. No sign of love behind the tears. Cried for no one. A love that should have lasted years.


Despunta l’alba, et fa mal la ment. Notes que totes les seves paraules amables ja no importen quan ella no et necessita. Es desperta, es maquilla. Es pren el seu temps i no sembla que tingui pressa. Ella ja no et necessita. I en els seus ulls no hi veus res. Cap senyal d’amor darrere les llàgrimes vessades per ningú. Un amor que hauria d’haver durat anys.
La vols, la necessites. I tot i així la li creus quan diu que el seu amor no existeix. Penses que et necessita. I en els seus ulls no hi veus res. Cap senyal d’amor darrere les llàgrimes vessades per ningú. Un amor que hauria d’haver durat anys.
Tu et quedes a casa. Ella surt. Diu que fa molt temps va conèixer algú tot i que ja se’n va anar. No el necessita. Despunta l’alba, et fa mal la ment. Hi haurà vegades en què tot el que ella et deia t’omplirà el cap. No l’oblidaràs. I en els seus ulls no hi veus res. Cap senyal d’amor darrere les llàgrimes vessades per ningú. Un amor que hauria d’haver durat anys.


(ESCOLAT-LA)

dimecres, 12 de novembre del 2008

LATELY. Stevie Wonder

Aquesta cançó li agrada molt a un bon amic meu. Mai no he sabut per què?

Lately, I have had this strangest feeling, with no vivid reasons here to find. Yet the thought of losing you's been hanging, ‘round my mind... Far more frequently you're wearing perfume, with you say, "No special place to go". But when I ask will you be coming back soon, you don't know, never know. Well, I'm a man of many wishes, I hope my premonition misses, but what I really feel, my eyes won't let me hide, cause they always start to cry; cause it's time could mean goodbye.

Lately I've been staring in the mirror, very slowly picking me apart, tryin' to tell myself I have no reason, with your heart. Just the other night while you were sleeping, I vaguely heard you whisper someone's name, but when I ask you of the thoughts you're keeping, you just say, nothing's changed. Well, I'm a man of many wishes, I hope my premonition misses, but what I really feel, my eyes won't let me hide, cause they always start to cry; cause it's time could mean goodbye.


Últimament he tingut aquesta estranya sensació, sense raons intenses que trobar. Malgrat que el pensament de perdre’t m’ha estat rondant pel cap. Molt més freqüentment et poses perfum, dius, “no vaig enlloc especial”. Però quan et pregunto si tornaràs aviat, no ho saps, mai no ho saps. És clar, sóc un home de molts desigs, tan de bo m’equivoqués en la meva premonició, però el que de debò sento, els ulls no m’ho deixen amagar, perquè sempre comencen a plorar; perquè dir que és l’hora, vol dir adéu.

Últimament he estat observant al mirall com molt lentament em separo, intentant dir-me a mi mateix que no tinc raó amb el teu cor. L’altra nit, metre dormies, vaig sentir-te xiuxiuejar el nom d’algú, però quan vaig preguntar-te pels pensaments que amagues, només dius que res no ha canviat. És clar, sóc un home de molts desigs, tan de bo m’equivoqués en la meva premonició, però el que de debò sento, els ulls no m’ho deixen amagar, perquè sempre comencen a plorar; perquè dir que és l’hora, vol dir adéu.

(ESCOLTA-LA)

dimarts, 11 de novembre del 2008

SELF-ESTEEM. The Offspring

I wrote her off for the tenth time today and practiced all the things I would say. But she came over I lost my nerve. I took her back and made her dessert. Now I know I'm being used. That's okay man ‘cause I like the abuse. I know she's playing with me. That's okay ‘cause I've got no self esteem. We make plans to go out at night. I wait till 2 then I turn out the light. All this rejection's got me so low. If she keeps it up I just might tell her so. When she's saying that she wants only me, then I wonder why she sleeps with my friends. When she's saying that I'm like a disease, then I wonder how much more I can spend. Well I guess I should stick up for myself but I really think it's better this way. The more you suffer, the more it shows you really care Right? Now I'll relate this a little bit that happens more than I'd like to admit. Late at night she knocks on my door drunk again and looking to score. Now I know I should say no but that's kind of hard when she's ready to go. I may be dumb but I'm not a dweeb. I'm just a sucker with no self esteem. When she's saying that she wants only me, then I wonder why she sleeps with my friends. When she's saying that I'm like a disease, then I wonder how much more I can spend. Well I guess I should stick up for myself but I really think it's better this way. The more you suffer, the more it shows you really care Right?

Por décima vez hoy, la di por perdida e hice todas las cosas que dije que haría. Pero ella llegó, perdí el valor. La acepté otra vez y le hice el postre. Ahora sé que me está utilizando. Eso está bien, tío, porqué me gusta el abuso. Sé que está jugando conmigo. Eso está bien porque no tengo autoestima. Hacemos planes para salir por la noche. Espero hasta las 2 entonces apago la luz. Todo este rechazo me tiene deprimido. Si va a más tendré que decírselo. Cuando ella dice que me quiere solo a mí, entonces me pregunto porqué duerme con mis amigos. Cuando ella dice que soy como una enfermedad, entonces me pregunto cuanto más le puedo dedicar. Bueno, creo que debería defenderme pero realmente pienso que es mejor así: cuanto más sufres más parece que te importe de veras ¿No es así? Ahora explicaré esto un poco más que ocurre más a menudo de lo que me gustaría admitir. En plena noche ella llama a mi puerta otra vez borracha vez y tratando de acostarse conmigo. Ahora sé que debería decir NO pero eso es más bien difícil cuando ella ya está dispuesta a irse. Puede que yo sea estúpido pero no me chupo el dedo. Sólo soy un mamón sin autoestima.


