Una mica de culturilla.
El tema d’avui és la romança de Leandro. Correspon a la sarsuela (en tres actes), La Tabernera del Puerto, escrita per Federico Romero Sarachaga i Guillermo Fernández-Shaw Iturralde, amb la música de Pablo Sorozábal. Va ser estrenada el 6 d’abril de 1936 al Teatre Tivoli de Barcelona. L’acció es desenvolupa durant els anys 30 en el port de la ciutat imaginària de Cantabreda, al nord d’Espanya.
El mariner Verdier arriba al port de la seva ciutat natal, Cantabreda. Hi ha estat sis anys absent. Allà coneix que hi ha una taverna nova on acudeixen els mariners atrets por la bellesa de Marola, qui la regenta ajudada pel seu company, Juan de Eguía. Tothom està enamorat de Marola i totes les dones tenen zels d’ella. Verdier se reuneix amb els seus antics companys, Simpson i Juan de Eguía i rememoren els seus dies de joventut. Juan de Eguía vol fer contraban amb una partida de cocaïna. Li diu a Marola que, com que Leandro està enamorat d’ella, l’ha de convèncer perquè li acompanyi en aquesta operació.
Leandro y Marola, són sorpresos por una tempesta. Juan de Eguía, aleshores, explica que Marola és la seva filla i demana perdó als incrèduls mariners. Simpson apareix i anuncia que Marola i Leandro estan vius, però que els han detingut els carrabiners amb la cocaïna en el seu poder. Quan Leandro i Marola apareixen arrestats, Juan de Eguía els abraça, confessa el seu crim i demana als soldats que el detinguin només a ell.
Romanza de Leandro
¡No puede ser! Esa mujer es buena. ¡No puede ser una mujer malvada! En su mirar como una luz singular he visto que esa mujer es una desventurada. No puede ser una vulgar sirena que envenenó las horas de mi vida. ¡No puede ser! Porque la vi rezar, porque la vi querer, porque la vi llorar. Los ojos que lloran no saben mentir; las malas mujeres no miran así. Temblando en sus ojos dos lágrimas vi y a mi me ilusiona que tiemblen por mí. Viva luz de mi ilusión, sé piadosa con mi amor, porque no sé fingir, porque no sé callar, porque no sé vivir.
(ESCOLTA-LA)
El tema d’avui és la romança de Leandro. Correspon a la sarsuela (en tres actes), La Tabernera del Puerto, escrita per Federico Romero Sarachaga i Guillermo Fernández-Shaw Iturralde, amb la música de Pablo Sorozábal. Va ser estrenada el 6 d’abril de 1936 al Teatre Tivoli de Barcelona. L’acció es desenvolupa durant els anys 30 en el port de la ciutat imaginària de Cantabreda, al nord d’Espanya.
El mariner Verdier arriba al port de la seva ciutat natal, Cantabreda. Hi ha estat sis anys absent. Allà coneix que hi ha una taverna nova on acudeixen els mariners atrets por la bellesa de Marola, qui la regenta ajudada pel seu company, Juan de Eguía. Tothom està enamorat de Marola i totes les dones tenen zels d’ella. Verdier se reuneix amb els seus antics companys, Simpson i Juan de Eguía i rememoren els seus dies de joventut. Juan de Eguía vol fer contraban amb una partida de cocaïna. Li diu a Marola que, com que Leandro està enamorat d’ella, l’ha de convèncer perquè li acompanyi en aquesta operació.
Leandro y Marola, són sorpresos por una tempesta. Juan de Eguía, aleshores, explica que Marola és la seva filla i demana perdó als incrèduls mariners. Simpson apareix i anuncia que Marola i Leandro estan vius, però que els han detingut els carrabiners amb la cocaïna en el seu poder. Quan Leandro i Marola apareixen arrestats, Juan de Eguía els abraça, confessa el seu crim i demana als soldats que el detinguin només a ell.
Romanza de Leandro
¡No puede ser! Esa mujer es buena. ¡No puede ser una mujer malvada! En su mirar como una luz singular he visto que esa mujer es una desventurada. No puede ser una vulgar sirena que envenenó las horas de mi vida. ¡No puede ser! Porque la vi rezar, porque la vi querer, porque la vi llorar. Los ojos que lloran no saben mentir; las malas mujeres no miran así. Temblando en sus ojos dos lágrimas vi y a mi me ilusiona que tiemblen por mí. Viva luz de mi ilusión, sé piadosa con mi amor, porque no sé fingir, porque no sé callar, porque no sé vivir.
(ESCOLTA-LA)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada