SUZANNE. Leonard Cohen

No podia deixar de recordar que ahir al vespre va actuar Leonard Cohen al Palau Sant Jordi, el dia del seu 75è aniversari.

Veure ahir a la nit Leonard Cohen al Palau Sant Jordi va ser disfrutar d’un creador transcendent en la seva plenitud. Res va ser superflu. Tot va ser-hi per agradar, commoure o torbar; disposat amb gentilesa, com una ofrena molt sentida a una audiència amb moltes hores acumulades de culte privat. Cohen va paladejar les seves cançons amb concentració, es va ajupir i va agenollar davant el públic, es va mostrar devot dels seus músics i va entregar el seu art tocat per un halo de pau interior i gratitud. Nit de diàlegs íntims en un marc, el Palau Sant Jordi, les dimensions del qual no ho afavorien; nit de retrobament profund, 16 anys després de l’última visita de l’artista a Barcelona.
La constant d’aquesta gira és la generositat del llibre obert. No hi havia necessitat d’oferir actuacions de tres hores, però així s’ho va imposar l’autor de Suzanne, que va afrontar la d’ahir a la nit recuperat de la intoxicació que, divendres, va causar la interrupció del recital de València. Cohen va complir ahir 75 anys a Barcelona i ho va celebrar sense grans gesticulacions, però amb el públic bolcat. Va ser rebut amb una llarga ovació pel Sant Jordi dret. Entre l’audiència, el president de la Generalitat, José Montilla, i el seu predecessor, Pasqual Maragall.
Dance me to the end of love va obrir un recital que, en la seva primera part, va prioritzar les cançons de la seva etapa madura, com The future i Ain’t no cure for love. Després d’aquesta, Cohen es va adreçar a l’audiència. «Gràcies per les felicitacions que he rebut pel meu aniversari». El Sant Jordi, amb el seu aforament una mica reduït a causa de les cadires que ocupaven la pista, va vorejar el ple amb unes 14.000 persones.
CLIMA DEVOT / En els recitals de Cohen, el volum és baix, fet que estimula les terminals auditives i afavoreix un clima d’assossec i receptivitat. La lletania es va barrejar amb l’estrofa frondosa, nodrida per sofisticades veus femenines. Les Webb Sisters (Charley i Hattie) van aportar una frescor juvenil inusual en l’obra del canadenc, generalment recolzat per intèrprets més exuberants ( Jennifer Warnes o Perla Batalla). Sharon Robinson, autora de diverses peces de la nit, ho va compensar amb registres vocals de més gruix i va interpretar Boogie street en solitari.
Va dirigir la banda el baixista Roscoe Beck, que va prendre part en les gires del 1979 i el 1980, però en el grup hi ha una arma secreta: Javier Mas, el «gran virtuós», com el va presentar el seu cap. La guitarra de 12 cordes, la bandúrria i el llaüt del catalanoaragonès van despuntar a Who by fire i The partisan. Cohen va cantar ajupit al seu costat, buscant la seva complicitat, i els seus gestos mediterranis són un traç d’identitat d’aquesta gira. (EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. Jordi Bianccioto. Dimarts, 22 de setembre de 2009).


LLETRA
Suzanne takes you down to her place newer the river. You can hear the boats go by. You can spend the night beside her and you know that she’s half crazy but that’s why you want to be there. And she feeds you tea and oranges that come all the way from China and just when you mean to tell her that you have no love to give her, then she gets you on her wavelength and she lets the river answer that you’ve always been her lover. And you want to travel with her, and you want to travel blind, and you know that she will trust you for you’ve touched her perfect body with your mind.
And Jesus was a sailor when he walked upon the water and he spent a long time watching from his lonely wooden tower and when he knew for certain only drowning men could see him. He said: ‘all men will be sailors then until the sea shall free them’; but he himself was broken long before the sky would open. Forsaken, almost human, he sank beneath your wisdom like a stone and you want to travel with him, and you want to travel blind, and you think maybe you’ll trust him for he’s touched your perfect body with his mind.
Now Suzanne takes you hand and she leads you to the river. She is wearing rags and feathers from salvation army counters and the sun pours down like honey on our lady of the harbor. And she shows you where to look among the garbage and the flowers. There are heroes in the seaweed; there are children in the morning they are leaning out for love and they will lean that way forever while Suzanne holds the mirror. And you want to travel with her, and you want to travel blind, and you know that she will trust you for she’s touched your perfect body with her mind.

TRADUCCIÓ
Suzanne te lleva abajo hacia su escondite cerca del río. Puedes oír las barcas pasar. Puedes pasar la noche junto a ella y sabes que está medio loca pero es por eso mismo por lo que quieres estar allá. Y te alimenta con té y naranjas que trajo desde la China y justo cuando tratas de decirle que no tienes amor para darle te mete en su longitud de onda y deja que el río conteste que siempre has sido su amante. Y quieres viajar con ella, y quieres viajas a ciegas, y sabes que confiará en ti porqué has tocado su cuerpo perfecto con tu forma de pensar.
Y Jesús era un navegante cuando caminaba sobre las aguas y pasó largo tiempo observando desde su solitaria torre de madera y cuando supo al fin con certeza que sólo los que se ahogaban podían verle, dijo: "Todos los hombres serán navegantes hasta que el mar los libere"; pero él mismo estaba cansado mucho antes de que el cielo se abriera. Rendido, casi humano, se hundió entre tu sabiduría como una piedra. Y quieres viajar con él, y quieres viajar a ciegas, y sabes que podrás confiar en él porqué ha tocado tu cuerpo perfecto con su forma de pensar.
Ahora Suzanne te toma de la mano y te conduce hacia el río. Lleva pieles y harapos de los almacenes del Ejército de Salvación y el sol cae como la miel sobre nuestra dama de la bahía. Y te muestra dónde has de mirar entre la basura y las flores. Hay héroes entre las algas; hay niños en la mañana que tienden hacia el amor y lo harán así por siempre mientras Suzanne sostenga el espejo. Y quieres viajar con ella, y quieres viajar a ciegas, y sabes que puedes confiar en ella porqué ha tocado tu cuerpo perfecto con su forma de pensar.

(ESCOLTA-LA)