RUMORES. Orquesta Billo´s Caracas Boys con Memo Morales.

UNA PETICIÓ

El otro día, después de no convencer a nadie tras una discusión con unos amigos. Me di cuenta que mi postura estaba basada en datos que expuse como verdades. A la mañana siguiente, al acabar de ver el informativo y leer varios periódicos. Comprendí que padecía, lamentablemente, un mal totalmente extendido en la sociedad actual. Los rumores, rumores que en vez de combatir con pausa y criterio, utilizaba según mi coveniencia. A continuación, para mostrar mi dejadez, expondré algunos rumores que me he creído en los últimos años:

1. A Ana Obregón le estallan las tetas durante un vuelo en un avión.
2. El hombre no ha llegado a la Luna.
3. Alejandro Sanz ingresado de urgencias con un desgarro anal.
4. Eva Amaral es hija de Karmele Marchante.
5. La Oreja de Van Gogh financia a ETA.
6. Anne Igartiburu fue prostituta (o hermafrodita).
7. Mónica Naranjo es transexual.
8. Rod Stewart dona medio litro de semen...después de haberlo ingerido.
9. Jesús Janeiro leyó Guerra y Paz en tan sólo dos días.
10. Ricky Rubio nunca ha sido de la Penya.

Para terminar, nada mejor que esta canción.

LETRA
Ya yo estoy cansado, ya yo estoy hastiado de tantos rumores. Rumores que van, rumores que vienen cada vez peores. Dicen que soy hippy, que soy sinvergüenza los tantos rumores, pero no tienen nada de verdad. Son simples rumores. Si voy por las calles algunos me miran, yo sé porque miran. Que llevan por dentro la mente en veneno de tantas mentiras. Por eso te digo que ya estoy cansado, que ya estoy hastiado. Rumores que son en realidad. Ay! Pura mentiras. Me gusta el whisky, me gusta el tabaco y las buenas mujeres. Me gusta la farra junto a mi guitarra, pero con mujeres. No soy un maleante, no soy traficante, soy un estudiante. Y también cantante y además soy un buen amante. Yo vivo tranquilo porque ese es mi estilo. No hago mal a nadie. Pero cierta gente me mira de reojo con cara de alcaide. A veces me digo: debe ser envidía de algunos señores que no tienen suerte como yo, en cuestión de amores. Ay! Yo no comprendo como tanta gente vive de rumores. Tampoco me explico que algunos salvajes los llaman señores. Ellos dicen siempre que soy un perdido, que no soy derecho. Es que tienen envidía pero yo, llevo pelo en pecho. Me gusta el whisky, me gusta el tabaco y las buenas mujeres. Me gusta la farra junto a mi guitarra, pero con mujeres. No soy un maleante, no soy traficante, soy un estudiante. Y también cantante y además soy un buen amante.

(ESCOLTA-LA)

JESSICA. Adam Green

Jessica Simpson, nació en Abilene, Texas, y creció en Richardson, un suburbio de Dallas. Empezó a cantar en el coro de la iglesia a los doce años, e hizo un audición para entrar en The Mickey Mouse House Club (programa donde también actuaron: Britney Spears y Christina Aguilera), pero no fue seleccionada. Más tarde asistió a un campamento de la Iglesia y cantó la canción Amazing Grace, para uno de los oradores presentes que iba a formar una discográfica independiente.
Un año después firmó un contrato con una productora de música gospel después de ser escuchada por uno de sus cazatalentos. Durante tres años preparó su primer álbum, pero la discográfica se fue a la quiebra y su sueño de grabar un disco se esfumó.
A pesar de las dificultades, la abuela de Jessica decidió financiar la grabación de una maqueta, que la propia cantante fue promocionando, hasta que llegó una copia del álbum a manos de Tommy Mottola, de la Columbia Records, quien decidió darle una oportunidad.
En agosto de 2005, apareció por primera vez en el cine, interpretando a Daisy Duke en la película The Dukes of Hazzard. La película fue número 1 en la taquilla de fin de semana de su apertura, a pesar de que había poca o ninguna competencia (la única otra nueva película de apertura que fue un fin de semana bajo presupuesto cine independiente). La película finalmente recogió 110,5 millones de dólares en todo el mundo. Simpson es conocida por versionar "These Boots Are Made for Walkin'", un tema de 1966 de Nancy Sinatra (Wikipedia).


LLETRA
Jessica Simpson, where has your love gone, it’s not in your music, no. You need a vacation, to wake up the cavemen and take them to Mexico. Jessica, Jessica Simpson, you've got it all wrong. Your fraudulent smile, the way that you faked it the day that you died.
My body's in shambles encrusted with brambles that sharpen the air I breathe. What's on the menu, Jessica can you, take down my order please. Jessica, Jessica Simpson, you've got it all wrong. Your fraudulent smile, the way that you faked it the day that you died.
Tomorrow get's closer, a purple bulldozer is calling you on the phone. Your love life precedes you; your son-in-law feeds you, injections of cortisone. Jessica, Jessica Simpson, you've got it all wrong. Your fraudulent smile, the way that you faked it the day that you died.
Jessica Simpson where has your love gone, it’s not in your music, so where has it gone? then, Jessica...

TRADUCCIÓ
Jessica Simpson, adónde ha ido tu amor, no está tu música, no. Necesitas unas vacaciones para despertar a los hombres de las cavernas y llevártelos a México. Jessica, Jessica Simpson, todo lo tienes mal. Tu sonrisa fraudulenta, la forma en que fingiste el día en que morías.
Mi cuerpo está hecho un desastre, incrustado de zarzas que agudizan el aire que respiro. Qué hay de menú, Jessica puedes tomar nota de lo que quiero? Jessica, Jessica Simpson, todo lo tienes mal. Tu sonrisa fraudulenta, la forma en que fingiste el día en que morías.
El mañana está más cerca, un bulldozer púrpura te llama por teléfono. Tu vida amorosa te precede, tu yerno te proporciona inyecciones de cortisona. Jessica, Jessica Simpson, todo lo tienes mal. Tu sonrisa fraudulenta, la forma en que fingiste el día en que morías.
Jessica Simpson, adónde ha ido tu amor, no está tu música, no, así que adónde ha ido? Entonces, Jessica

(ESCOLTA-LA)

VELES E VENTS. Raimon

Aquesta cançó, basada en un poema d’Ausiàs March, poeta valencià del segle XV, sens dubte el més important en llengua catalana de l'època medieval. Malgrat escriure tots els seus versos en valencià, March va estendre la seva influència a poetes coetanis, i fins i tot posteriors, de tota la península ibèrica. El poema explica la història d’un viatge des d’ Itàlia a València en busca de l’estimada. L’autor l’estima però no sap si el seu amor és correspost. En aquest periple corre grans perills i demanarà ajuda als vents per a arribar a terra. Els motius secundaris són elements com el mar, els peixos, la mort, la por... (alguns d’ells es tracten en estrofes no incloses aquí) i ell mateix. Aquests temes serveixen per a donar-li força al poema ja que la mar dóna un punt d'intensificació important així com la conversació que manté amb ell mateix debatent-se amb l'amor, la fortuna... L’estructura temàtica es pot considerar lineal ja que parla de diferents temes en diferents estrofes i té sentit si se n’elimina alguna. Encara que té relació entre les estrofes com en les estructures il·latives. L’efecte és anticlimàtic ja que el títol s’expressa en la primera estrofa i després no es torna a mencionar. La veu està en 1a persona perquè parla d’ell mateix, de la seva història, amb emocions negatives i un esperit de victòria que fa contrast. El dinamisme és negatiu ja que la seva història és trista. Ho expressa amb els seus substantius i adjectius. La tonalitat sentimental és d’incertesa i por, l’autor es veu lluitant contra el mar, amb les adversitats que s’està trobant pel camí, per acabar finalment amb la seva estimada i té por de trobar-se sol a la fi del camí.

LLETRA
Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d'ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn. Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn. Grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar, on són nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran. Amor de vós jo en sent més que no en sé, de què la part pitjor me'n romandrà; e de vós sap lo qui sens vós està. A joc de daus vos acompararé.
Jo tem la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és anul·lat: mas jo no creu que mon voler sobrat pusca esser per tal departiment. Jo sóc gelós de vostre escàs voler, que, jo morint, no meta mi en oblit. Sol est pensar me tol del món delit, car nós vivint, no creu se pusca fer: aprés ma mort, d'amar perdau poder, e sia tost en ira convertit. E, jo forçat d'aquest món ser eixit, tot lo meu mal serà vós no ver. Amor, de vós jo en sent més que no en sé, de què la part pitjor me'n romandrà, e de vós sap lo qui sens vós està: A joc de daus vos acompararé.

