EVERYBODY'S GOTTA LEARN SOMETIME. The Korgis

“Quan veig la meva vida i el que m’està passant no puc evitar que em vingui al cap la cançó de Blind Melon.” Mira, ja em va ve que hagi triat aquest grup. Perquè em fa pensar que l’única cosa cega que li conec és la seva coherència, per no afegir el nom d’algun dels apèndix del seu cos.

La cosa va anar així. Finalment el vaig persuadir perquè sortíssim. Es va canviar de camisa i de pantalons i va vestir la roba més guai que va trobar al seu armari. Vam decidir improvisar on aniríem a sopar. Vam triar un restaurant a l’atzar (no recordo el nom) a prop de la Plaça Reial. El lloc no estava malament: petit, poca llum, música suau i molt acollidor. Vam demanar un Cune de criança per beure, una amanida per compartir i de segon, tots dos entrecot. El vi no era res de l’altre món. Bé, en tot cas, correcte. La carn, en canvi, vaig trobar que estava molt ben feta, molt del meu gust.

Durant el sopar vaig intentar evitar parlar de la qüestió de la relació que el meu amic havia acabat. No obstant això, a mesura que anàvem omplint les nostres copes va esdevenir una missió impossible i inevitablement va tornar a donar-li voltes al fet que no entenia perquè ella havia se n’havia anat amb un altre tio, després d’un any de convivència. Li vaig recordar que la situació no era molt diferent de quan ell la va conèixer. Ella sortia amb un noi al qual va deixar pel meu amic. Senzillament ara la història es repetia malgrat que el meu amic havia passat de vencedor a vençut. Sé que no és un argument que li pogués servir de gaire ajuda. Més aviat al contrari, el podria acabar d'enfonsar. Però, mireu, estic convençut que els tractaments de xoc donen millors resultats i ajuden a acceptar més ràpidament el fet que allò s’ha acabat.

Així que avançàvem amb el menjar i amb el beure vaig poder dirigir la conversa cap allà on pensava que ens seria més útil. Cada cop que ell intentava tornar-hi amb el seu desamor, jo introduïa tòpics com ara, la feina, viatges, bàsquet, llibres, música o, com no, d’altres noies. I, com que el conec força bé, als postres, després d’haver donat compte d’una ampolla de vi, quan li preguntava què en pensava d’aquesta o d’aquella noia que sopaven al costat de la nostra taula, posava l’esquena ben dreta i es tocava els cabells per fer-se una mica l’interessant.

En un moment donat va passar la nostra cambrera per preguntar-nos si prendríem cafè. Ell va demanar-ne un de sol; jo, un de descafeïnat. La noia, bastant bufona, va prendre nota i, tot donant-nos l’esquena es va dirigir cap a la barra. El meu amic li va fer una repassada amb la vista de cap a peus i vaig pensar que això anava ben encaminat. Al cap de pocs minuts va tornar la noia amb la nostra comanda. Vaig observar com el meu amic li mirava l’escot i, instantàniament, vaig pensar que, almenys durant aquella nit, no se’n recordaria de la seva ex.

Mentre hi posàvem el sucre vaig sentir que sonava aquesta cançó i vaig creure que li anava al meu amic molt millor que la de Blind Melon


Change your heart, look around you. Change your heart, it will astound you. I need your loving like the sunshine. And everybody's gotta learn sometime. Everybody's gotta learn sometime. Everybody's gotta learn sometime. Change your heart, look around you Change your heart, it will astound you. I need your loving like the sunshine. And everybody's gotta learn sometime. Everybody's gotta learn sometime. Everybody's gotta learn sometime. Everybody's gotta learn sometime. Everybody's gotta learn sometime. Everybody's gotta learn sometime


Canvia el teu cor, mira al teu voltant. Canvia el teu cor, et sorprendràs. Necessito el teu carinyo com la llum del sol. Y tothom ha d’aprendre algun cop. Tothom ha d’aprendre algun cop. Tothom ha d’aprendre algun cop. Canvia el teu cor, mira al teu voltant. Canvia el teu cor, et sorprendràs. Necessito el teu carinyo com la llum del sol. Y tothom ha d’aprendre algun cop. Tothom ha d’aprendre algun cop. Tothom ha d’aprendre algun cop. Tothom ha d’aprendre algun cop. Tothom ha d’aprendre algun cop. Tothom ha d’aprendre algun cop.

