DISORDER. Joy Division

El rellotge marcava les 6 p.m. Vaig posar-me la jaqueta de cuiro negra i vaig baixar al carrer. A fora, en Suggs es fumava un piti recolzat sobre el capó d’un cotxe mentre m’esperava. Era una tarda fosca de diumenge i queia una pluja finíssima a Manchester (It was drizzling). Vam enfilar carrer amunt seguint el mateix camí de cada diumenge. Altre joves caminaven per la vorera amb pas lleuger i amb el cap baix. Poc abans d’arribar a la catedral, ens vam ficar a un pub anomenat Four false dimes i vam demanar dues pintes Guinness. Mentre ens les bevíem, comentàvem el mèrit que tenia el Nottingham Forest que, per segon any consecutiu, i aquest cop contra l’Hamburg, havia guanyat al Santiago Bernabéu (Madrid) la Copa d’Europa de futbol. Només feia una setmana que el gol de John Robertson va fer possible que el trofeu es quedés a les Illes Britàniques per quarta temporada (dues del veí Liverpool i dues del Nottingham Forest).
Vam acabar les cerveses i de nou al carrer. Al darrera de la catedral hi havia el mític club Pip’s, o el que era el mateix, el lloc on es reunia la joventut de Manchester per escoltar bona música i ballar. No vam tenir problemes per entrar-hi. Ja ens coneixien els porters. Un cop a dins vam sentir com el disc-jockey atacava amb el London Calling de The Clash. Com m’agradava aleshores i com m’agrada encara aquesta cançó.
Ens vam dirigir a la barra per demanar un parell de cerveses. Al costat hi havia la Lisa i la Fanny, dues coliflors que havíem conegut el diumenge anterior. Vam estar vacil•lant amb elles una estoneta però ens avorríem. Així que quan va començar a sonar Das Modell, de Kraftwerk, ens vam escapar amb l’excusa que anàvem a la pista per ballar. Però qualsevol que ens conegués una mica sabia que això no era veritat. De fet només ballàvem quan posaven les cançons de Joy Division. Era aleshores quan tractàvem d’imitar el convulsiu estil de l’Ian Curtis.
El temps va anar passant. A les 11.30 p.m. vam decidir tornar a casa. En aquell instant vam començar a escoltar els primers acords de Disorder. Ja era hora! La pista de ball es va omplir de sobte. Nois i noies es movien de forma anàrquica al compàs de la música. Pura entropia. Evidentment, el millor moment de la nit. Quin final més apoteòsic abans de marxar. Un cop va acabar la cançó, vam sortir al carrer al cap de pocs minuts.
Per tornar vam agafar un double-decker bus; estàvem cansats i no volíem caminar. Quan va arribar la meva parada em vaig acomiadar d’en Suggs i vaig baixar. Vaig arribar a casa. Vaig obrir la porta molt a poc a poc, intentant no fer gaire soroll. A les palpentes vaig trobar la meva habitació i em vaig posar al llit. Vaig caure rodó.
A l’endemà em vaig despertar a les 7 a.m. per anar a l’institut. Mentre esmorzava no podia creure el que deien a la ràdio: havien trobat el cos de l’Ian Curtis penjat a la cuina de casa seva. Sembla que no havia pogut superar els seus problemes tant de salut com sentimentals. El locutor del programa que escoltàvem deia que no es recordava un dia tan ombrívol a Manchester des que a finals de desembre de 1940 la ciutat va patir durant quatre nits els terrorífics bombardejos de la Luftwaffe alemanya. I recordo, perfectament, les paraules amb que va acabar: "a partir d’avui, comença un nou ordre a la música". Quina ironia del destí. Ja sabem tots per què.


LLETRA
I've been waiting for a guide to come and take me by the hand. Could these sensations make me feel the pleasures of a normal man? New sensations barely interest me for another day. I've got the spirit, lose the feeling, take the shock away.
It's getting faster, moving faster now; it's getting out of hand. On the tenth floor, down the back stairs, it's a no man's land. Lights are flashing; cars are crashing, getting frequent now. I've got the spirit, lose the feeling, let it out somehow.
What means to you, what means to me, and we will meet again. I'm watching you, I'm watching her - I take no pity from your friends. Who is right, who can tell, and who gives a damn right now? Until the spirit, new sensation takes hold - then you know.
I've got the spirit, but lose the feeling, feeling, feeling.

TRADUCCIÓ
He estat esperant un guia que vingués i m’agafés de la mà. Potser aquestes sensacions, em fan sentir els plaers d’un home normal. Noves sensacions a penes m’interessen un dia més. Tinc l’esperit, perdo el sentiment, em trec el xoc de a sobre.
Accelera, es mou més ràpid, ara, s’escapa de les mans. En el pis desè, a la part de darrera sota les escales, hi ha la terra de ningú. Llums que brillen, cotxes que xoquen, ara fa més freqüent. Tinc l’esperit, perdo el sentiment, d’alguna manera vaig deixar que sortís.
Què significa per a tu? Què significa per a mi? Ho trobarem un altre cop. T’observo, l’observo a ella. No em fan pena els teus amics. Qui té raó i qui pot dir-ho i qui l’importa un carall ara mateix? A menys que l’esperit trobi noves sensacions, no ho sabràs. Tinc l’esperit, perdo el sentiment, el sentiment, el sentiment, el maleït sentiment.

(ESCOLTA-LA)