ALTA FIDELIDAD. Lori Meyers

Sovint passa que ens creem massa expectatives sobre determinats esdeveniments i en moltes ocasions un cop ja han passat acostuma a succeir que aquestes expectatives es veuen decebudes. Vull dir que quan es tracta de concerts de bandes de pop-rock, el millor és no anar-hi amb massa idees preconcebudes de si ha de ser el millor concert de tota la història dels millors concerts. D’acord. Als Lori Meyers els queda moltes coses per demostrar abans que puguin tenir la consideració d’altres grups ja mítics, com ara els seus paisans, Los Planetas. No obstant això, he de dir que quan els vaig veure en viu el passat mes d’agost a Aranda de Duero em van semblar que tenien una virtut de la qual molt pocs poden presumir: el seu directe va ser poderossíssim. També vaig comprovar quelcom força escàs dins de l’actual panorama ‘indie’. I és que a l’escenari tenien actitud. Això que sembla d’una obvietat abassegadora, és una qualitat si més no una mica aliena per a la majoria dels que van de rebels en aquesta primera dècada del segle XXI.

Bé, tornant al tema de la decepció, vull dir que aquest divendres vaig anar amb un parell d’amics a veure’ls actuar a la Sala Apolo. Per no estendre’m en la meva crítica només diré (i els meus amics hi estaran d’acord) que va ser un concert fluixet i curt. Mira si devia durar poc que, encara que hi haguessin tocat bisos, continuaria havent estat un concert de a penes una hora. El que van tocar va estar correcte, però no van transmetre res. Res del poder ni l’actitud de l’estiu. Potser que hagin arribat a aquestes alçades un xic cansats de les gires que han fet durant tot el 2008 però si volen créixer com artistes, han de fer un pas endavant i callar tothom que pensen que no això que en diuen ‘más de lo mismo’.


Cada mes se pregunta si hay un después, se preocupa de lavarse sólo una vez al mes, al mes, al mes... Se ha dejado su tarjeta de presentación, estará orgulloso, solo anclado en el sillón, vencedor, vencedor, vencedor... Todo esto es culpa de la gente...
Sólo ve telebasura y compra el corazón, siempre se hace el caradura en cuanto hay ocasión sin razón, sin razón, sin razón... Sólo así obtiene el premio de consolacióny los lunes se levanta a partir de las dos, con el sol, qué calor, qué calor... Todo esto es culpa de la gente, ¿por qué te hace sentir tan diferente? Todo esto es culpa de la gente...No le cogen el teléfono ninguna vez, llamarán, llamarán, llamarán después. No le cogen el teléfono ninguna vez, llamarán, llamarán después... Todo esto es culpa de la gente,¿por qué te hace sentir tan diferente? Todo esto es culpa de la gente ...

(ESCOLTA-LA)