Pàgines

dimecres, 1 d’abril del 2009

SOMETHIN' STUPID. Robbie Williams & Nicole Kidman

Avui fa una setmana que em vaig enamorar. A continuació, us presento de qui es tracta. He triat dues ressenyes de premsa perquè conegueu millor aquesta noia

NACE UNA ESTRELLA EN LA IZQUIERDA ITALIANA

Habla claro y sin retórica. Comienza a soltar verdades entre sonrisas, con la voz suave y el índice levantado. Enseguida, en la platea se deshacen los corrillos y surge el entusiasmo. Su cara redonda de niña, coleta y flequillo, engaña. Tiene 38 años, es abogada, se llama Debora Serracchiani y es secretaria del Partido Demócrata (PD) en Udine (noreste de Italia). Y en apenas dos días se ha convertido en la nueva esperanza de una oposición que busca desesperadamente una voz nueva y unitaria.

Algunos optimistas dicen que será la Obama del centro-izquierda italiano. Como hizo en 2004 el actual presidente de Estados Unidos en la convención del Partido Demócrata, ella ha saltado a la fama con un discurso impactante y conmovedor. Duró sólo 13 minutos, pero fue el más aplaudido en la Asamblea Nacional de los Círculos del Partido Demócrata, reunión de las bases y dirigentes locales.

(...) Según avanzaba, cada frase era aclamada con aplausos y gritos de "¡brava!". "Tenemos que superar protagonismos y personalismos, inventar una línea política nueva, dar paso a una nueva generación, no sólo de edad, sino de mentalidad".

Criticó la división ante el debate sobre el testamento biológico, la búsqueda desenfrenada de visibilidad mediática, la lejanía de los dirigentes respecto a los problemas de los ciudadanos. Y mirando al secretario nacional, Dario Franceschini, le espetó: "No lo tienes fácil, porque no eres una cara nueva. Pero tienes que dar una nueva credibilidad, y lo estás haciendo".

Para acabar, dejó su idea de país: "No nos reconocemos en un país que deja la seguridad en manos de sheriffs despolitizados; que piensa que los inmigrantes son criminales; que no invierte en la escuela, universidad e investigación, que cree que la crisis se arregla por tomarla más alegremente, que invita a los médicos a denunciar a sus pacientes, que no cobra impuestos a los más ricos porque son pocos". (El País, 25.03.2009).

LA RIVELAZIONE DEL WEB DEBORA SERRACCHIANI

E questa da dove esce?». Quando Franceschini si gira verso il fido Alberto Losacco è ormai troppo tardi, Debora Serracchiani è un fiume in piena. Tant’è che anche il segretario smette di mangiare e comincia a battere le mani.

Roma, sabato 21 marzo, assemblea dei circoli del Pd. Tremila delegati del tanto citato, e poco ascoltato, «territorio». Debora è la segretaria dei circoli di Udine («la città dell’Udinese e della Snaidero, e la città che ha accolto Eluana Englaro», puntualizza subito lei), 38 anni, avvocato del lavoro. Non è friulana, essendo nata e vissuta a Roma fino ai 24 anni; si è trasferita in Friuli per seguire il compagno e lì ha cominciato a fare pratica legale. Ma niente politica fino al 2006. Quando per la prima volta prende la tessera dei Ds.

Ricorda vagamente Audrey Tautou, ed è probabilmente proprio grazie a quel visino alla «Amélie» che passa per innocua. Quando inizia a parlare nessuno la ascolta, Franceschini com’è detto, mangia. Lei chiede silenzio e parte con un discorso che se non le ha cambiato la vita politica prossima futura, l’ha fatta diventare una star del web.

“I aquesta d’on surt?” Quan (Dario) Franceschini es gira cap al seu home de confiança, Alberto Losacco, ja és massa tard, Debora Serracchiani és un riu crescut. Tant és així que també el secretari deixa de menjar i comença a aplaudir.

Traducció: Roma, dissabte, 21 de març, assemblea dels cercles del Pd (Partit Democràtic). Tres mil delegats del tan citat, i poc escoltat “territori”. Debora és la secretaria dels cercles d’Udine (“la ciutat de l’Udinese i del Snaidero, és la ciutat que ha acceptat Eluana Englaro”, puntualitza ràpid ella), 38 anys, advocada laboral. No és del Friuli. Havent nascut i viscut a Roma fins als 24 anys, es trasllada al Friuli per seguir el seu company i allà va començar a fer la pràctica legal. Però res de política fins al 2006. Quan per primera vegada pren el carnet del Ds (Democrazia Socialista).

Recorda vagament Audrey Tautou, i és probablement gràcies a aquella carona a (la pel·licula) “Amelie” que passa per inofensiva. Quan comença a parlar ningú no l’escolta, Francheschini, com deia, menja. Ella demana silenci i inicia amb un discurs que si no li canviat la vida política present i futura, l’ha feta esdevenir una estrella de la xarxa (01.04.2009 La Stampa).

A Itàlia fa 10 dies que no es parla d'un altra cosa. Jo os ho juro, que només veure-la i escoltar-la com parla i el que diu, us captivarà. De fet jo fa una setmana que estic enamorat d’ella.

LLETRA
I know I stand in line, until you think you have the time to spend an evening with me. And if we go someplace to dance, I know that there's a chance you won't be leaving with me. And afterwards we drop into a quiet little place and have a drink or two. And then I go and spoil it all, by saying something stupid like: "I love you". I can see it in your eyes, that you despise the same old lies you heard the night before and though it's just a line to you, for me it's true It never seemed so right before.

I practice every day to find some clever lines to say, to make the meaning come through, but then I think I'll wait until the evening gets late and I'm alone with you. The time is right your perfume fills my head, the stars get red and oh the night's so blue. And then I go and spoil it all, by saying something stupid like: "I love you" ("I love you, I love you,...")