ATHLETIC CLUB DE BILBAO

Bon any. On the road, again. Després de més de quinze dies tornem a proposar nous relats i noves cançons. I com que veig que hi ha hagut gent que m’ha traslladat el seu interès per saber com va acabar la història amb el meu amic intentaré reprendre el fil allà on el vaig deixar.

Vejam. Per on anàvem. Sí. Exacte. Estàvem als cafès. Havia sonat ‘No Rain’, de Blind Melon i vaig pensar que encaixava molt bé amb el caràcter del meu amic. Tot i que, en realitat, aquella nit també li hauria anat com anell al dit, ‘Y cuanto más acelero’, de Javi Cantero. I m’explicaré.

Després d’acabar-se el cafè es va aixecar per anar al bany. De seguida tornaria. Vaig aprofitar per revisar si tenia algun missatge nou al telèfon mòbil. N’hi havia un d’una amiga. Era un SMS absolutament trivial i un cop llegit el vaig eliminar. I ja posat, vaig fer una mica de neteja ja que hi havia passat molt temps des de l’últim cop que vaig fer-ho. Aquesta tasca em va ocupar un parell de minuts, justament el que jo creia que trigaria a tornar el meu col·lega. Però no va ser així. El tio va aparèixer després de ben bé un quart d’hora. Al seu costat caminava una noia alta, prima i morena. Quan van arribar a la nostra taula, es van plantar. El meu amic es va disculpar per la tardança i em va dir: aquesta és la Berta. És mexicana.

Abans de seguir, i canviant radicalment de tema, vull fer un parèntesi. Ahir al vespre, com cada dimecres vaig entrenar. No hi va anar malament. Després de tots aquests dies d’excessos costa més afinar la posta a punt però bé, amb paciència tot s’aconseguirà. Després de dutxar-nos, vaig quedar amb dos amics veure el partit de tornada de l’eliminatòria de vuitens de final de la Copa del Rei: FC Barcelona – Atlético de Madrid. Una excusa com qualsevol altra per xerrar una estona. Els temes que vam tocar van ser dels més diversos. I un d’ells, és la cançó d’avui. Bé, més el vídeo en sí que no pas la cançó. Ah, i de pas, comprovarem, el que tenen (o no tenen, que les dues coses són vàlides) d’antiquat i un punt absurd la majoria dels himnes, si excloem el d’Itàlia, per suposat. Athtletic Txapeldun!


Athletic, Athletic, Athletic eup! Athletic, gorri ta zuria danontzat zara zu geuria. Erritik sortu ziñalako maite zaitu erriak. Gaztedi gorri-zuria zelai orlegian Euskalerriaren erakusgarria. Zabaldu daigun guztiok Irrintzi alaia: Athletic, Athletic, zu zara nagusia. Altza Gaztiak. Athletic, Athletic, gogoaren Indarra. Aritz zarraren enborrak loratu dau orbel barria. Aupa mutilak! aurrera gure gaztiak! Bilbo ta Bizkai guztia goratu bedi munduan. Aupa mutilak! gora beti Euskalerria! Athletic gorri-zuria geuria. Bilbo ta Bizkai guztiak gora! Euskaldun zintzoak aurrera!

Athletic, Athletic, eup! Athletic rojo y blanco para todos eres muy nuestro porque naciste del pueblo, te ama el pueblo. Juventud rojiblanca en verde campo ejemplo de Euskalerria. Propaguemos nosotros el exultante irrintzi (grito). Athletic, Athleticeres el mejor, Arriba jóvenes! Athletic, Athletic, fuerza del espiritu. El tronco del viejo Roble ha hecho germinar hoja nueva. Arriba muchachos! Adelante juventud nuestra!Bilbao y toda Bizkaia sean enaltecidos en todo el mundo. Arriba muchachos! Arriba siempre Euskalerria! Athletic rojo y blanco, el nuestro. Arriba jóvenes de Bilbao y Bizkaia! Nobles vascos, adelante!

(ESCOLTA-LA)