FORMENTERA. Niños Mutantes

Efectivament, vivim en ple mes de juliol. Això significa bon temps, diversió, relacions... Tot amb connotacions positives. El que passa és que no sempre tenim el cos preparat per assumir tota aquesta activitat estival. I sí, està clar que si estàs assegut a una terrassa i sona una cançó que et mola, per molt en la parra que hi puguis estar o, dit d’una altra manera, per molt que no estiguis de molt bon cafè, els peus adquireixen vida pròpia i es comencen a moure a voluntat al compàs de les notes musicals. No obstant, el cap segueix treballant. Fa voltes i voltes. No arriba enlloc. Està en un bucle del qual és força complicat sortir. Així que estic totalment d’acord amb el que diu la cançó: el pitjor és quan no saps per què succeeix alguna cosa i, per tant, com que no arribaràs enlloc, el millor és plantar-se, quedar amb algun amic / amiga, i emborratxar-se.

LLETRA
Eran los días de feria pero no tenías cuerpo de fiesta, porque te dolía el alma y no sabías la razón; lo peor es no tener claras las cosas. Y aunque la música suene por los bafles y siempre pinchen ritmos latinos, tú no estás para bailar pero te mueves al compás con los pies, un, dos, tres, un, dos, tres… Los columpios nunca van en la dirección que debe tomar tu vida, así que es mejor bajarse y pedir que te devuelvan el dinero y emborracharse.
Eran los días de feria pero no tenías cuerpo de fiesta, porque te dolía el alma y no sabías la razón; lo peor es no tener claras las cosas. Los columpios nunca van en la dirección que debe tomar tu vida, así que es mejor bajarse y pedir que te devuelvan el dinero y emborracharse.