GOODBYE BLUE SKY. Pink Floyd

Una petició per al mes d’abril

Els divendres són uns dies diferents. A les tres plego de la feina i vaig a la piscina amb el meu amic Toni. Estem un parell d'hores entre piscines, saunes i fer un cafè. És relaxant i molt agradable. Som molt amics i passem una bona estona junts (però no me pone). Agafo la bici i cap a casa. És un bon tros i de pujada. Arribo amb set, però no massa cansada (dec estar en forma). Obro la nevera i em prenc una cervesa (és l’únic dia que ho faig). Les nenes estan mirant la tele. Poso una rentadora i els dic que tanquin la tele i facin una altre cosa (si no ho dius, s'enganxen que no veas). Vaig a l'ordinador i busco algo de música (avui he aprofitat per acabar la petició). Porto la Núria a catequesis (aquest any fa la comunió) i torno a casa. A les vuit la vaig a buscar. Fins l'hora de sopar, continuo una estona més a l'ordinador. Després de sopar, sofà, diari i tele. Em ve tot el cansament de la setmana i és el dia que me'n vaig a dormir més aviat. Contràriament el que sols fer tu.

No sé com es podrà llegir això el dilluns. Sorry.

Demanar-te ara que publiques aquesta cançó en el teu bloc és una petició una mica contradictòria, ho accepto. Fa uns dies, l’Alt Tribunal de Londres va dictaminar que no es podran realitzar descàrregues de cançons soltes del mític grup Pink Floyd, argumentant la defensa de la integritat artística dels seus àlbums. Aquesta històrica sentència posa fi a un llarg litigi entre el grup britànic i la seva discogràfica EMI que ara haurà de canviar la manera de comercialitzar la música d’un dels grups que ha venut i ven més música.

Entenc perfectament la postura de Pink Floyd al voler preservar la venda dels seus discos com a obres compactes ja que així van ser concebudes. I si certament això passa en molts altres casos, amb el The Wall és d’una evidència pasmossa (fins i tot ho va ser per tot un altíssim tribunal). Però el que em crida l’atenció d’aquesta notícia no és tant la defensa d’uns interessos artístics, sinó els hàbits de consum cultural que s’estan imposant amb les noves tecnologies. El consum actual de la música està canviant. La facilitat i la immediatesa per escoltar música ens porten a un consum, de vegades, massa compulsiu.

Pels qui el primer disc va ser un disc de vinil segur que tenim una sensibilitat diferent i sabem apreciar encara la idea de l’àlbum. Però em pregunto si això durarà massa temps. Si serà així per la gent més jove o per a qui simplement ja li va bé escoltar la música a la carta, adquirint només aquelles cançons que volen escoltar. En definitiva, no acabem tots seleccionant després les cançons que més ens agraden?


LLETRA
Oooooooo ooo ooo ooooh. Did you see the frightened ones? Did you hear the falling bombs? Did you ever wonder? Why we had to run for shelter, when the promise of a brave new world unfurled beneath a clear blue sky? Oooooooo ooo ooooo oooh. Did you see the frightened ones? Did you hear the falling bombs? The flames are all long gone But the pain lingers on. Goodbye blue sky. Goodbye blue sky. Goodbye. Goodbye.

TRADUCCIÓ
Oooooooo ooo ooo ooooh. Vas veure els que estaven espantats? Vas sentir caure les bombes? Alguna vegada et vas preguntar perquè havíem de córrer cap el refugi, quan la promesa d’un nou món feliç es presentava sobre un cel blau i clar? Oooooooo ooo ooo ooooh. Vas veure els que estaven espantats?.Vas sentir caure les bombes?. Les flames s’han anat fa temps, però el dolor persisteix. Adéu, cel blau. Adéu, cel blau. Adéu. Adéu.