(ESCOLTA-LA, I BON ANY!!!. CONTINUARÀ)

NO RAIN. Blind Melon

No sé si recordeu una història que vaig publicar durant diversos dies ja fa algunes setmanes. Sí, aquella en què algú es lamentava perquè s’havia acabat una relació sentimental i em va triar a mi per descarregar totes les seves frustracions. Alguns de vosaltres em vau indicar que no calia ser tan dur amb aquesta persona, que mereixia una mica més de simpatia i de comprensió. I justament perquè crec en aquests dos valors li havia de fer veure que era obvi que era una relació extinta. De res servia que li digués el que volia escoltar; de res servia que hi posés draps calents. Les males notícies, com abans millor i amb la finalitat d’intentar que reaccionés, vaig ser absolutament franc. Tinc la satisfacció que alguns altres vau trobar aquesta segona línia d’actuació l’adequada i vaig poder sentir com m'animàveu a seguir per aquest camí.

Mentre escrivia sobre la desventura que assaltava a aquest personatge em vaig guardar molt de donar pistes sobre el seu sexe. Si em preguntàveu qui era, us contestava que hi havia tants arguments per pensar que podia ser noi com una noia. Però malgrat els meus intents per no declarar el seu gènere, estic convençut que la gran majoria de vosaltres ja intuíeu que el ser desgraciat en qüestió és un noi. Hi ha qui, fins i tot, va trobar una petita relliscada meva en una de les entrades al bloc que ho així ho revelava.

Fins aquí, tot correcte. Ara que ja ha passat un temps em pregunto si, en algun moment, heu sentit curiositat per saber què va passar després. No gosaria dir que és una història acabada. És més, tinc dubtes tan seriosos al respecte que en absolut descarto que durant els propers dies el meu telèfon mòbil pugui tornar a sonar a qualsevol hora intempestiva. Però abans d’explicar-vos aquesta mena de desenllaç transitori, penso si el meu amic realment era conscient del que em va dir: “quan veig la meva vida i el que m’està passant no puc evitar que em vingui al cap la cançó de Blind Melon.”


All I can say is that my life is pretty plain and I like watching' the puddles gather rain. And all I can do is just pour some tea for two and speak my point of view, but it's not sane, it’s not sane. I just want some one to say to me I'll always be there when you wake. Ya know I'd like to keep my cheeks dry today, so stay with me and I'll have it made. And I don't understand why I sleep all day and I start to complain that there's no rain. And all I can do is read a book to stay awake and it rips my life away, but it's a great escape. Escape... Escape... Escape... All I can say is that my life is pretty plain ya don't like my point of view ya think I'm insane. It’s not sane......it's not sane.

Todo lo que puedo decir es que mi vida es bastante simple y me gusta observar los charcos que forma la lluvia. Y todo lo que puedo hacer es servir té para dos y decir lo que pienso. Pero no es de cuerdos, no es de cuerdos. Sólo quiero alguien que me diga: “siempre estaré allí cuando te despiertes”. Sabes que me gustaría mantener secas mis mejillas hoy. Así que quédate conmigo y haré que se cumpla. Y no comprendo por qué duermo todo el día, y me empiezo a quejar de que no llueve. Y todo lo que puedo hacer es leer un libro para estar despierto y mi vida de desgarra, aunque es una gran escapatoria. Escapo... Escapo... Escapo... Todo lo que puedo decir es que mi vida es bastante simple no te gusta mi punto de vista? crees que estoy loco? No es de cuerdos......no es de cuerdos.