TRADUCCIÓ
Velas y vientos cumplan mi deseo, harán caminos por la mar dudosos. Contra el Mistral y el Poniente veo, Levante y el Xaloque muy furiosos, con Griego y Tramontana, que bien creo le ayudarán con ruegos amorosos, porque estos cinco soplen de manera, que vuelva yo do siempre estar quisiera. El mar hirviendo, como el agua al fuego, y su color veréis andar mudado, traerá cualquiera cosa sin sosiego, que sobre sí hallare, estando airado; los peces todos juntos irán luego lugar buscando oculto y encerrado, huyendo al mar que los crió y sustenta, en tierra saltarán sin otra cuenta. Amor, siento de vos más de lo que de vos sé, y en mí perdurará la peor parte de lo que siento; de vos sabe aquel quien sin vos está. Al juego de dados os compararé.

La muerte temo por no verme ausente, porque el amor por ella es anulado, y no se partirá, ni se consiente, que partir pueda de este amor sobrado; mas vuestro poco amor me mata, y siente el mío, que en morir seré olvidado: sólo este pensamiento me cautiva, mas no creo que será, si vos sois viva. En yo muriendo no ha de amar ninguno, y amor se queda en ira convertido, mas cuando morir quiera ¡qué importuno será el dolor de ausencia y cuán crecido! Amor, siento de vos más de lo que de vos sé, y en mí perdurará la peor parte de lo que siento; de vos sabe aquel quien sin vos está. Al juego de dados os compararé.

(ESCOLTA-LA)

MULL OF KYNTIRE. Wings

El divendres vaig dinar amb una amiga. Un cop vam acabar, vam decidir anar al Sorriso a prendre un cafè i després una Moritz al Michael Payne. Durant tota l’estona que vam estar junts vam parlar de temes intranscendents, cosa que està molt bé. Va ser agradable. Però cap a dos quarts de set ens vam haver d’acomiadar. Jo anava amb el temps just a una altra cita. Havia quedat a les set amb una veïna que m’havia demanat consell sobre alguns aspectes de la seva declaració de renda. Vaig agafar el metro i, ja se sap, ‘vísteme despació que tengo prisa’. Ens aturàvem una bona estona a cada estació.
Com a conseqüència d’això, vaig arribar un quart tard. Em vaig disculpar per la meva impuntualitat. Ella es va mostrar comprensiva, em va dir que no em preocupés, que no tenia cap mena de pressa. Els seus dubtes fiscals eren bastant trivials i senzills de contestar, de manera que en poc més de mitja hora vaig ventilar la qüestió. La meva veïna es va mostrar satisfeta amb les meves explicacions. Va dir-me que, si tenia temps, em convidava a un tallat. Jo li vaig contestar que em sabia molt greu però que havia de marxar, que potser un altre dia. Ella va assentir. Ens vam acomiadar.
Vaig enfilar el camí cap al Santana on, com cada divendres, havia quedat amb els col·legues. Quan vaig arribar ja hi havia uns quants asseguts i fent unes cerveses. Vam estar parlant molt animadament de les coses que ens havien passat durant la setmana. Així que transcorria el temps alguns anaven marxant. Cap a quarts d’onze només quedàvem quatre: Amo, Porta, Watu i jo. Vam decidir anar a menjar un entrepà al Fimon’s. Ens vam aixecar i vam dir-li adéu al Manolo i companyia.
El camí cap al Fimon's es curt: cinc minuts mal comptats. Abans d'entrar vam caure en què fa unes setmanes que no veiem al Fede. Li haurem de preguntar al Manolo, el seu germà, la propera vegada que passem pel Santana. Encara no ens havíem assegut que ja teníem unes olives i unes ‘Coromines’ parades a la taula. I quantre mitjanes ‘Estrella’ en camí. Els quatre vam demanar el mateix entrepà: un de tonyina complet. Durant l’àpat van sortir les vacances com a tema de conversa. Cap de nosaltres no teníem cap pla especial llevat del Porta, que farà una ruta per les terres d’Escòcia. I, com que ell sempre m’està dient que li dediqui una cançó del dia, no vaig trobar una més adequada que aquesta. Però que sàpigues, amic, que per a la següent hauràs de ser tu el qui escriguis unes ratlles al respecte, d’acord?

