MI PATRIA EN MIS ZAPATOS. El Último de la Fila

No, no vaig veure sencera la final de l’Eurobàsquet de Polònia. Curiós lloc per guanyar un campionat si tenim en compte que 9 dels 12 jugadors són originaris de territoris on es parla el ‘polac’. La qüestió és que vaig agafar el partit a mitjan del primer quart i se seguida vaig comprovar que la cosa seria molt més senzilla del que es podia esperar. No obstant això, el resultat, malgrat algun petit accident a la primera fase, va confirmar que Espanya es troba al vèrtex de la jerarquia del bàsquet continental. Però els serbis tenen un grandíssim mèrit. I és que en aquest torneig han presentat una esquadra amb un promig d’edat inferior als 23 anys que ha superat amb escreix les expectatives de classificació entre els sis primers, circumstància que els porta directament al mundial de l’any que ve a Turquia. Un futur molt prometedor pels ‘plavi’ en els propers anys.
I perquè tot aquest rotllo que segur que tothom ja coneix? Senzillament, perquè durant tota l’estona que vaig estar mirant el partit, no deixava de venir-me al cap la cançó d’avui. No és que tingui res a veure amb el bàsquet, ni falta que fa. Aquestes coses passen i no cal trobar relacions perquè segurament no es trobaran. La veritat és que és una de les meves preferides de El Último de la Fila. Això sí, podria dir que fa molts anys que no l’escoltava. Avui ho he fet.

LLETRA
Jamás he podido respetar esas extrañas leyes. Jamás lo podré disimular, luna vuela y hazme a mi volar. Estás tan lejos de mí que a veces pienso que nunca te encontré. Un mundo extraño, dormido, a punto siempre de estallar. Digo que volveré, primero debo aprender a caminar. Sin ti sobreviviré, muy lejos tu nombre me acompañará. Mi patria en mis zapatos, mis manos son mi ejército; nace luna fría, nace y hazme olvidar. Mírame, soy provisional; tú también y nadie te comprenderá. Quédate un minuto más; luna azul descansa y hazme descansar. Correré y gritaré si realmente queda algo que gritar. Lucharé y conquistaré si en verdad queda algo por conquistar. Hablar donde las palabras mueren; mis ojos llegan más allá; soñar, trabajo de dioses. Luna vuela y hazme a mí volar. Extrañas leyes en un mundo extraño, como a una niña de verdad te encontré llorando. Mi patria en mis zapatos, mis manos son mi ejército; nace luna fría, nace y hazme olvidar.

(ESCOLTA-LA)