PRESSURE POINT. The Zutons

La pressió atmosfèrica és el pes d’una columna d’aire en un punt donat de la superfície del planeta. Aquest pes exerceix una pressió sobre aquest punt de la superfície, ja sigui terrestre o marina. Si el pes de la columna disminueix, també ho fa la pressió, i al contrari. Si augmenta el nombre de molècules de l’aire en una superfície, hi haurà més molècules per exercir força sobre aquella superfície, amb el consegüent augment de la pressió. El mateix passa a l’inrevés, menys molècules equival a menys pressió.
La diferència de pressió entre dos punts s’anomena gradient de pressió. En els mapes del temps, se uneixen punts d’igual pressió para traçar els anticiclons i las depressions. En la nomenclatura anglosaxona, en los mapes del temps, un anticicló es representa amb la lletra H, de heavy (pesat), i una depressió amb la letra L, de light (lleuger). Així doncs, en un anticicló l’aire pesarà més que en una depressió, per això es denominen altes pressions als anticiclons i baixes pressions a les depressions.
¿Cóm es mesura? Para mesurar la pressió atmosfèrica, es fa servir el baròmetre. En meteorologia s’usa com a unitat de mesura de la pressió atmosfèrica l’hectoPascal (hPa). La pressió normal sobre el nivell del mar són 1013,2 hPa.


LLETRA
I can't get this pressure point out of my head. I can't get this pressure point out of my head. I feel it in work, you know, I feel it in bed. I can't get this pressure point out of my head. I've paid all my bills and I've acted so well. Ain't been cheating, there's nothing to tell, so why all this pressure? I don’t understand. I call on my neighbours, and lend them a hand. Doctor, oh doctor, I'm willing to learn. Well all of my bones, well they toss and they turn. Mother, oh mother, I'm begging you please to rid me of madness and cure this disease.

A weary old soldier, well I have become with all of this pressure. My mind's on the run. Oh maybe a change and it's all for the best. Maybe it's something to get off my chest. Doctor, oh doctor, I'm begging you please to rid me of madness and cure this disease. Mother, oh mother, I'm willing to learn. Well all of my bones, well they toss and they turn.

Pressure

I can't get this pressure point out of my head. I can't get this pressure point out of my head. I feel it in work, you know, I feel it in bed. I can't get this pressure point out of my head.

Pressure

TRADUCCIÓ
No puc treure’m del cap aquest punt de pressió. No puc treure’m del cap aquest punt de pressió. Ho noto a la feina, ja saps, ho noto al llit. No puc treure’m del cap aquest punt de pressió. Pe pagat totes les meves factures i he actuat força bé. No he enganyat a ningú, no hi ha res a dir, així que per què aquesta pressió. No ho entenc. He recorregut als meus veïns i els he fet un cop de mà. Doctor, doctor, desitjo aprendre perquè els meus ossos no deixen de moure’s. Mare, mare, et prego, sis plau, que m’alliberis d’aquesta bogeria i em curis la malaltia.

Un vell soldat cansat m’he tornat amb tota aquesta pressió. El meu cap s’ha fugat. Oh, potser un canvi i que sigui per millorar. Potser és alguna cosa que treure’m del pit. Doctor, doctor, li prego, sis plau, que m’alliberi d’aquesta follia i em curi la malaltia. Mare, mare, desitjo aprendre perquè els meus ossos no deixen de moure’s.

Pressió

No puc treure’m del cap aquest punt de pressió. No puc treure’m del cap aquest punt de pressió. Ho noto a la feina, ja saps, ho noto al llit. No puc treure’m del cap aquest punt de pressió.

Pressió

HOMES I DONES DEL CAP DRET. Quimi Portet

Sempre que em fan un proposta per a ‘La Cançó del Dia’ només poso una condició: que aquell que la fa escrigui unes quantes ratlles sobre el per què de la composició, el que li suggereix o, senzillament, que expliqui una petita història encara que (a simple vista), no hi tingui res a veure amb la peça musical.

