BOXING CHAMP. Kaiser Chiefs

Una escena singular ha ocorregut avui al metro. La típica d’un dia en què la freqüència de pas dels trens és menor. Això fa que la gent ocupi tot l’espai de les andanes i ompli els vagons fins al punt en que, amb prou feines, queda espai per moure’s. Si estàs en mig, i hi ha una frenada has de confiar que la persona que tens al costat impedirà que caiguis.
De manera que no hi ha més remei que tenir paciència i suportar el més dignament possible els contínues empentes i cops de bosses fins que arriba la nostra parada. Però és clar, sempre pot passar que aquell dia topin dues persones amb ganes de formar l’espectacle. Alguns rostres delaten aquesta propensió. I, al final, succeeix l’inevitable. Un comentari sarcàstic, una contestació grollera. Ja ho tenim: la retòrica de la violència que són els insults. El següent pas no pot ser un altre que barallar-se. Però ja podeu imaginar com pot ser una pugna quan el metro va ple com un ou.
Encara sort que la gran majoria no hi entra ‘a saco’. No obstant, quin estrès quan encara és tan d’hora. Jo he aconseguit baixar i m’he esperat al següent comboi. He arribat a la feina un xic tard però sencer. I tota aquesta singular escena m’ha fet recordar un vell sonet que vaig escriure fa un grapat d’anys. Diu així:

Una serpiente interminable avanza
bajo el suelo que pisamos. Delante
de ella se extiende un rebaño expectante.
Demasiado tarde. No hay esperanza.

El tosco animal arrastra la panza
por su túnel, se detiene y ruge ante
sus presas a las que engulle al instante.
El monstruo eructa y de nuevo se lanza

a recorrer el tortuoso camino,
a través de la oscura madriguera,
para aplacar su insaciable apetito.

Morder, devorar, tragar, es su sino.
Por más carne que digerir pudiera,
nunca quedará plenamente ahíto.


No sé per què, però aquesta és la cançó que aconsegueixo encaixar en tot plegat. Serà perquè venia escoltant els Kaiser Chiefs.

LLETRA
We went to the youth club and we looked out of place. I didn't know where to look So I, looked at your face. But you were a boxing champ, and I was a weakling. You didn't give me a chance, you gave me a beating and I thank you very much that you did. And as the time went by we stayed out of trouble. Before I could realise my age had doubled. The man I became is a tragic bore and he's not a boxing champ anymore. If there's one thing I’ve learnt it's to run away at least I enjoy what I do today, and I thank you very much that I do.

TRADUCCIÓ
Vam anar a la disco jove i vam tenir cura amb el lloc. Jo no sabia on mirar, així que et vaig mirar a la cara. Però tu eres un campió de boxa i jo un ‘tirillas’. No em vas donar una oportunitat, em vas clavar una pallissa. I dono gràcies perquè ho fessis. Y quan el temps va passar ens vam mantenir allunyats dels problemes. Abans que m’adonés, tenia el doble d’edat. L’home que vaig arribar a ser és un tràgic pesat i ell ja no és un campió de boxa. Si hi ha alguna cosa que he après és a escapar. Almenys gaudeixo d’allò a què em dedico avui. I dono les gràcies perquè ho faig.