
Aquell petó que vaig fer-te mai més l’oblidaré. La nit maca de llum de lluna, testimoni tan vulgar. Me’n recordo de tu i em poso trist, fins i tot em venen ganes de plorar, tot recordant que l’amor ja no existeix. Ja no existeix però jo sempre t’estimaré. Me’n recordo de tu i em poso trist, fins i tot em venen ganes de plorar, tot recordant que l’amor ja no existeix. Ja no existeix però jo sempre t’estimaré. Aquell petó mai més l’oblidaré, el petó que vaig fer-te. Me’n recordo de tu i em poso trist, fins i tot em venen ganes de plorar, tot recordant que l’amor ja no existeix. Ja no existeix però jo sempre t’estimaré. Me’n recordo de tu i em poso trist, fins i tot em venen ganes de plorar, tot recordant que l’amor ja no existeix. Ja no existeix però jo sempre t’estimaré. Aquell petó mai més l’oblidaré, el petó que vaig fer-te. Mai més l’oblidaré el petó que vaig fer-te.
(ESCOLTA-LA)