A - PUNK. Vampire Weekend

He sortit a dinar a les 3 del migdia. Bé, de fet, no he dinat perquè havia de fer un encàrrec. Però això és una altra història. La qüestió és que val la pena explicar les coses que m’han passat en poc menys d’una hora. Com deia, he sortit al carrer. Havia de travessar la Gran Via, en direcció mar. Quan estava a mig camí el semàfor ha començat a canviar. He vist que una moto se'm tirava a sobre a tota velocitat i he accelerat el pas. El conductor m’ha cridat amb el clàxon. Jo, pensant que m’increpava per creuar quan no havia de fer-ho, l’he insultat i l’he engegat a la merda a viva veu, tot dient-li que el semàfor estava en verd quan he començat a travessar el carrer. He aconseguit guanyar l’altra banda de la Gran Via just en el moment en què pensava que el motorista m’atropellaria. I el pavo, dale-que-te-pego, que no deixava de cridar des de la seva muntura. Fins al moment en què he sentit el meu nom: QUIIIIM. M’he girat, ell s’ha aixecat la visera i ja està. El Gonzalo. Cony! Per un moment pensava que tota aquesta història de no me-chilles-que-no-te-veo acabaria en una baralla i ves per on, el Gonzalo només intentava saludar-me. S’ha aturat amb mi al carril bici i hem xerrat una estona. Finalment l'he dit que si s’anima, algun dia pot tornar a venir a entrenar amb nosaltres. Ens hem acomiadat.
He fet l’encàrrec i m’he encaminat novament a la feina. Anava passant per al Starbuck’s que hi ha a la cantonada de Pau Claris amb la Ronda de Sant Pere. A través de la finestra he vist dues excompanyes de feina. Hem tractat de conversar amb l’obstacle del vidre. Hem intercanviat gestos i mirades com tres gilipolles fins que ens hem acomiadat. A la següent cantonada, Pau Claris amb Casp, m’ha aturat una senyora. Jo, que anava connectat al reproductor d’mp3 i estava a la parra ni m’havia adonat que em cridava. Hem xerrat 30 segons, però no sabria dir qui era. Potser una altra excompanya de feina. Ni idea.
Com que anava bé de temps m’he dirigit al Sorriso. M’he pres un te. He pagat i he enfilat camí cap a la feina. He tornat a connectar-me a la música. A l’atzar ha aparegut aquesta cançó de Vampire Weekend. Em mola molt. Recordo que el divendres a la nit la van posar al Karma. I ara ve el millor d’aquesta absurda història. Passava davant d’una sucursal de La Caixa en el moment que se m’han caigut a terra uns papers que portava. Quan m’he ajupit per recollir-los m’he adonat que una mica més enllà hi havia un bitllet de 50 euros tot arrugat. Com que l’oficina estava tancada no l’he pogut tornar. Me l’he quedat. Mira, quina alegria. Només espero que no sigui fals!


LLETRA
Johanna drove slowly into the city. The Hudson River all filled with snow. She spied the ring on His Honor's finger. Oh-oh-oh. A thousand years in one piece of silver. She took it from his lilywhite hand, showed no fear – she'd seen the thing in the Young Men's Wing at Sloan Kettering. Look outside at the raincoats coming, say OH. His Honor drove southward seeking exotica down to the Pueblo huts of New Mexico, cut his teeth on turquoise harmonicas. Oh-oh-oh. I saw Johanna down in the subway. She took an apartment in Washington Heights.Half of the ring lies here with me. But the other half's at the bottom of the sea

TRADUCCIÓ
Johanna condujo despacio por la ciudad. El río Hudson iba lleno de nieve. Ella divisó el anillo en el dedo de Su Señoría. Mil años en un trozo de plata. Ella lo tomó de su mano de lirio blanco. No mostró miedo. Ya había visto la cosa (la muerte) en el Ala de los Hombres Jóvenes, en el Hospital Sloan-Kettering. Mira ahí fuera como llegan las gabardinas, di ‘Oh’. Su Señoría condujo hacia el sur tratando de encontrar lo exótico. Al sur de las chozas de Pueblo, Nuevo México, cortó sus dientes en harmónicas turquesa. Oh. Vi a Johanna abajo, en el metro. Ella se pilló un apartamento en los Heights de Washington. La mitad del anillo yace aquí, conmigo. Pero la otra mitad está en el fondo del mar.

(ESCOLTA-LA)