Avui he rebut una proposta sense acompanyament de text. En un primer moment pensava rebutjar-la però, com dir no a un tema d’en Quimi Portet?

M’he posat a pensar en la introducció “... sota una col, canta el poeta”, i m’ha vingut al cap una altra cançó d’un personatge, al qual coneixeu sense cap gènere de dubtes, el títol de la qual, precisament, és ‘Sota una col’, i diu així: “M’he comprat un bon dia, me’l gastaré amb un llonguet. Ara ensopego, però va i m’aixeco. Jugaré a xancla amb uns esclops. M’he rifat un bon dia, portaré un núvol al cap. Avui m’enamoro, és el meu dia. De nit, avui, pot sortir el sol. Tu i jo sols, sota una col. Tu i jo sols, rere el ressol. Ni prohibits ni guripes, ni la meva ombra em fa cas. Vull xuxeries, són clandestines, si em fan bufar els hi arrufo el nas. Segur que em peto les classes. L’àvia Maria té son. No s’està quieta, Sor Enriqueta; avui soleta s’empassa el sermó. Tu i jo sols, sota una col. Arrecerats rere el ressol.”

Doncs ja està. Que aquesta altra cançó serveixi d’introducció i, per tant, avui, pel preu d’una cançó en tindrem dues.

Salut!


LLETRA
D'esquena al mar i a la muntanya, completament al marge de l'activitat industrial, sota una col, canta el poeta:
Des d'una àrea de servei, la meva terra és com un parrac grapejat, un país vençut pel davant i pel darrere, d'atrotinada dignitat. Adéu turons amics, adéu rieres, boscos d'alzines i de roures i fagedes, muntanyes del meu cor, adéu estrelles, adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.

Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:
Sona una guitarra i el solet no vol sortir a veure la terra promesa com fa el seu darrer sospir. Hola pudors d'inferns brutes i abjectes, d'animals escorxats, sentor de sang i merda. Adéu olors d'abans: fenc, trepadella, d'espígol dolç i farigola a l'escudella. Adéu amor, bonica, la millor amiga, adéu rateta que escombrava l'escaleta. I allà a sota una col, canta el poeta: “homes i dones del cap dret, adéu per sempre”

RING OF FIRE. Johnny Cash

La siguiente pregunta fue hecha en un examen trimestral de química en la Universidad de Toledo. La respuesta de uno de los estudiantes fue tan "profunda" que el profesor quiso compartirla con sus colegas, vía Internet, razón por la cual podemos todos disfrutar de ella.

Pregunta: ¿Es el Infierno exotérmico (desprende calor) o endotérmico (lo absorbe)?

La mayoría de estudiantes escribieron sus comentarios sobre la Ley de Boyle (el gas se enfría cuando se expande y se calienta cuando se comprime). Un estudiante, sin embargo, escribió lo siguiente:

"En primer lugar, necesitamos saber en qué medida la masa del Infierno varía con el tiempo. Para ello hemos de saber a qué ritmo entran las almas en el Infierno y a qué ritmo salen. Tengo sin embargo entendido que, una vez dentro del Infierno, las almas ya no salen de él. Por lo tanto, no se producen salidas. En cuanto a cuántas almas entran, veamos lo que dicen las diferentes religiones. La mayoría de ellas declaran que si no perteneces a ellas, irás al Infierno. Dado que hay más de una religión que así se expresa y dado que la gente no pertenece a más de una, podemos concluir que todas las almas van al Infierno. Con las tasas de nacimientos y muertes existentes, podemos deducir que el número de almas en el Infierno crece de forma exponencial. Veamos ahora cómo varía el volumen del Infierno. Según la Ley de Boyle, para que la temperatura y la presión del Infierno se mantengan estables, el volumen debe expandirse en proporción a la entrada de almas. Hay dos posibilidades:

1. Si el Infierno se expande a una velocidad menor que la de entrada de almas, la temperatura y la presión en el Infierno se incrementarán hasta que éste se desintegre.
2. Si el Infierno se expande a una velocidad mayor que la de la entrada de almas, la temperatura y la presión disminuirán hasta que el Infierno se congele.

