OCTUBRE ROJO. Estación Victoria

Ahir a les 20.30 hores començava l’últim entrenament de la temporada 2009/10 del nostre equip. S’acaba un curs complicat, quant a problemes físics, però reeixit, quant a resultats esportius. Van haver-hi dues baixes: en J. S. i en F. B. No obstant això, es va afegir (com ja ho havia fet el dimecres passat), un jove jugador del Joventut de Badalona que el pròxim curs serà cadet de segon any. Tot sembla indicar que en sentirem a parlar en un futur immediat.
Abans d’entrar a la dutxa vaig adonar-me que tenia un SMS del senyor S. Em deia que estava al bar de davant del pavelló amb el senyor D, que acabava d’arribar de Manchester, i que si ens hi volíem afegir el senyor W, el senyor J i jo. Tots tres vam dir que en una estona ens veuríem.
Vam acabar de dutxar-nos i, encara suant, ens vam dirigir al bar de davant del pavelló. El senyor S i el senyor D seien a la terrassa. Sempre que ve el senyor D intentem reunir-nos si és que tenim ocasió. Des que viu a Manchester a penes el veiem dues o tres vegades a l’any. Ara, hi serà per aquí una bona colla de dies.
I parlant d’això i d’allò, i acompanyats d’algunes cerveses (la veritat no gaire fredes), vaig veure al rellotge que eren quarts de dotze. Vaig decidir anar-me’n. El senyor J, ja havia marxat. Però els senyors D, W i S, van anar a un altre local a seguir amb la conversa.
Aquella nit em va costar dormir. Sempre em passa després d’haver entrenat. I a l’endemà, estava trinxat. Res nou sota el sol. Durant el trajecte de metro vaig badallar alguna cosa així com 250 vegades, ho dic seriosament. Vaig sortir al carrer i vaig prendre un tallat en el bar de costum. Sonava una cançó que no aconseguia ubicar. Una melodia familiar, però impossible recordar títol i autor. Ni això ni el tallat van ser suficient per aconseguir que el meu cos despertés per complet. I mira, ves per on que vaig sortir del bar i en creuar el carrer em vaig trobar amb la senyora N.P. Feia molt que no ens veiem. Després d’un parell de petons i de càlides abraçades vam dir-nos d’intentar quedar un dia d’aquests.
Ah, ya me acuerdo de la canción.

LLETRA
Me gustaba escuchar en las noches de invierno al mujir contar viejas historias, que solo en Rusia pudieron pasar. Revueltas de boyardos, cargas de cosacos y Papes y brujas. alexander Nevski. Hace ya seis meses que los bolcheviques mataron al zar y desde entonces Rusia no ha tenido ni un momento de paz. Rojos contra blancos, obreros armados, marinos en tierra. Y los alemanes cada vez más cerca. Me siento morir cuando un comisario pasa junto a mi, no vaya a sospechar que por mis venas corre sangre real. Mis amigos se han marchado, ahora son taxistas en París. Mi única obsesión es marcharme de aquí.