Pàgines

dimecres, 19 d’agost del 2009

VIVA LA VIDA. Coldplay

Una petició de divendres passat. Sento no haver-la pogut penjar aleshores.

Avui (que començaré les vacances quan surti d’aquí) m’he llevat taral·lejant aquesta cançó que tot seguit et demanaré. Últimament l’hem estat sentint molt i segur que per a moltes persones ja anirà associada per sempre més a un gran esdeveniment, a una persona, o a un equip. Segur que hi ha qui ni sap, ni sabrà mai de qui és aquesta cançó, senzillament serà la cançó del Barça, la que en Guardiola posava al seus jugadors abans del partit.
Mirant de rescatar la cançó d’aquest context i analitzar-la per si mateixa, veig que té una d’aquelles melodies que primerament enganxen, després et fan anar creixent i, finalment et fan explosionar amb ganes de treure tot el bo i millor de tu mateix. Una cançó, i una melodia, insisteixo, per mi, que conté molt més del que aparentment sembla. Evidentment, com sempre, tot depèn del vidre amb que es miri. Si la pretenem senzilla, així la veurem, però si pretenem algo més podem arribar a trobar una atractiva provocació suau però progressiva, excitació moderada però finalment explosiva. Per mi és com una música ideal per a acompanyar-te en l’ambientació per arribar als millors dels orgasmes. Si, aquesta seria la meva definició.
Tinc tantes ganes de llegir-la mentre l’escolto

LLETRA
I used to rule the world. Seas would rise when I gave the word. Now in the morning, I sweep alone, sweep the streets I used to own I used to roll the dice, feel the fear in my enemy's eyes. Listen as the crowd would sing: "Now the old king is dead! Long live the king!" One minute I held the key, next the walls were closed on me. And I discovered that my castles stand upon pillars of salt and pillars of sand. I hear Jerusalem bells a ringing, Roman Cavalry choirs are singing. Be my mirror, my sword and shield, my missionaries in a foreign field. For some reason I can't explain Once you go there was never, never an honest word That was when I ruled the world.
It was the wicked and wild wind blew down the doors to let me in. Shattered windows and the sound of drums. People couldn't believe what I'd become. Revolutionaries wait for my head on a silver plate. Just a puppet on a lonely string. Oh, who would ever want to be king? I hear Jerusalem bells a ringing, Roman Cavalry choirs are singing. Be my mirror, my sword and shield, my missionaries in a foreign field. For some reason I can't explain I know Saint Peter won't call my name. Never an honest word. But that was when I ruled the world. I hear Jerusalem bells a ringing, Roman Cavalry choirs are singing. Be my mirror, my sword and shield, my missionaries in a foreign field. For some reason I can't explain I know Saint Peter won't call my name. Never an honest word. But that was when I ruled the world.

TRADUCCIÓ
Yo solía gobernar el mundo. Los mares se alzaban cuando yo lo ordenaba. Ahora, por las mañanas, barro en solitario, barro las calles que poseía. Yo solía tirar el dado, sentir el miedo en los ojos de mi enemigo. Escuchaba como la multitud cantaba: "Ahora el viejo rey está muerto, ¡larga vida al rey!". Un minuto yo tenía la llave, al siguiente las paredes se cerraban ante mí. Y descubrí que mis castillos se erguían sobre pilares de sal y de arena. Oigo las campanas de Jerusalén sonando, los coros de la Caballería Romana cantan. Sed mi espejo, mi espada y mi escudo, mis misioneros en tierra extraña. Por alguna razón que no puedo explicar, una vez que sabes que nunca hubo una palabra honesta. Así era cuando yo gobernaba el mundo.
Fue el malvado y salvaje viento que derribó las puertas para dejarme entrar. Ventanas destrozadas y el sonido de tambores. La gente no podía creer en lo que me convertí. Los revolucionarios esperan mi cabeza en bandeja de plata. Sólo una marioneta con un solitario hilo. Oh ¿Quien querría ser rey? Oigo las campanas de Jerusalén sonando, los coros de la Caballería Romana cantan. Sed mi espejo, mi espada y mi escudo, mis misioneros en tierra extraña. Por alguna razón que no puedo explicar sé que San Pedro no pronunciará mi nombre. Nunca una palabra honesta. Pero así era cuando yo gobernaba el mundo. Oigo las campanas de Jerusalén sonando, los coros de la Caballería Romana cantan. Sed mi espejo, mi espada y mi escudo, mis misioneros en tierra extraña. Por alguna razón que no puedo explicar sé que San Pedro no pronunciará mi nombre. Nunca una palabra honesta. Pero así era cuando yo gobernaba el mundo.

(ESCOLTA-LA)