¿Qué posibilidad es la verdadera?: Si aceptamos lo que me dijo Teresa en mi primer año de carrera ("hará frío en el Infierno antes de que me acueste contigo"), y teniendo en cuenta que me acosté con ella ayer noche, la posibilidad número 2 es la verdadera. Doy por tanto como cierto que el Infierno es exotérmico y que ya está congelado. El corolario de esta teoría es que, dado que el Infierno ya está congelado, ya no acepta más almas y está, por tanto, extinguido... dejando al Cielo como única prueba de la existencia de un ser divino, lo que explica por qué, anoche, Teresa no paraba de gritar "¡Oh, Dios mío!

Dicho estudiante fue el único que sacó "sobresaliente"

LETRA
Love is a burning thing and it makes a firery ring bound by wild desire. I fell in to a ring of fire... I fell in to a burning ring of fire. I went down, down, down and the flames went higher. And it burns, burns, burns the ring of fire, the ring of fire.
The taste of love is sweet when hearts like ours meet. I fell for you like a child, oh, but the fire went wild. I fell in to a burning ring of fire. I went down, down, down, and the flames went higher. And it burns, burns, burns the ring of fire, the ring of fire.

TRADUCCIÓ
El amor es algo ardiente y forma un anillo fogoso atado por el deseo salvaje. Caí en un anillo de fuego... Me caí en un ardiente anillo de fuego. Me hundí y las llamas se hicieron más altas. Y quema, quema, quema el anillo de fuego, el anillo de fuego.
El sabor del amor es dulce cuando se conocen unos corazones como los nuestros. Caí por ti como un crío. Oh, pero el fuego se hizo salvaje. Me caí en un ardiente círculo de fuego. Me hundí y las llamas se hicieron más altas. Y quema, quema, quema, el anillo de fuego, el anillo de fuego.

TUS AMIGOS. Los Punsetes

Una petició. És que només es pot prendre de catxondeo. Com diu el de l’APM: “Lo millor és agafar-s’ho de conya”


Ahir vaig tenir una associació d’idees. Una petita broma. No t’ho prenguis al peu de la lletra, eh. Jo ho he fet per riure’m una mica. Del grup, no sé si el coneixes, jo encara no m’he format cap opinió. Per cert, no et perdis el vídeo. També té tela.

“Que le den por culo a tus amigos, pasa de ellos y ven conmigo...”. No heu tingut alguna vegada moltes ganes de dir-li això a algú?. Potser no en sentit literal, ni amb ràbia o mala intenció, ni més alt, ni tan clar. Però la veritat és que quan volem acaparar l’atenció d’algú, podem arribar a ser molt i molt egoistes.

Com sempre passa, des de que l’altre dia vaig saber de l’existència d’aquest grup, no paro de veure referències seves per tot arreu. I és que Los Punsetes acaben de publicar el seu segon àlbum. Francament, serà millor que reprodueixi part d’una ressenya que vaig llegir sobre ells:

“Tenen l’estampa hieràtica de Parálisis Permanente i l’olfacte per tallar gemmes noise-pop de Los Planetas. Són cinc que estan a la trentena, equidistants de la facció sinistra de la movida madrilenya i l’indie dels 90. En realitat, Los Punsetes són els nostres Ramones. Poden sonar intimidants i magnètics, secs i sagaços, dolços i cantelluts. I si un grup et clava rampes tan contagioses només et poden venir dues coses: cremar-los la furgoneta o fer-te íntim amic seu. Un quintet que recorda que “els cervatells no valoren la teva conversa” i que “el treball farà que et tornis un gandul”, que proposa “que els donin per cul als teus amics” i en presenta altres que tenen com a “verdader ofici donar-ho tot pel vici” ho té tot per convertir-se en puntal de la dècada present. Espanya necessitaria que es posés de moda un grup així”(...). Nando Cruz. El Periodico, 14/03/2010.


