9.6. La Bien Querida

Estava netejant la bústia d’entrada del meu compte de correu electrònic. M’he trobat amb una antiga petició, no satisfeta. Doncs bé, ara és el millor moment per fer-ho.

"Confesso sentir molta curiositat per la música composada per dones. No es tracta d’una actitud reivindicativa ni res d’això. La música, com la resta de les coses, és bona o no és bona, t’arriba o no t’arriba. Però he de reconèixer que quan descobreixo una veu femenina nova hi presto una atenció especial, potser perquè espero trobar alguna cosa diferent, no sé. O potser perquè no és tan habitual escoltar cançons inspirades i dirigides a l’altre sexe.
Examino el meu iPod i comprovo que tinc poques cantants femenines. I encara menys dins del panorama indie actual, per entendre’ns. Però d’aquest mini grup hi destacaria La Bien Querida, nom artístic d’Ana Fernández-Villaverde, una noia bilbaïna que sembla que s’ha introduit en això de la música gràcies al recolzament i al suport de J de Los Planetas i del Sr. Chinarro.
He triat aquesta cançó per dues raons. Primer, perquè té un canvi de ritme curiós i absolutament inesperat; i segon, perquè descriu un d’aquells moments únics que s’experimenten molt de tant en tant. Similar a aquella sensació de les papallones, però en una versió gens, gens cursi."

LLETRA
El día que te conocí. Llevabas todo el pelo alborotado. Con esa cara de niño malo. Me miraste de arriba a bajo. Y dijiste que sí, que sí, que tú te venías conmigo. El día que te conocí. En algún sitio y en algún lado. Me agarraste sin más de la mano. Y me besaste con gran descaro. Y yo sentía, que sí, que sí, que ya me estaba enamorando. Que ya me estaba enamorando. Un mes después cuando te ví. En otro sitio y en otro lado. Toda la noche sin dormir. Y con el cuerpo descolocado. Me dijiste, que sí, que sí, que esto aún no se ha acabado. Que esto aún no se ha acabado

(ESCOLTA-LA)