A MATTER OF TRUST. Billy Joel

Em vaig despertar amb molta calor i xop per la suor. Devien ser les 4 de la matinada. El meu cervell orbitava fora del meu cap. Em vaig aixecar del llit i vaig dirigir-me a la nevera. Em moria per un glop d’aigua ben fresca. Vaig veure dos gots i em vaig sentir millor.
Vaig tornar cap al llit. Em vaig estirar. Però, com m’acostuma a passar, aleshores ja m’havia desvetllat i sabia que em costaria tornar a dormir. Així que vaig buscar la ràdio i els auriculars amb la idea de trobar alguna altra emissora destacable que m’ajudes a conciliar la son. A les palpentes, intentava trobar l’aparell entre els llençols però no el vaig trobar sinó a terra.
Quan em disposava a connectar-la vaig escoltar sorolls que provenien del replà de l’escala i, a continuació, passes que s’aturaven a la porta. No esperava al senyor Fòscolo fins al diumenge a la tarda. No obstant això, no podia ser una altra persona llevat que algú s’hagués equivocat de pis. Van haver-hi alguns intents fallits per obrir; claus que queien. Vaig estar a punt d’anar a veure de qui es tractava. Vaig incorporar-me un cop més i aleshores vaig poder sentir com la porta s’obria. Se sentien veus i el riure de dos individus. Un d’ells, inequívocament, era el senyor Fòscolo: l’inconfusible to de la seva veu el delatava. Des de la porta entreoberta de la meva habitació vaig poder constatar que l’altra persona era una dona d’edat indeterminada. I és m’era impossible, en aquell moment, concretar aquest aspecte ja que l’única llum que il·luminava el pis era una claror molt tènue que es filtrava a través de les finestres.
La parella es va dirigir al dormitori del senyor Fòscolo i un cop a dins van tancar la porta, cosa que no em va impedir sentir tot un repertori de riures, gemecs i crits que provenien d’aquella estància. “Quin festival”, vaig pensar “Aquesta si que la tenia ben amagada”. I com que no hi tenia cap interès en els detalls de la vida sexual del senyor Fòscolo, vaig connectar la radio, vaig posar-me els auriculars i vaig tancar els ulls amb l’esperança de dormir-me al més aviat possible. Afortunadament, va ser així.
Vaig tornar a obrir els ulls. Vaig mirar el rellotge: dos quarts de nou. Em vaig incorporar amb un bot tot resolt de posar-me en acció. Sentia una buidor a l’estómac de com si portés una setmana en dejú i un lleuger maldecap que va desaparèixer després de passar per la dutxa. A continuació, em vaig vestir amb la idea de sortir al carrer i esmorzar. Vaig agafar ‘Las ilusiones perdidas’ i em vaig dirigir a la porta. No se sentia cap soroll al pis. No hi havia rastre de la festa que s’havien corregut el senyor Fòscolo i la seva acompanyant.
Un cop a fora, vaig caminar en direcció al ‘Parc della Montagnola’. Em va cridar l’atenció el nom d’una cafeteria que feia cantonada: Dolce Svegliare. Hi vaig entrar. A dins no hi havia més que una dependenta. Era una noia jove. Més o menys devia tenir els mateixos anys que jo, si de cas un parell més, cabells castanys no gaire llargs recollits en dues trenes poc elaborades, ulls marrons, un somriure encantador i un nas petit que acabava d’adobar un rostre amb una gràcia singular. I, tot i que no es podia dir que fos una preciositat de conformitat amb als cànons habituals, a mi, des d’un primer moment em va resultar força atractiva.
Vaig demanar un cafè amb llet i un bon tros d’un pastís casolà de xocolata que tenia un aspecte immillorable. Tenia tot el local per a mi, així que vaig triar una taula propera a la barra on hi havia un diari del dia. Mentre esperava que em servís la consumició vaig fullejar-lo.
De fons es podia sentir música en un to exquisidament suau. No recordo el tema que s’escoltava aleshores. Però el que mai oblidaré és la cançó que va començar a sonar un cop acabada l'anterior ja que és una de les favorites del meu germà: un, dos; un, dos, tres, quatre. I, en aquell moment, la noia de la cafeteria es va dirigir a la ràdio de la qual provenien els sons i va pujar-ne un xic el volum.

LLETRA

Some love is just a lie of the heart. The cold remains of what began with a passionate start and they may not want it to end, but it will, it's just a question of when. I've lived long enough to have learned. The closer you get to the fire the more you get burned but that won't happen to us, 'cause it's always been a matter of trust. I know you're an emotional girl. It took a lot for you to not lose your faith in this world. I can't offer you proof, but you're gonna face a moment of truth. It's hard when you're always afraid. You just recover when another belief is betrayed, so break my heart if you must. It's a matter of trust. You can't go the distance with too much resistance. I know you have doubts but for God's sake don't shut me out. This time you've got nothing to lose. You can take it, you can leave it, whatever you choose. I won't hold back anything and I'll walk away a fool or a king. Some love is just a lie of the mind, it's make believe until it's only a matter of time and some might have learned to adjust but then it never was a matter of trust. I'm sure you're aware love, we've both had our share of believing too long when the whole situation was wrong. Some love is just a lie of the soul, a constant battle for the ultimate state of control. After you've heard lie upon lie, there can hardly be a question of why. Some love is just a lie of the heart. The cold remains of what began with a passionate start but that can't happen to us, 'cause it's always been a matter of trust. It's a matter of trust. It's always been a matter of trust. It's a matter of trust.

TRADUCCIÓ
Algunos amores no son más que un engaño del corazón, los fríos restos de un apasionado inicio. Y, puede que no quieran poner fin, pero termina. Es sólo una cuestión de cuándo. He vivido el tiempo suficiente para haber aprendido que cuanto más te acercas al fuego más te quemarás. Pero eso no nos va a pasar a nosotros, porque siempre ha sido una cuestión de confianza. Sé que eres una chica emocional. Te costó mucho trabajo no perder la fe en este mundo. No puedo ofrecerte la prueba pero vas a afrontar el momento de la verdad. Es difícil cuando estás siempre asustado. Sólo te recuperas cuando otra creencia te es traicionada. Por lo tanto, rompe mi corazón, es que has de hacerlo. Es una cuestión de confianza. No se puede cubrir la distancia con demasiada resistencia. Sé que tienes dudas pero, por el amor de Dios no me dejes fuera. Esta vez no tienes nada que perder. Puedes tomarlo o dejarlo. Independientemente de lo que elijas, no le pondré freno a nada y me iré como un tonto o un rey. Algunos amores no son más que un engaño de la mente. Te hacen creer hasta que sólo sea una cuestión de tiempo. Y algunos, tal vez, habrían aprendido a adaptarse, pero entonces nunca fue una cuestión de confianza. Estoy seguro de que eres consciente, amor. Ambos tenemos nuestra parte al creer demasiado tiempo cuando la situación estaba mal. Algunos amores no son más que un engaño del alma, una batalla constante por el estado final del control. Después que hayas escuchado mentiras sobre mentiras difícilmente pueda plantearse un por qué. Algunos amores no son más que un engaño del corazón, los fríos restos de un apasionado inicio. Y, puede que no quieran poner fin, pero termina. Es sólo una cuestión de cuándo. He vivido el tiempo suficiente para haber aprendido que cuanto más te acercas al fuego más te quemarás. Pero eso no nos va a pasar a nosotros, porque siempre ha sido una cuestión de confianza. Una cuestión de confianza. Siempre ha sido una cuestión de confianza. Es una cuestión de confianza.

(ESCOLTA-LA)