LLETRA
Que le den por culo a tus amigos. Pasa de ellos y ven conmigo. Tu trabajo me toca las pelotas. Conmigo ya tienes de sobra. Así será mejor, tu y yo, los dos. No dejes que se estropee, cuídalo. Que le den por culo a tus amigos.

MALDITOS REFRANES. Gabinete Galigari

Ésta semana pasada ha sido una semana de refranes. Imagino que en ello mucho ha tenido que ver el tiempo. Las condiciones meteorológicas han sido de riguroso invierno. También habrá influido la eliminación del Real Madrid de la Liga de Campeones. Voy recordando sobre la marcha:

LUNES. Un amigo me explica una historia. Le gusta mucho una chica que le presentó un amigo de mi amigo. Mi amigo trata de lograr una cita con esta chica y recurre a su amigo pero éste le dice que no puede hacer eso porqué a él también le gusta. Sin embargo, no hace nada por quedar con ella. ÉS EL GOS DE L’HORTELÀ, QUE NI MENJA NI DEIXA MENJAR.

MARTES. Todo el mundo comenta la nevada espectacular del día anterior. Algunos están encantados con las bellas imágenes que se han podido ver. Otros refunfuñan. Hay varios refranes que suenan: AÑO DE NIEVES, AÑO DE BIENES; NUNCA LLUEVE A GUSTO DE TODOS.

MIÉRCOLES. El amigo del que hablé el lunes, me llama. Ha decido tomar la iniciativa y tirarle los tejos a aquella chica. Entonces, le pregunto que qué pasaría si su amigo se molestara i le pegara la bulla. Él me contesta: HARÉ COMO JUAN PALOMO, YO ME LO GUISO, YO ME LO COMO. Y yo, creo que en su cabeza se repite: EN TIEMPO DE HIGOS, NO HAY AMIGOS.

JUEVES. El tema estrella de conversación del día no puede ser otro: la increíble eliminación del Real Madrid de la Liga de Campeones. En el ánimo y en las declaraciones de muchos merengues se presagiaba un chorreo épico al Olímpic de Lyon por parte del conjunto blanco. Si apostaste 100 euros a que los galácticos de Florentino quedaban fuera de la competición, invítame a una buena juerga. La ocasión lo merece. Desde el otro lado, en la periferia Blaugrana, se intenta no hacer sangre de la desgracia madridista. Se apela a NO VENDER LA PIEL DEL OSO ANTES DE HABERLO CAZADO. Y, algunos, rumorean: CUANDO LAS BARBAS DE TU VECINO VEAS CORTAR, PON LAS TUYAS A REMOJAR. Yo, mirando la prensa deportiva capitalina con la perspectiva del antes y el después del encuentro, me convenzo: CADA DÍA QUE AMANECE, EL NÚMERO DE TONTOS CRECE.

VIERNES. Llegó el fin de semana. Hay que disfrutarlo. Personalmente, he de decir que pasé un día estupendo con una persona muy especial. Una buena amistad. QUIEN TIENE UN AMIGO, TIENE UN TESORO. Y no hace falta decir nada más. Let’s get lost, porque EL QUE NO SE MOJA NO COME PECES; porque PENSAR, FA BURRO.
…

DOMINGO. La Penya ha vuelto a ganar, después de una mala racha. UNA HORMIGA, UN ELEFANTE: VICTORIA APLASTANTE. O, dicho de otra manera: EN MI CAMINO SE REPITE UNA FRASE: ELIGE BIEN, JUEGA DURO Y GANA CON CLASE.


