MULL OF KYNTIRE. Wings

El divendres vaig dinar amb una amiga. Un cop vam acabar, vam decidir anar al Sorriso a prendre un cafè i després una Moritz al Michael Payne. Durant tota l’estona que vam estar junts vam parlar de temes intranscendents, cosa que està molt bé. Va ser agradable. Però cap a dos quarts de set ens vam haver d’acomiadar. Jo anava amb el temps just a una altra cita. Havia quedat a les set amb una veïna que m’havia demanat consell sobre alguns aspectes de la seva declaració de renda. Vaig agafar el metro i, ja se sap, ‘vísteme despació que tengo prisa’. Ens aturàvem una bona estona a cada estació.
Com a conseqüència d’això, vaig arribar un quart tard. Em vaig disculpar per la meva impuntualitat. Ella es va mostrar comprensiva, em va dir que no em preocupés, que no tenia cap mena de pressa. Els seus dubtes fiscals eren bastant trivials i senzills de contestar, de manera que en poc més de mitja hora vaig ventilar la qüestió. La meva veïna es va mostrar satisfeta amb les meves explicacions. Va dir-me que, si tenia temps, em convidava a un tallat. Jo li vaig contestar que em sabia molt greu però que havia de marxar, que potser un altre dia. Ella va assentir. Ens vam acomiadar.
Vaig enfilar el camí cap al Santana on, com cada divendres, havia quedat amb els col·legues. Quan vaig arribar ja hi havia uns quants asseguts i fent unes cerveses. Vam estar parlant molt animadament de les coses que ens havien passat durant la setmana. Així que transcorria el temps alguns anaven marxant. Cap a quarts d’onze només quedàvem quatre: Amo, Porta, Watu i jo. Vam decidir anar a menjar un entrepà al Fimon’s. Ens vam aixecar i vam dir-li adéu al Manolo i companyia.
El camí cap al Fimon's es curt: cinc minuts mal comptats. Abans d'entrar vam caure en què fa unes setmanes que no veiem al Fede. Li haurem de preguntar al Manolo, el seu germà, la propera vegada que passem pel Santana. Encara no ens havíem assegut que ja teníem unes olives i unes ‘Coromines’ parades a la taula. I quantre mitjanes ‘Estrella’ en camí. Els quatre vam demanar el mateix entrepà: un de tonyina complet. Durant l’àpat van sortir les vacances com a tema de conversa. Cap de nosaltres no teníem cap pla especial llevat del Porta, que farà una ruta per les terres d’Escòcia. I, com que ell sempre m’està dient que li dediqui una cançó del dia, no vaig trobar una més adequada que aquesta. Però que sàpigues, amic, que per a la següent hauràs de ser tu el qui escriguis unes ratlles al respecte, d’acord?

LLETRA
Mull of kintyre, Oh mist rolling in from the sea. My desire is always to be here. Oh mull of kintyre. Far have I traveled and much have I seen: dark distant mountains with valleys of green. Past painted deserts the sunsets on fire as he carries me home to the mull of kintyre. Mull of kintyre, Oh mist rolling in from the sea. My desire is always to be here. Oh mull of kintyre. Sweep through the heather like deer in the glen carry me back to the days I knew then. Nights when we sang like a heavenly choir of the life and the time of the mull of kintyre. Mull of kintyre, Oh mist rolling in from the sea. My desire is always to be here. Oh mull of kintyre. Smiles in the sunshine and tears in the rain still take me back to where my memories remain. Flickering embers growing higher and higher as they carry me back to the mull of kintyre. Mull of kintyre, Oh mist rolling in from the sea. My desire is always to be here. Oh mull of kintyre.

TRADUCCIÓ
Mull of Kyntire. Oh boira sublim que arriba des del mar. El meu desig és estar sempre aquí. Oh Mull of Kyntire. Per molt que hagi viatjat i per molt que hagi vist, des de llunyanes muntanyes fosques amb valls verdes, deserts del passat pintats, el crepuscle de foc em porten a la meva llar, el Mull of Kyntire. Mull of Kyntire. Oh boira sublim que arriba des del mar. El meu desig és estar sempre aquí. Oh Mull of Kyntire. Es propaga el bruc com el cérvol per la canyada. Em porten novament als dies que vaig conèixer aleshores. Les nits quan cantàvem com un cor celestial, de la vida i els temps de el Mull of Kyntire. Mull of Kyntire. Oh boira sublim que arriba des del mar. El meu desig és estar sempre aquí. Oh Mull of Kyntire. Somriures a la llum del sol i llàgrimes en la pluja, encara em traslladen allà on romanen els meus records. Resplendent brases que creixen més i més altes, que em porten de tornada al Mull of Kyntire. Mull of Kyntire. Oh boira sublim que arriba des del mar. El meu desig és estar sempre aquí. Oh Mull of Kyntire.

(ESCOLTA-LA)