(ESCOLTA-LA)

divendres, 7 de novembre del 2008

DANIELA. Niños Mutantes

Avui tampoc no pensava publicar cap entrada al bloc. Però mira, ves per on que rebo un correu totalment inesperat. Un excompany d’estudis, un amic del qual feia temps que no tenia notícies. M’he quedat parat quan m’ha dit que acostuma a visitar el meu bloc sempre que pot. No obstant això la gran sorpresa és com pot arribar a canviar la vida d’algú en poc temps. M’assabento que està casat i amb una criatura. Bé millor faré servir les seves pròpies paraules i ja ho entendreu: “En aquest temps han passat moltes coses i una d'elles és l'aparició d'aquest bitxo (el seu fill, Dragan). Em faria molta il·lusió i t'agrairia profundament si poguessis publicar aquesta cançó de Niños Mutantes, Daniela, a la salut del Dragan (la meva dona és d'origen Macedoni i el nom és d'aquella zona)”. La cançó li ve rodada. A més a més, d’una de les seves bandes favorites: Niños Mutantes. Moltes felicitats, company. Un plaer

Has llegado así, como una explosión, y ahora estás aquí en mi habitación. Te puedo coger y te puedo oler, oigo desde aquí tu respiración. Espérame para verte crecer, ya sabes que te voy a proteger. Eres una luz entre un millón y vas a brillar en el cielo gris, ese cielo que nos rodea y es como una estación para despegar. Espérame para verte crecer, ya sabes que te voy a proteger. No sabía que alguien como yo iba a estar así y has llegado tú.

(ESCOLTA-LA)

dimecres, 5 de novembre del 2008

THE TIMES THEY ARE A-CHANGIN'. Bob Dylan

Òbviament, en un dia com avui, hem de felicitar el guanyador de les eleccions a president dels Estats Units de Nord-Amèrica. Espero, desitjo que coses que s’han promès, com ara, esperança, dignitat, tolerància, solidaritat, en definitiva canvi, puguin arribar a la gran majoria dels ciutadans d’aquesta gran nació. Tant de bo que, a partir de demà mateix es treballi de valent en fer servir tot el seu potencial per començar a construir un món millor on poder conviure-hi tothom en pau i harmonia. Per a la traducció de la cançó d’avui m’he ajudat d’una entrada en un bloc que us recomano: http://mcuest1.blogspot.com/.

Salut, amor i vida.


Come gather 'round people wherever you roam and admit that the waters around you have grown. And accept it that soon you'll be drenched to the bone. If your time to you is worth savin' then you better start swimmin' or you'll sink like a stone, for the times they are a-changin'.

Come writers and critics who prophesize with your pen, and keep your eyes wide, the chance won't come again and don't speak too soon for the wheel's still in spin. And there's no tellin' who that it's namin'. For the loser now will be later to win, for the times they are a-changin'.

Come senators, congressmen, please heed the call. Don't stand in the doorway, don't block up the hall for he that gets hurt will be he who has stalled. There's a battle outside and it is ragin'. It'll soon shake your windows and rattle your walls, for the times they are a-changin'.

Come mothers and fathers throughout the land and don't criticize what you can't understand. Your sons and your daughters are beyond your command. Your old road is rapidly agin'. Please get out of the new one if you can't lend your hand, for the times they are a-changin'.

The line it is drawn, the curse it is cast. The slow one now will later be fast as the present now will later be past. The order is rapidly fadin'. And the first one now will later be last, for the times they are a-changin'.


Venid agruparos a mi alrededor gentes que andáis errantes por doquier. Y admitid que han crecido las aguas que os rodean. Y aceptadlo pues pronto estaréis calados hasta los huesos. Si, según vosotros, vuestra época merece ser salvada, entonces mejor comenzad a nadar u os hundiréis como una piedra, porque los tiempos están cambiando.

Venid escritores y críticos que profetizáis con vuestras plumas y mantened vuestros ojos abiertos que no habrá otra oportunidad. Y no habléis demasiado pronto, pues la rueda todavía está girando y no dice a quien va a designar, ya que el perdedor ahora luego ganará, Porque los tiempos están cambiando.

Venid senadores, congresistas. Por favor, haced caso de la llamada. No os quedéis en la puerta de entrada, no bloqueéis el vestíbulo, pues se lastimará aquél que se haya atascado. Ahí fuera hay una batalla que brama, que pronto sacudirá vuestras ventanas y hará temblar vuestros muros, porque los tiempos están cambiando.

Venid madres y padres a lo largo y a lo ancho de la tierra, y no critiquéis lo que no podéis comprender. Vuestros hijos y vuestras hijas están fuera de vuestro control. Vuestro viejo camino está envejeciendo velozmente. Por favor, apartaos del nuevo si no podéis echar una mano, porque los tiempos están cambiando.

La línea está trazada, la maldición está echada. Los lentos de ahora más tarde serán los rápidos, igual que lo que ahora es presente luego será pasado. El orden se desvanece rápidamente, y los primeros de ahora más tarde serán los últimos, porque los tiempos están cambiando.


(ESCOLTA-LA)