LLETRA
Me levanté temprano pero Dios no me ayudó. Anduve muy caliente y la gente se rió. No le miré los dientes y qué poco me duró. Dejé correr el agua y la sed me consumió. Pero al fin, algo sí se cumplió: quien bien me quiso sí que me hizo llorar. ¡Malditos refranes!
El último reí, pero no reí mejor. Le puse buena cara al mal tiempo y continuó. Me arrimé a un buen árbol y me sigue dando el sol. Hice de Viridiana y un pobre me la jugó. Pero al fin, algo sí se cumplió: quien bien me quiso sí que me hizo llorar. ¡Malditos refranes! No quiero escuchar más. Malditos refranes. Acude al refranero si quieres encontrar antídoto o veneno para tu voluntad. Aunque ya sabrás, si eres buen entendedor, que pocas palabras bastarán entre tú y yo. Pero al fin, algo sí se cumplió: quien bien me quiso sí que me hizo llorar. ¡Malditos refranes!

ANSWER TO YOURSELF. The Soft Pack

Un altre somni. Aquest és una mica antic. Bé, antic no és la paraula adequada ja que és d’aquest estiu. El somni està dividit en tres parts. Com que tot plegat era tan estrany vaig escriure algunes notes. A veure si me’n surto.

Primera part.

Estic en el que sembla l’andana d’un túnel. No sé si és el metro o el tren. Camino i algú, al meu costat, m’acompanya. No estic segur de qui és aquesta persona i no obstant intueixo que és un amic. Carreguem amb bosses de viatge però no sabria dir si anem o tornem. Suposo que això és el de menys.
L’estació per on caminem està molt malament il•luminada. A penes algunes bombetes que fan pampalluga i que amenacen amb fondre’s en qualsevol moment. Tinc la sensació que a l’ambient hi regna una forta humitat. Bufo.
La següent imatge que recordo és la d’un tren vell, molt deteriorat; en ruïnes. El comboi s’atura. Quan s’obren les portes se sent un soroll que molesta. Grinyolen de manera insuportable. Entrem. Curiosament, a dins no se sent cap soroll quan les portes es tanquen. Dins del vagó hi ha gent que sembla anar a treballar. Estan seriosos. Miren a terra. Ningú no parla.
Arriba la nostra parada. El meu amic baixa. Jo vinc darrera. Però quan estic a punt de baixar tinc la sensació que oblido alguna cosa. Torno a dins i recullo alguna cosa del terra. Em dirigeixo ràpidament a la porta per sortir. En aquest moment m’atrapen les portes. Ara no puc ni sortir ni entrar. La gent del vagó m’ajuda a obrir la porta. No sé per què no surto. Em quedo a dins del vagó. El meu amic, mentrestant, ja ni hi és a l’andana. Se n’ha anat. Això és tot. Ah, m’oblidava: el que tinc a les mans, el que havia recollit del terra era un parell de bambes Adidas.

No us perdeu la segona i tercera parts. Quant a la cançó, no sabia quina posar. Però mira, porto tota la setmana escoltant aquest grup i em mola. Us el recomano.

LLETRA
You gotta answer to yourself. You can't depend on anyone else. You gotta know where you stand and what's in your hands. Yeah, you gotta answer to yourself. You gotta write down what you know. You gotta make sure that it's known because they're coming along to see what you've done and they're gonna claim it for their own. You got a rabbit in your hat. You got a few tricks up your sleeve. Don't get stuck in a rut or stuck in the same. You got exactly what you need. You got a talent don't you know? You're more talented than you know and you give it a shot and give it the time and be surprised how far it goes. But I think I'm gonna die before I see my time. But I think I'm gonna die. Try it anyway.

You gotta answer to yourself, two days a week outside yourself. You take an hour a day, an hour a day and you don't respond to anyone else. You got a few things on your shelf. You got to look through for yourself. You gotta choose what to read, choose what to believe and you don't take it from anyone else. But I think I'm gonna die before I see my time. But I think I'm gonna die. Try it anyway.