(ESCOLTA-LA)

PRAYING FOR TIME. George Michael

Avui he sortit a esmorzar cap a les 10 del matí. He decidit anar al Sorriso. He creuat la Gran Via. A la cantonada amb Roger de Llúria hi havia un home que venia ‘kleenex’ i draps als conductors que s’aturen al semàfor. Quan passava davant seu m’ha ofert un paquet de mocadors de paper a canvi d’alguna moneda. He baixat el cap i he continuat. Tot arribant al Sorriso, una dona gran se m’ha posat al costat. Em demanava per poder menjar. No li he donat res. M’he ficat dins del bar i el que ha esmorzat he estat jo. Quan he acabat he posat camí a la feina. Tot arribant novament a la cruïlla on hi havia l’home que em va oferir ‘kleenex’ m’ha abordat un senyor gran: “No tindrà per a un cafè amb llet, sis plau”. Sense dir-li res he girat el cap de dreta a esquerra i m’he ficat a l’administració de loteria per comprar uns dècims que m’havien encarregat. Aquest sóc jo. Això sí, després m’agrada escampar a la menor oportunitat que sóc un tio d’esquerres, solidari, compromès amb el bla, bla, bla... Paparruchas! No sóc millor que aquells que tant critico: banquers, inversors i dirigents o multinacionals.


These are the days of the open hand. They will not be the last. Look around now: these are the days of the beggars and the choosers. This is the year of the hungry man whose place is in the past hand in hand with ignorance and legitimate excuses. The rich declare themselves poor and most of us are not sure if we have too much but we'll take our chances 'cause God's stopped keeping score. I guess somewhere along the way he must have let us all out to play, turned his back and all God's children crept out the back door. And it's hard to love, there's so much to hate, hanging on to hope when there is no hope to speak of. And the wounded skies above say it's much too much too late. Well maybe we should all be praying for time.

These are the days of the empty hand. Oh you hold on to what you can and charity is a coat you wear twice a year. This is the year of the guilty man. Your television takes a stand and you find that what was over there is over here. So you scream from behind your door say what's mine is mine and not yours. I may have too much but I'll take my chances 'cause God's stopped keeping score. And you cling to the things they sold you. Did you cover your eyes when they told you that he can't come back 'cause he has no children to come back for. It's hard to love there's so much to hate, hanging on to hope when there is no hope to speak of. And the wounded skies above say it's much too late. So maybe we should all be praying for time.


Éstos son los días de la mano abierta. No serán los últimos. Mira a tu alrededor ahora: son los días de los mendigos y los oportunistas. Éste es el año del hombre hambriento cuyo lugar está en el pasado mano a mano con ignorancia y excusas legítimas. Los ricos se autodeclaran pobres y la mayor parte de nosotros no estamos seguros de si tenemos demasiado pero aprovecharemos nuestras oportunidades porqué Dios dejó de vigilar. Creo que en algún sitio a lo largo del camino debe permitir que salgamos a jugar, volverá su espalda y todos los hijos de Dios saldrán arrastrándose por la puerta trasera. Y es duro amar, hay tanto que odiar ávidos de esperanza cuando no hay esperanza de qué hablar. Y arriba en los cielos heridos dicen que es demasiado tarde. Bueno, quizás todos deberíamos rezar por un tiempo.

Éstos son los días de la mano vacía. Oh resiste con lo que puedas y la caridad es un abrigo que llevas dos veces un año. Éste es el año del hombre culpable. Tu televisor ocupa su lugar y notas que lo que estaba allí, está aquí. Así que gritas desde detrás de tu puerta. Dices lo mío es mío y no vuestro. Puede que tenga demasiado pero aprovecharé mis oportunidades porqué Dios dejó de vigilar. Y dependes de las cosas que te venden. Te tapaste los ojos cuando te dijeron que Él no puede volver porqué no tiene niños por los que regresar. Y es duro amar, hay tanto que odiar. Colgado de la esperanza cuando no hay esperanza de qué hablar. Y arriba en los cielos heridos dicen que es demasiado tarde. Así que quizás todos deberíamos rezar por un tiempo.

(ESCOLTA-LA)

UN TROS DE FANG. Mishima

Una petició pendent, del passat 2 de desembre.

"Qui n'ha begut en tindrà set tota la vida."
Amb aquesta frase es promociona el darrer treball de Mishima “Set tota la vida” (2007) un dels millors exemples d’aquest excel·lent moment que viu el panorama musical català. Mishima és una banda barcelonina que va debutar l’any 1999 amb un disc en anglès que va tenir molt bona acollida per part de la crítica. Però no és fins que han gravat cançons en la seva llengua materna (tot i que David Caraben, el cantant, és fill de mare holandesa), quan han arribat a tenir més ressò mediàtic. I és que fan unes cançons delicades, romàntiques i directes que t’omplen d’una estranya tristesa. Com aquesta, “Un tros de fang”.