LLETRA
Mull of kintyre, Oh mist rolling in from the sea. My desire is always to be here. Oh mull of kintyre. Far have I traveled and much have I seen: dark distant mountains with valleys of green. Past painted deserts the sunsets on fire as he carries me home to the mull of kintyre. Mull of kintyre, Oh mist rolling in from the sea. My desire is always to be here. Oh mull of kintyre. Sweep through the heather like deer in the glen carry me back to the days I knew then. Nights when we sang like a heavenly choir of the life and the time of the mull of kintyre. Mull of kintyre, Oh mist rolling in from the sea. My desire is always to be here. Oh mull of kintyre. Smiles in the sunshine and tears in the rain still take me back to where my memories remain. Flickering embers growing higher and higher as they carry me back to the mull of kintyre. Mull of kintyre, Oh mist rolling in from the sea. My desire is always to be here. Oh mull of kintyre.

TRADUCCIÓ
Mull of Kyntire. Oh boira sublim que arriba des del mar. El meu desig és estar sempre aquí. Oh Mull of Kyntire. Per molt que hagi viatjat i per molt que hagi vist, des de llunyanes muntanyes fosques amb valls verdes, deserts del passat pintats, el crepuscle de foc em porten a la meva llar, el Mull of Kyntire. Mull of Kyntire. Oh boira sublim que arriba des del mar. El meu desig és estar sempre aquí. Oh Mull of Kyntire. Es propaga el bruc com el cérvol per la canyada. Em porten novament als dies que vaig conèixer aleshores. Les nits quan cantàvem com un cor celestial, de la vida i els temps de el Mull of Kyntire. Mull of Kyntire. Oh boira sublim que arriba des del mar. El meu desig és estar sempre aquí. Oh Mull of Kyntire. Somriures a la llum del sol i llàgrimes en la pluja, encara em traslladen allà on romanen els meus records. Resplendent brases que creixen més i més altes, que em porten de tornada al Mull of Kyntire. Mull of Kyntire. Oh boira sublim que arriba des del mar. El meu desig és estar sempre aquí. Oh Mull of Kyntire.

(ESCOLTA-LA)

FOUR SEASONS IN ONE DAY. Crowded House

Aquesta cançó sempre em transporta a certa nit d’estiu que vaig passar en mig de les Rocky Mountains, als EUA, dins d’una tenda de campanya sota la tempesta més formidablement sorollosa que he viscut. Tota una col·lecció de pirotècnia meteorològica tan enorme que feia empetitir qualsevol ésser viu. Llamps, trons, centelles, enormes gotes d’aigua que amenaçaven amb enfonsar el sostre que ens aixoplugava. Així que no negaré que aquella nit vaig passar una mica de por.
A l’endemà vaig despertar-me d’hora. No em podia aguantar d’anar al bany. Però quan vaig sortir del sac de dormir vaig sentir un fred gèlid. Més tard vaig assabentar-me per la ràdio que havíem arribat a una temperatura mínima d’un grau negatiu, una autèntica curiositat tenint en compte que era el mes d’agost. El cas és que abans de sortir de la tenda vaig obrir la cremallera i vaig fer una ullada. Esperava trobar-me tota la gespa xopa. En lloc d’això vaig comprovar que el terra estava completament blanc, ple de gebre i que una espessa boira flotava per tot arreu. Em vaig posar tota la roba d’abric que tenia i vaig sortir a l’exterior encara que no em vaig dirigir al lavabo ja que estava massa lluny. Uns matolls que em quedaven més a prop em faríem el mateix servei. Mentre m’alleujava em vaig adonar que no se sentia cap soroll. Em va fascinar aquella mena d’atmosfera fantasmagòrica que m’envoltava. Hi regnava un silenci prou elocuent. Tot un espectacle mut.
Però vet aquí que, al cap d’una estona, el sol va començar a escalfar, això sí, molt a poc a poc. Uns primers tímids raigs es van filtrar a través de la boira. A mesura que guanyaven en intensitat la humitat de l’ambient s’esvaïa i el gebre sobre l'herba es desfeia amb lentitud. I cap al migdia, no només no quedaven pràcticament senyals de la pluja de la nit anterior sinó que, a més a més, va sorgir un dels dies més radiants que mai he vist. Es veu que aquests fenòmens són molt freqüents per aquella zona i en aquella època de l’any. I la gent que viu per tota regió assegura sense dubtar-ho: “aquí pots tenir en qualsevol moment les quatre estacions en un mateix dia”.

