Pàgines

divendres, 23 d’abril del 2010

LEFT TO MY OWN DEVICES. Pet Shop Boys

Ha arribat l’hora company. Com que tu mai no escrius res em toca a mi fer-ho. Sé que t’agrada la cançó i tractaré de quedar bé. Com que no sé ben bé que dir recorreré, com de costum, a les experiències quotidianes.

Doncs això. Emulant la lletra d’aquest tema musical, m’he llevat força més d’hora que el paio. A les 6.30, concretament. He fet els meus exercicis abdominals, m’he fet el llit i, a continuació m’he posat sota la dutxa. Després m’he vestit i he sortit de casa cap a la feina. En el metro tot hi ha anat bastant tranquil fins que un txalat que ha entrat al Clot, crec, s’ha posat a el pas ‘moonwalk’ en mig del vagó. Jo, flipava veient el tiu amunt i avall. Penso: “que no són encara les 8 del matí, company”. La gent del metro alucinava. El ‘perla’ ha baixat dues parades després, però sense demanar un duro ni res d’això. Quanta falta de carinyo hi ha en el món.

He sortit a Urquinaona i, com que anava bé de temps, he entrat en el bar de costum a fer un tallat. Hi havia un noi jugant a la màquina escurabutxaques. No era el ‘goldo repugnant’ de l’altra vegada. Sí, aquell al qual vaig estar a punt de fer-li dues claus de bon Kung-Fú. Com et deia, era un noi jove ben vestit que s’ha passat el quart d’hora que he estat al bar ficant monedes una darrera l’altra. I mira, justament quan he pagat i marxava, li ha sonat la flauta i han començat a caure-li monedes a dojo. “Enhorabona, ja estàs pillat per sempre, col•lega; avui has guanyat;demà, perdràs; i demà passat, i l’altre”; és el que li hauria d’haver dit.

A la feina, bé. M’he tret diversos marrons de sobre. Monstres de dos caps. Fora, adieu. I ara, ja a punt de marxar, em pregunto què farem avui. Suposo que si ens veiem acabarem comentant quins canvis hem fet al supermànager i esperarem que punxi el ‘Rubio’, o el ‘Pixa’, o coses per l’estil. Apa. Bona diada de Sant Jordi a tothom.


LLETRA
I get out of bed at half past ten, phone up a friend, who's a party animal. Turn on the news and drink some tea. Maybe if you're with me we'll do some shopping. One day I'll read, or learn to drive a car If you pass the test, you can beat the rest. But I don't like to compete, or talk street, street, street. I can pick up the best from the party animal. I could leave you, say goodbye, or I could love you, if I try, and I could and left to my own devices, I probably would. Pick up a brochure about the sun. Learn to ignore what the photographer saw. I was always told that you should join a club, stick with the gang, if you want to belong. I was a lonely boy, no strength, no joy in a world of my own at the back of the garden. I didn't want to compete, or play out on the street. For in a secret life I was a round head general. I could leave you, say goodbye, or I could love you, if I try, and I could and left to my own devices, I probably would. I was faced with a choice at a difficult age. Would I write a book or should I take to the stage? But in the back of my head I heard distant feet: Che Guevara and Debussy to a disco beat. It's not a crime when you look the way you do, the way I like to picture you. When I get home, it's late at night I pour a drink and watch the fight. Turn off the TV, look at a book, pick up the phone, fix some food. Maybe I'll sit up all night and day waiting for the minute I hear you say: I could leave you, say goodbye Or I could love you, if I try And I could And left to my own devices, I probably would Come on, baby, say goodbye Or I could love you, if I try And I could And left to my own devices, I probably would Left to my own devices, I probably would (Come on baby) Left to my own devices, I probably would.


TRADUCCIÓ
Salgo de la cama a las 10 y media, llamo a un amigo, que es un fiestero del copón. Veo las noticias, tomo algo de té. Quizá si estuvieses conmigo iríamos de compras. Algún día leeré, o aprenderé a conducir. El que aprueba el examen, puede superar lo que sea. Pero no quiero competir, o hablar de ventajas. Puedo obtener lo mejor de las fiestas guapas. Podría dejarte, decir adiós, o podría amarte, si lo intentara, y podría; y deja que me apañaré, probablemente lo haría. Pillar un folleto sobre el sol. Aprender a ignorar lo que vio el fotógrafo. Siempre me dijeron que debería unirme a un club, zurrar con la pandilla, si quieres pertenecer a ella. Fui un chico solitario, sin fuerza, sin alegría en mi propio mundo, detrás en el jardín. No quise competir, o jugar en la calle. Di vueltas en mi cabeza para tener una vida secreta. Podría dejarte, decir adiós, o podría amarte, si lo intentara, y podría; y deja que me apañaré, probablemente lo haría. Me enfrenté con una elección en una edad difícil: ¿Escribiría un libro o debería afrontar los hechos? Pero detrás de mi cabeza escuchaba pasos lejanos: el Che Guevera y Debbusy a ritmo disco. No es un crimen que veas la forma como lo haces, la forma en que me gusta fotografiarte. Cuando llego ya en plena noche, me sirvo un trago y veo el combate. Apago la tele, veo un libro, descuelgo el teléfono, pido algo de comida. Tal vez esté despierto toda la noche y el día esperando el minuto en que te escuche decir: Podría dejarte, decir adiós, o podría amarte, si lo intentara, y podría; y deja que me apañaré, probablemente lo haría. (Venga, nena) deja que me apañaré, probablemente lo haría.

1 comentari:

Núria ha dit...

I naturalment em sobta sobremanera no haver tingut la rosa de cada any!

Estimat, hi ha costums que no s'han de perdre mai!

O sí?

Muaaaaaaaaaacs!