Tu no saps com em fas sentir com un ninot fora la caixa, tan petit i insignificant, a les teves mans un tros de fang. Tu no saps com em fas sentir com un idiota que compta el temps perdut entre un "ja ens veurem" i un "avui no puc". Tu no saps reconèixer en mi el que tinc d'or et sembla una llauna i jo m'arrugo i vaig oxidant-me. El que trobo dolç a tu t'amarga. I per allargar la tonteria, el què ens cremava avui està ofegant-me. I per allargar la tonteria, el què ens cremava avui està ofegant-me. Tu no saps com em fas sentir.

You don’t know how you make me feel like a puppet out of its box, so small and insignificant, a piece of clay in your hands. You don’t know how you make me feel like an idiot counting time I keep lossing between yours “I’ll see you” and yours “Not today”. You are not able to recognise the gold in me it looks like a can to you and I get wrinkles and rust. What I think is sweet tastes bitter to you. And to make things worse, I’m choking on what used to burns us out. You don’t know how you make me feel.


(ESCOLTA-LA)

HAY QUE VIVIR. Joan-Baptista Humet

El cor de Joan Baptista Humet ha dit prou aquesta matinada. El cantautor lluitava contra un càncer d’estómac que finalment ha apagat la melodia de la seva veu inconfusible. Nascut a Navarrés (Canal de Navarrés, País Valencià) el 4 de gener del 1950, però resident des de petit a Terrassa, Hu­met va marcar una època amb cançons melòdiques com Clara, Sólo soy un ser humano, Hay que vivir, Y tú disimulando i Que no soy yo. Fill d’un industrial tèxtil, el 1968 es va traslladar a Barcelona per estudiar enginyeria, però la influència de Joan Manuel Serrat i altres veus del moviment de la Nova Cançó el van portar de ple a la música. Intèrpret d’exquisida elegància, el 1970 va enregistrar el seu primer disc i el 1971 va aconseguir el primer èxit amb Gemma, una composició de gran tendresa que es convertiria en un clàssic de la música catalana. Humet introduïa amb els seus temes la primera part dels concerts de Lluís Llach. El 1975 va publicar el seu primer disc en castellà. A mitjans dels anys 80 es va retirar, però va tornar a gravar el 2004. “Ara la meva carrera comença a tenir sentit”, declarava Humet en la seva última entrevista, quan ja sabia que li quedaven unes setmanes de vida. Un grup d’amics li està preparant un gran homenatge per mitjans d’aquest mes (Diari AVUI, 1 de desembre de 2008). Bo seria que lleguíssim atentament entre línes la lletra d'aquesta cançó.


Habrá que hacernos a la idea que sube la marea y esto no da más de sí. Habrá que darnos por vencidos y echarnos al camino, que no hay nortes por aquí. Al sueño americano se le han ido las manos y ya no tiene nada que ofrecer; sólo esperar y ver si cede la gran bola de nieve que se levanta por doquier. ¡Hay que vivir, amigo mío! Antes que nada hay que vivir, y ya va haciendo frío. Hay que burlar ese futuro que empieza a hacerse muro en ti.

Habrá que componer de nuevo el pozo y el granero y aprender de nuevo a andar. Hacer del sol nuestro aliado, pintar el horno ajado y volver a respirar. Quitarle centinelas al parque y a la escuela, columpios y sonrisas volarán. Sentirse libre y suficiente al cierzo y al relente, mientras se va dorando el pan. ¡Hay que vivir, amigo mío! Antes que nada hay que vivir, y ya va haciendo frío. Hay que burlar ese futuro que empieza a hacerse muro en ti.

Habrá que demoler barreras, crear nuevas maneras y alzar otra verdad. Desempolvar viejas creencias que hablaban en esencia sobre la simplicidad. Darles a nuestros hijos el credo y el hechizo del alba y el rescoldo en el hogar. Y si aún nos queda algo de tiempo, poner la cara al viento y aventurarnos a soñar. ¡Hay que vivir, amigo mío! Antes que nada hay que vivir, y ya va haciendo frío. Hay que burlar ese futuro que empieza a hacerse muro en tí.

(ESCOLTA-LA)