TRADUCCIÓ
T’has de respondre a tu mateix. No pots dependre de ningú. Has de saber quina és la teva posició i què hi ha a les teves mans. Sí, t’has de respondre a tu mateix. Has de posar per escrit el que saps. Has d’estar segur que se sap perquè ells es presentaran per veure el que has fet i ho reclamaran per a ells. Tens un conill amagat al barret. Tens un parell de trucs a la màniga. No t’apalanquis en la rutina o no t’apalanquis en el mateix. Tens exactament el que necessites. Tens talent, no ho sabies? Tens molt més talent del que creus. Posa’l a prova, dóna-li temps i et sorprendràs què lluny arriba. Però crec que moriré abans que vegi el meu temps. Però crec que moriré. Intenta-ho de totes maneres.

T’has de respondre a tu mateix, dos dies a la setmana fora de tu. Pren-te una hora al dia, una hora al dia i no donis resposta a ningú més. Tens unes quantes coses al teu prestatge. T’has de fer un cop d’ull. Has de trial el que llegeixes, triar què creure i no ho agafis de ningú. Però crec que moriré abans que vegi el meu temps. Però crec que moriré. Intenta-ho de totes maneres.

DEL TEMPLE A LA TAVERNA. El Último de la Fila

Un somni que vaig tenir last-nite-The-Strokes:

Em desperto de cop. M’ha semblat escoltar el despertador. Em poso en moviment. Surto del llit, em vesteixo només amb el pantaló del xandall. Tiro cap al menjador per fer les meves 200 abdominals diàries. Abans de començar miro el rellotge. M’adono que són les 5.30 a.m. Em cago en tot; collons, m’he despertat justament una hora abans que sonés l’alarma. Merda. En fi, ja que encara tinc temps, torno a l’habitació. Em despullo. Em fico al sobre. Al cap d’un minut sóc una pedra. Dormo.

Ara sí, sona l’esnozer del meu Casio. Ho comprovo. Ara sí. Són les 6.30. Ho torno a verificar. Estic com estabornit. M’he despertat en mig d’un somni. Mentre en dirigeixo al menjador per fer les sèries d’abdominals intento tibar del fil del que somiava. Em costa. No tinc les idees molt clares. Tot és força confús. A veure: hi ha una oficina, una companya de feina, la meva cap i les finestres obertes; entra una gran quantitat de llum; l’ambient mola; tot sembla òptim; entra una altra noia que no conec de res; pregunta si hem sentit la notícia; surt a tot arreu; preguntem a què es refereix; ben emocionada contesta que Quimi Portet i Manolo García tornen a estar junts; on the road again; El Último de la Fila ara canta en català!

Ho sé. No té cap ni peus. O sí. Si tot té un significat, serà que és així. Jo no abasto a comprendre el per què dels personatges, ni de la seva manera d’actuar. Ni res de res. Si veig avui la meva germana, li preguntaré la seva opinió. Ella té una sensibilitat especial per interpretar aquestes coses. Almenys això crec.

LLETRA
No queda res aquí, res per fer. Res. Ni res per oferir que no tinguis ja. En el gronxador blau dels teus besos metàl•lics em vull abandonar com un animal. Amb la pell cremada pel sol, el salitre i l l’amor. Córrer i travessar mil vides grises de gent gris. Córrer i abandonar-ho tot. Córrer i delirar al teu costat petit amor i anar fins al final de tot.

I amb el cap tèrbol. Els sentits ben esmolats. Mig bojos. Del temple a la taverna, per entre les vinyes, el teu nom cridaré. I des d’aquell bosc blau dels teus cabells despentinats, entre el vapor de mel que et volta al despertar. Córrer i delirar al teu costat petit amor. Córrer i abandonar-ho tot. Córrer i travessar mil vides grises de gent gris. Anar fins al final de tot.