LLETRA
Four seasons in one day, lying in the depths of your imagination. Worlds above and worlds below, the sun shines on the black clouds, hanging over the domain. Even when you're feeling warm, the temperature could drop away like four seasons in one day. Smiling as the shit comes down. You can tell a man from what he has to say. Everything gets turned around and I will risk my neck again. You can take me where you will: up the creek and through the mill. Like all the things you can't explain, four seasons in one day. Blood dries up like rain, like rain, fills my cup like four seasons in one day. It doesn't pay to make predictions. Sleeping on an unmade bed, finding out wherever there is comfort there is pain. Only one step away, like four seasons in one day.

TRADUCCIÓ
Les quatre estacions en un dia, descansar en el més profund de la teva imaginació. Móns a dalt i móns a baix, el sol brilla als núvols foscos, sobre els seus dominis. Inclús quan et sents càlid, la temperatura podria davallar com les quatre estacions en un dia. Somriure mentre s’acosta la porqueria. Pots dir-li a un home el que ha de dir. Tot dóna voltes i arriscaré el meu coll un altre cop. Pots portar-me allà on vulguis: del rierol al molí. Totes les coses que no pots explicar, les quatre estacions en un dia. La sang vessa com la pluja, com la pluja, omple la meva copa, com les quatre estacions en un dia. No es paga per fer prediccions. Dormint en un llit sense fer, esbrinant on és la comoditat, hi ha dolor. Només un pas més, com les quatre estacions en un dia. La sang vessa com la pluja, com la pluja, omple la meva copa, com les quatre estacions en un dia.

(ESCOLTA-LA)

PIECE BY PIECE. Katie Melua

Aprofito un correu electrònic que he rebut i, com si fos una petició,...

Ahir se’t va fer de nit. A mi ahir el dia se’m va tornar nit, en un moment donat. Un cúmul de despropòsits van fer amagar-se el sol i una boira ho va omplir tot. Per un moment un gros gegant es va fer fort davant meu i es va endur les poques forces acumulades darrerament. Però vaig guanyar. I avui el sol ha volgut tornar a sortir. Katie Melua té una veu impressionant, suau, dolça, forta, exigent, mmmmmmmmm... com m’agrada que m’entristeixin les seves cançons! Actua al Festival de Peralada. Aix, si jo pogués demanar un desig ben alt!

LLETRA
First of all must go your scent upon my pillow. And then I'll say goodbye to your whispers in my dreams. And then our lips will part in my mind and in my heart, cos your kiss went deeper than my skin. Piece by piece is how I'll let go of you. Kiss by kiss will leave my mind one at a time. One at a time. First of all must fly, my dreams of you and I, there's no point of holding on to those. And then our ties will break, for your and my own sake. Just remember, this is what you chose. Piece by piece is how I'll let go of you. Kiss by kiss will leave my mind one at a time. One at a time. I'll shed like skin, our memories of lazy days, and fade away the shadow of your face. Piece by piece is how I'll let go of you. Kiss by kiss, will leave my mind one at a time. One at a time, one at a time, one at a time

TRADUCCIÓ
Primer de tot cal que marxi del meu coixí la teva olor. Serà llavors que sabré dir adéu al que em murmuraves en somnis. I els nostres llavis podran partir del meu cap i del meu cor... perquè, sí, els teus petons van anar massa endins de la meva pell. De mica en mica, és com em permetré abandonar-te. Petó a petó, sortiràs del meu cap, d’una vegada. D’una vegada per totes. Però, primer, cal que s’envoli el que ens agradava somiar. Ja no té sentit agafar-s’hi. I serà llavors que els llaços que ens lliguen s’hauran trencat. Recorda que és el que vas triar. De mica en mica, és com em permetré abandonar-te. Petó a petó, sortiràs del meu cap, d’una vegada. D’una vegada per sempre més. Mudaré com una pell el record dels nostres dies mandrosos, i esborraré l’ombra que ara et veig a la cara. De mica en mica, és com et diré adéu. A cada petó, sortiràs del meu cap, d’una vegada. D’una vegada, i per sempre més, per sempre més, per sempre més.

(ESCOLTA-LA)